diumenge, de novembre 11, 2012
dimecres, de novembre 07, 2012
Avui el meu fill
Marc fa 30 anys.
No deixa
d’impressionar-me l’edat, perquè em col·loca
a la pura realitat, que és que jo
ja m’he fet gran.
Em sembla que no
faig ni una sola cosa que la societat atribueix a la meva edat. I això, que és
un agosarament i una aventura diària, m’ha portat que ningú em tingui ni el més
mínim respecte per sènior.
O ets col·lega jove o ets
sènior, però sembla que no existeix el
“col·lega sènior”.
Això és una espiral,
que fa que no estiguis bé amb els teus companys i companyes de classe o de l’hospital, perquè el que necessitaries és
divertir-te amb "els" i "les" profes o metges o infermeres, però això seria mal
interpretat, a part que molts són uns “plastes”
i uns ”antics”, vernissats de progrés,
uns avorrits integrals. Encara que segurament, l’avorrit sóc jo.
dimarts, de novembre 06, 2012
Des de fa molt de temps els aparells interns dels partits
no els suporto. I menys els aparells dels partits provincians i insegurs, per
tant que actuen com autèntics mal parits.
Serà impossible obri un procés d’autodeterminació, obert
a tothom, il·lusionador per a sectors plurals i que a la vegada tinguem
capitans xusqueros enterbolint tot el
procés, simplement per una minúscula notorietat de merda .
Els anglesos en medicina i en altres especialitats, tenen
un conjunt de paraules que són “Watchful Waiting”, que es com “Espera
Vigilant”. I és tal com jo estic ara: “En
espera vigilant”. Esperant que passin les eleccions, -en les que segur guanya
el plural dret a decidir-, per
contribuir a organitzar centenars de persones, de tots colors, per entusiasmar
a la gent cap a la seva llibertat nacional. Tenint la independència a la
cantonada.
dijous, de novembre 01, 2012
Cada dia, com un
ritual, obro els comptes bancaris online
de les entitats culturals i universitàries que presideixo, demanant als Déus i
als meus familiars emblemàtics morts, que la Generalitat de Catalunya m’hagi
fet les transferències dels diners que ens deuen, des de fa temps, per poder
pagar les despeses diàries. I cada mes com avui, en comptes de les transferències
hi ha el cobrament o del manteniment de la llibreta o de qualsevol abusiu
pagament que directament ens cobra l’entitat bancària, que malgrat la
publicitat, no té cap mena d’ànima.
Mai hem estat tant
agafats econòmicament com ara, ja no sé com animar a la gent i fer-la treballar.
Ni que hàgim de fer les publicacions escrites a mà i tornar a la militància
cultural més estricte, ningú farà callar la premsa independent a Lleida.
dimarts, d’octubre 30, 2012
Un no rotund a que cap partit polític manipuli a LO CAMPUS
Si llegiu els següents parells d’e-mails, entendreu la
historia demencial de com s’intenta condicionar a la premsa independent i
professional :
E-mail 1 adreçat a la redacció de LO CAMPUS :
Benvolguts,
Tal com li he comentat al Joan
Ramon, enguany tenim un pressupost molt ajustat.
La direcció de campanya em diu
que entraria en el pressupost un quart de pàgina (400 euros) amb la condició
sine qua non d'incloure una entrevista amb el candidat, tal com ens ofereixen
tota la resta de mitjans locals i comarcals amb els que tanquem publicitat,
independentment de la mida dels anuncis.
Esperem que puguem arribar a un
acord de col·laboració.
Restem a l'espera de la seva
resposta.
Cordialment,
Rosa Rubió
Responsable de premsa i comunicació de la Federació de CDC a Lleida
Rosa Rubió
Responsable de premsa i comunicació de la Federació de CDC a Lleida
---------------------------
E-mail 2 del director de LO CAMPUS :
Benvolguda Rosa
Rubió,
Necessitem ajuda
econòmica per funcionar, però nosaltres fem periodisme i cap director de
campanya ens dirà quin ha d’ésser el nostre treball redaccional.
