Després de veure la pel·lícula
“Un viatge de 10 metres”: quines ganes de
tornar a Londres a menjar en un restaurant indi !!!. La fantasia de les
especies em meravella. L’esperit de “The Hundred-Foot Journey” i especies en
totes les feines, tot un objectiu de vida. També les Hellen Mirren m’apassionen.
dissabte, de març 21, 2015
dissabte, de febrer 07, 2015
De més jove recordo haver estat en un hospital
ingressat uns mesos i estava molt trist però vaig començar a buscar sortides i
a la tauleta de nit hi vaig tenir dos llibres miraculosos: l’informe “Nunca Más” un informe lliurat al president de
l'Argentina Raúl Alfonsín amb els testimoniatges i descripcions recollits per
la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (CONADEP) sobre la
repressió política duta a terme durant la dictadura militar que va governar
l'Argentina des del cop d'Estat de març de 1976 fins a finals de 1983. La
comissió la presidia l’escriptor Ernesto Sábato.
L’altre llibre
fou “Cosmos: Un viatge personal”
una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a
difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a
l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de
l'exploració espacial.
Així doncs: Un llibre sobre la barbàrie humana i un
altre llibre per veure que petits som a la Terra. Dues lliçons per relativitzar
els propis dimonis i problemes, i per dir-te que no estàs tant malament.
Avui de gran em passa el mateix. Intento sortir de
malalties molestes i estem preparant unes pàgines pel proper número de la nostra revista
universitari LO CAMPUS sobre l’Holocaust. Una altra barbàrie que fa que deixi
enrere totes les misèries personals.
El meu pare sempre em deia en època de tristeses : -Ves a la planta de malalts greus de l’Hospital i t’oblidaràs de qualsevol preocupació personal.
diumenge, de gener 25, 2015
Les Xarxes Socials et mengen molt de temps però s’hi
ha de ser. Sobretot perquè el Procés independentista de Catalunya porta una discussió
intel·lectual i també propagandista, que internet n’és una productiva eina. I això
en el món universitari, no cal n’hi dir-ho.
Conclusió: per participar-hi més jo personalment he
tancat tots els comptes de LO CAMPUS i de LO CAMPUS DIARI tant de Facebook com
de Twitter i ho unificat tot amb comptes més personals com a periodista
director, sense perdre la vocació política.
O sigui a Twitter em i ens trobareu a @jrcatalunya
dijous, de gener 22, 2015
L'Associació
Drets denuncia a l'ONU que la justícia espanyola "no actua davant la
catalanofòbia"
L'associació d'advocats voluntaris “Drets”
ha denunciat a l'ONU que la justícia espanyola "no actua davant la
catalanofòbia". Per això, ha interposat una demanda al Consell de Drets
Humans de l'ONU alertant que a l'estat espanyol s'ataca sistemàticament els
catalans sense que l'Estat intervingui, fet que constitueix un abús evident del
dret a la llibertat d'expressió". En una carta enviada al relator de l'ONU
també denuncien la "inacció de les autoritats espanyoles", que "han
ignorat sistemàticament els requeriments presentats per nombroses
organitzacions de la societat civil i intel·lectuals".
dimecres, de gener 21, 2015
El Parlament de Catalunya aprova la llei de l'Aran i reconeix el seu dret a
decidir
El Ple
del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la “Llei del règim especial de
l'Aran” amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el de C's i, en
diversos articles, el del PPC.
El
document reconeix la realitat nacional occitana, estableix els drets històrics
i la identitat de l'Aran i li atorga el dret a decidir el seu futur.
També
s'estableix un termini de tres anys per revisar de forma bilateral amb la
Generalitat el model de finançament.
Un cop
acabats els tràmits parlamentaris seran els aranesos els que tindran l'última
paraula sobre la nova legislació, ja que a la mateixa llei preveu la
convocatòria d'una consulta popular d'aquí a sis mesos per referendar el text.
Un pas molt important per l’Aran !
Després de les celebracions caldrà seguir discutint
perquè hi ha llacunes importants, però en conjunt és un bon text. “L’edifici”
és molt bo, algun “pis” no tant i alguna “cortina” no fa goig perquè és poc
útil. Però val la pena viure-hi en aquest “edifici nacional”, en aquesta pàtria
aranesa.
Com sempre la pràctica política, social, econòmica,
cultural i lingüística del dia a dia, serà la prova del cotó de sí la Llei està
ben orientada.
dimarts, de gener 20, 2015
Dona una tremenda satisfacció adonar-te de la gran
quantitat de gent indignada davant una situació d’injustícia a casa nostra com
la que reflectia el documental “Ciutat morta”.
Sempre he cregut amb la gent normal i corrent, i és
un orgull l’amplia reacció.
La majoria no són molt valents i agosarats, però de
tant en tant hi ha un clic i la solidaritat sense complexes es dispara.
Espero veure un altre cop el documental en prime time a TV3 i sense cap retallada per
imperatiu d’un jutge.
dilluns, de gener 19, 2015
diumenge, de gener 18, 2015
“Ciutat
Morta”
Aquest
dissabte jo escrivia a Twitter profundament afectat : @