Si els altres
mitjans de comunicació escrita ho fan, és el seu problema, nosaltres de cap
manera farem una entrevista a un candidat per un anunci, sinó porta un format
de publireportatge i a més és pagat.
Renunciem a cap
anunci de CiU perquè és condició sine
qua non a LO CAMPUS fer premsa lliure.
Suposo
que sou conscient que heu obert una polèmica que també formarà part del debat
electoral.
Salutacions,
Joan-Ramon Colomines-Companys
Director de LO CAMPUS
dijous, d’octubre 25, 2012
La guerra bruta
entre les famílies del PSC a Ponent està en plena efervescència.
Últimament, en la
mateixa línia, s’hi ha afegit el Grup Segre que ha disparat en bala contra el
Rector de la Universitat de Lleida (UdL) buscant el seu desprestigi. De fet el
Rector s’ho ha buscat a pols, però ..... haureu de llegir el proper LO CAMPUS
per saber de que va la cosa. (Surt el 18 de novembre en digital i paper).
Lamento decebre-us,
però com menys escric en aquest blog vol dir que més, i més, escric en altres
llocs o sigui a l’univers LO CAMPUS.
És apassionant
investigar el rere fons del poder acadèmic i comunicatiu de Lleida i de
Catalunya en general, i no cal dir del poder polític. Desemmascarar la mentida
del poder és un orgasme.
Els Mossos d’Esquadra
novament cridats pel Rector a la porta de la Facultat de Lletres de la UdL, no
deixant entrar als alumnes i professors en l’acte Inaugural del curs acadèmic.
Hi havia una tria selectiva : si duies el carnet de la UdL i volien, entraves,
i si duies el carnet de la UdL i NO volien no entraves. Tota una paradoxa i una
discriminació feta per l’aparença física. En vestit de senyor i vestit jaqueta
de senyora t’era més fàcil entrar, és la típica criminalització del jove. Que
mal dirigits estant els Mossos d’Esquadra a Ponent !!!.
dijous, d’octubre 18, 2012
S’ha sabut que ha mort Sylvia Kristel, l’actriu holandesa de la fabulosa pel·lícula eròtica francesa Emmanuelle. “Fabulosa”
per “fabular”, encara que té una certa qualitat.
La pel·lícula filmada el 1974 es calcula que l’han vista més de 300
milions d’espectadors, a part de les inevitables seqüeles i de còpies totalment
friquis.
Qui no recorda l’elegant senyora engalanada amb mini corseteria
de puntes i qui no recorda aquells sillons de vímet amb uns enormes respatllers
amples com un ventall obert. Sembla que centenars de llars i cases de barrets de
tot el món, varen comprar cadiratge de vímet.
La varen qualificar com a peli X encara que no tenia res
de porno, però va ésser l’eterna fantasia light de molts i moltes, inclòs jo
evidentment.
Cal no oblidar la música i les cançons del film, que va
composar i cantar Pierre Bachelet, perquè són fonamentals en l’eròtica de tota
l’atmosfera que l’actriu Kristel va saber crear. De fet no va crear res,
simplement va ser ella mateixa, tant de presencia com de la frescor en el que
feia. O sigui estava com quan et menges un gelat de maduixa.
dimecres, d’octubre 17, 2012
dimarts, d’octubre 16, 2012
Verklärte Nacht
Nit transfigurada
Nit transfigurada
la lluna llisca amb ells, és un niu de preguntes.
La lluna llisca plena damunt els roures alts,
cap núvol li fa ombra, i un cel fosforescent
malda per fulgurar entre les negres branques.
I dins aquesta nit parla una veu de dona:
“He de tenir un infant, però no és pas teu;
essent tan miserable, camino al teu costat.
És contra mi mateixa que he fet un tort tan gran.
Em vaig malaguanyar, vaig perdre
l’esperança,
però no pas el desig, pesant com una llosa,
d’haver un fil de vida, de la joia i els deures
de la maternitat. Vaig tenir prou coratge
per deixar, sens vergonya, estremir-se’m el cos
amb el desconegut a qui jo vaig donar-me,
i això va fer-me, encara, que em sentís beneïda.
Vet aquí com la vida així es pren la revenja:
ara que t’he trobat, ara que jo voldria…”
Ella, en contorbar-se, esguarda cap enlaire.
La lluna miralleja, resplendent, bo i deixant-li
la seva cara fosca tota plena de llum.
I dins aquesta nit parla la veu de l’home:
“No deixis que aquest pes, que aquesta gravidesa
i la culpa que sents t’enfonsin l’esperit.
Ara guaita només com brilla l’univers,
com tot al voltant nostre s’encén i guspireja,
com vas nedant amb mi en una mar glaçada,
com neix una escalfor que ens salva i regenera,
camino cap a tu, camines cap a
mi.
Aquesta sola flama transfigurarà el fill,
que no em serà estrany, nascut de mi i per mi,
i ets tu qui l’ha encesa, de tu em ve l’esplendor,
i per amor de tu em tornaré un nen.”
Ell l’abraça i davalla als malucs poderosos,
units ambdós pel bes, en un sol alenar.
Dos éssers, sols, caminen dins una nit ben clara.
--------
Poema de Richard Dehmel (1863-1920)
- Traducció de Josep Pujol i Coll
- Fotografía (1905)
del poeta alemany Dehmel feta per Rudolf Dührkoop (1848-1918)
- Amb aquest text Arnold
Schönbergdel poeta alemany Dehmel feta per Rudolf Dührkoop
va compondre un apassionat Sextet de Corda. (Op. 4 / 1899).
dilluns, d’octubre 15, 2012
Avui els escocesos ja han aconseguit oficialment, el
poder convocar un referèndum legal sobre el dret a l’autodeterminació. En
aquest cas Chapeau -barretada- al
govern britànic.
Avui també es commemora els 72 anys de l’afusellament del
nostre President Lluis Companys. El millor homenatge és continuar lluitant per
la nostra llibertat.
Comentari domèstic
:
El meu segon
cognom és “Companys” i sempre ha estat una important responsabilitat emocional.
A més, sempre m’he sentit més “Companys” que “Colomines”. Per això, aquesta
collonada buscada per mi, de tenir un sol cognom “Colomines-Companys”. De fet
no és pel President, sinó per honorar a la meva mare.
diumenge, d’octubre 07, 2012
Tenim unes eleccions a la cantonada, jo em mantinc logísticament al
marge. Encara que caldria votar a qualsevol opció defensora
del dret a decidir.
El que no vull quedar-me al marge serà l’aconseguir el referèndum
a l’autodeterminació primer i desprès defensar l’opció de la independència de
Catalunya.
Ja ara, cal muntar un entramat, intern i extern, per
difondre els valors positius del sobiranisme per Catalunya. Hi hauran d’haver centenars d’iniciatives militants,
transversals i unitàries.
Aquí teniu dues d’aquestes
iniciatives : una adreçada a lectors llatinoamericans i una altra adreçada als catalans. Son dues modestes
iniciatives editorials per contribuir una mica a fer bullir el debat a la xarxa
i al carrer.
1.
Bloc : “CATALUÑA
nuevo Estado de Europa / Foro para Latinoamérica”
http://catalanlatino.blogspot.com
Complementat amb un Newsletter
lligat al bloc, enviat de manera
personalitzada a dinamitzadors polítics i culturals de Mèxic, Argentina i Xile.
2.
Publicació : “L’independentista”
(en paper i digital). [Projecte en marxa]
------------------------------------
La campanya del referèndum, que ja ha començat, és nacional, estatal i
internacional, però a més a la teva escala de casa. Tu mateix.
dijous, d’octubre 04, 2012
Durant anys he passat de celebracions i de viure de temps polítics passats. M’he negat a parlar de la lluita independentista (i també de la lluita unitària antifranquista) i no he assistit, ni a repartiment de medalles commemoratives, ni a sessions nostàlgiques, ni a homenatges variats. Tampoc he escrit res aprofundit sobre aquest procés històric i no he llegit tot el que se n’ha publicat, bàsicament per no emprenyar-me.
Ha estat un error. Mentrestant s’han fet interpretacions totalment
esbiaixades, sobretot del Front Nacional
de Catalunya, la organització política que va modernitzar la lluita
sobiranista catalana i que les seves idees avui són vigents i d’actualitat.
Doncs m’hi poso. Torno activar la petita plataforma “Fòrum Cívic : Patrimoni independentista del
Front (FNC)”.
L’objectiu d’aquest embrió d’una futura associació o
fundació -amb aquest nom o amb un altre- serà recollir i explicar la història
del Front Nacional de Catalunya.
Una de les primeres accions divulgatives serà crear les
conferències “Memorial Joan Cornudella”.
dimarts, d’octubre 02, 2012
Carta al
director del diari “Ara” publicat a Barcelona
(Aquesta
és la versió llarga de la carta, la versió curta de 1000 caràcters recomanats,
és la que he enviat).
Benvolgut Director,
Vareu publicar un
article periodístic, com a “tema del dia”, de Jaume Clotet titulat “El llarg camí del sobiranisme polític”
(23 /9 /2012). No en tinc cap dubte que està escrit des del respecte, però haig d’advertir
que està carregat de dades errònies, algunes seguint unes llegendes urbanes que
no tenen cap base real i per amanir-ho tot, explica uns esdeveniments i dades
que són més qüestions d’opinió -totalment
respectables- però que no s’ajusten a la
veritat.
Només em
centraré breument en dos episodis :
el paper del Front Nacional de Catalunya
(FNC) als anys 60 i 70. I el començament de l’independentisme dins Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Hi ha més coses a discutir de l’article, però això és una simple carta.
Desprès de ser militant a plena dedicació o sigui “alliberat” del Front Nacional de
Catalunya entre el 1969 fins el 1976 li puc assegurat que el FNC a l’inrevés
del que Clotet diu, no va arribar a finals del franquisme “ ... molt
debilitat a les acaballes de la dictadura...”. I ni molt menys el FNC com afirma
Clotet, va ser substituït el seu lideratge per una escissió de militants que
varen crear el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).
El Front a partir de l’any 68 va representar, -sense cap mena de
contradicció perquè s’havia tret del damunt els “fonamentalistes”-, un
independentisme modern defensor d’un estat de benestar de base socialdemòcrata.
Figures com Joan Cornudella com a teòric, o el Dr.Joan Colomines com a estratega,
varen fonamentar aquest independentisme, aquest sobiranisme i aquest dret a decidir
a traves d’exercitar el dret a l’autodeterminació tant vigent avui. Cornudella
és el pare real del naixement de l’independentisme català contemporani. És com
una broma que Clotet ho atribueixi al PSAN i a més ens digui que el PSAN posa
al dia i modernitza l’independentisme, quan ho varen fer amb referents
tercermundistes i un marxisme ranci, que tant ahir com avui, estant totalment
liquidats en les arenes ideològiques i polítiques sobretot desprès de caure el
mur de Berlin. Clotet no explica al lector la memòria històrica de
l’independentisme, sinó que expressa les seves preferències ideològiques.
És indiscutible des de la visió històrica més sòlida del catalanisme, que
durant tot el franquisme fins al final de la dictadura, el FNC va ésser la columna vertebral de
l’independentisme català tant en el terreny de les idees, de la logística, de
l’activisme i de la lluita unitària antifranquista. Va patir diverses
escissions, una va ésser el PSAN l’any 68, però em aquella època, els joves del
FNC a traves del Bloc Català d’Estudiants, de les Joventut Obrera del FNC i de
la pròpia organització política central, van dinamitzar, no només una
estructura organitzativa de militants molt nombrosa i dinàmica, sinó que també
va animar en el terreny de les idees la regeneració democràtica i política del
sobiranisme, lluny de sacralitzacions pàtries i del fonamentalisme social.
Exactament el contrari del que va fer el PSAN.
Respecte la història de l’independentisme de Convergència només dir-li al
senyor Clotet que no és possible explicar i entendre on és avui aquesta organització
respecte el sobiranisme, sense citar a Josep Maria Cullell i el seu “equip”. Tot
no comença amb les joventuts convergents. Però això és una altra història també
poc explicada i que en una altra ocasió li explicaré amb detall, perquè també
la he viscuda.
Salutacions cordials,
Joan-Ramon Colomines-Companys
divendres, de setembre 28, 2012
dijous, de setembre 27, 2012
Solemnement el Parlament de Catalunya ha aprovat avui potenciar
un referèndum
pel dret a l’autodeterminació.
M’ha passat pel cap els millors records i el millor homenatge per Joan Cornudella,
Joan Colomines, Margarida Companys, Francesc Espriu, Maria Espriu, Oriol Pérez,
Antoni Malaret, Joan Culleré, Ermengol Passola ... Tot
un viatge emocional profund ...
dimecres, de setembre 26, 2012
Retornar a Barcelona per feina, m’està costant més del
previst. Sobretot emocionalment. La meva aproximació periodística al sector biotecnològic
i biomèdic de Barcelona, m’obre un camp que va més lluny que un simple petit
dossier de divulgació, com estem fent. La sensació de transitar per terrenys de
primera divisió em fan sentir insegur, encara que esperançat. Alguns de Lleida
s’ho han de fer mirar i no s’haurien d’esquinçar les vestimentes quan teoritzem
que caldria enfocar Lleida com un “barri” de Barcelona en certes recerques i
tecnologies.
dimarts, de setembre 25, 2012
Tants anys
treballant per portar a la pràctica el dret a l’autodeterminació i resulta com increïble
veure per televisió una sessió del Parlament que es pren seriosament el seu
exercici, tot planificant el full de ruta que comença amb unes eleccions plebiscitàries.
El President Mas ho està fent bé.
Caldrà un
rearmament intel·lectual i de llenguatge per afrontar els propers esdeveniments
i sobretot els atacs brutals que podem preveure.
Jo ara m’especialitzo
en joves, universitaris, de classe mitjà, amb cultura i que passen de la política.
A més m’especialitzo en membres de “l’esquerra caviar i pija”, de treball
lliberal a Lleida, amb cultura i sou assegurat, que passen del País. Serà una delícia
debatre el “per què de la independència”.
dilluns, de setembre 24, 2012
Comença
el camí parlamentari de la sobirania
nacional de Catalunya ...
ESBORRANY
PROPOSTA DE
RESOLUCIÓ
Des de la seva
represa al segle XIX, el catalanisme ha formulat diferents propostes polítiques
amb l’objectiu de garantir la pervivència de la llengua i la nació catalanes,
afavorir el progrés econòmic i el benestar dels seus ciutadans. Bona part
d’aquest catalanisme ha volgut trobar durant molts anys un encaix de la nostra
realitat nacional al si de l’Estat espanyol mitjançant l’aportació
d’estabilitat econòmica i regeneració en les formes de Govern, a canvi del
reconeixement de la nostra llengua, la nostra cultura i un cert nivell
d’autogovern, diferent en funció del període històric. Hi ha hagut, també des
del catalanisme, una proposta que ha plantejat una redefinició complerta de
l’Estat espanyol per a basar la seva font de legitimitat en la unió voluntària
de diferents nacions que s’haurien de reconèixer entre elles en un pla
d’igualtat. Igualment, ja des dels seus inicis, el catalanisme polític ha
comptat amb partidaris de l’Estat propi, entenent que era en el concert de les
nacions on Catalunya trobaria un marc de relació estable i de bon veïnatge amb
la resta de pobles de la Península Ibèrica i d’Europa.
En els darrers
trenta anys, una part majoritària del catalanisme ha intentat vehicular el seu
progrés nacional, desenvolupament econòmic, cohesió social i aprofundiment
democràtic a través de la participació a l’Estat Espanyol. Malgrat els avenços
assolits respecte a la situació viscuda sota el franquisme, el balanç d’aquest
període és clarament insuficient de cara als reptes de futur que tenim com a societat.
Les propostes d’acord que han significat els estatuts d’autonomia de 1979 i
2006, la col•laboració amb l’entrada a la Unió Europea i a l’euro, la
contribució a la modernització econòmica i al progrés democràtic, han topat amb
una clara voluntat de recentralització i de laminació de l’autogovern
–expressada amb les continuades invasions competencials i, de forma molt
significativa, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
d’Autonomia de 2006-, l’incompliment dels compromisos continguts en els
diferents acords entre Catalunya i l’Estat Espanyol, una inversió en
infraestructures molt menor al pes econòmic sobre el conjunt de l’Estat, el menyspreu i l’assetjament contra la
llengua i la cultura catalanes i un dèficit fiscal continuat durant aquest
període equivalent anualment al 8% de la creació de riquesa que avui posa en
perill la cohesió social i el progrés econòmic.
El camí
recorregut en aquests darrers anys, ple de dificultats i obstacles, ha portat a
una part important de la ciutadania i a diferents actors socials, econòmics i
polítics a proposar nous escenaris de futur. Disposar d’un Estat propi, tant
dependent o independent com la resta d’Estats europeus, que tingui per objectiu
servir al benestar, el progrés econòmic i cultural dels ciutadans de Catalunya,
sigui quin sigui el seu origen o condició, és vist avui com una necessitat
inajornable per una part creixent de la ciutadania de Catalunya. El passat 11
de setembre, més d’un milió i mig de catalans i catalanes va protagonitzar una
jornada històrica, donant un exemple de civisme i de compromís amb el present i
el futur de la nostra nació. Els manifestants van expressar, de forma clara i
inequívoca, el desig que Catalunya esdevingui «un nou Estat d’Europa» i van
recollir un anhel que, en aquests moments, és compartit per una part molt
important de la societat catalana, que reclama que el nostre país assoleixi de
l’instrument d’un Estat; eina imprescindible per fer front als reptes de la
nostra societat.
La voluntat que
els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir amb plena llibertat
el seu futur ha estat assumida per una majoria de les forces polítiques
parlamentàries i pel President de la Generalitat. En aquest sentit, el 12 de
desembre de 1989, el Parlament de Catalunya va remarcar que el poble català no
renunciava al dret a l’autodeterminació; i, igualment, va expressar la
possibilitat «d’incrementar les cotes d’autogovern fins allà on cregui
convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les
circumstàncies de cada moment històric».
Després
d’aquest 11 de setembre, escoltant l’anhel expressat d’una forma tant
significativa, s’esdevé el moment històric en el qual resulta necessari
consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou
Estat d’Europa.
Per aquestes
raons, els grups parlamentaris sota signants presenten la següent:
Resolució
1- El
Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l’enorme
èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels
carrers de Barcelona, sota el lema “ Catalunya nou Estat d’Europa “.
2- El
Parlament de Catalunya constata que al llarg d’aquests darrers trenta anys, una
part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació
l’Estat espanyol per poder-hi encaixar
sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la
nostra voluntat d’autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els
intents d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol són avui una via sense
recorregut, Catalunya ha d’iniciar la seva transició nacional basada en el dret
a decidir.
3- És
per tot això que el Parlament expressa
la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat
que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur
col·lectiu, com a única via per a garantir el progrés social, el
desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i
la llengua pròpies.
4- El
Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els
agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de
portar a terme aquest procés democràtic, amb diàleg amb la comunitat
internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la ciutadania
de Catalunya pugui determinar en un marc
de plena llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència
democràtica i sense de coaccions de cap mena.
5- El
Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui
determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta al govern a
consultar la seva voluntat.
dijous, de setembre 20, 2012
Els
independentistes militants de tota la vida, els de dins i els de fora, han aconseguit
provocar un canvi genètic a l’ADN de Convergència. Avui el PP ha ajudat definitivament
en aquest canvi.
La “Transició Nacional de Catalunya” perd l’estadi
del “Pacte fiscal” pel NO frontal
dels espanyols de dretes (President Rajoy) i d’esquerres (Secretari Rubalcaba),
ara s’obriran uns nous estadis i la sobirania
nacional és ineludible.
Cadascú haurà de
fer la seva feina al seu lloc. I en algun d’aquests llocs ja podem treballar
com si tinguéssim Estat propi, només cal proposar-s’ho. La Universitat és un d’aquests
llocs, però hi ha molta batalla intel·lectual per fer : per començar, per exemple, la “Universitat de Lleida Oficial” s’ha convertit en una menjadora d’espanyolistes
declarats i militants. Tenim molta feina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)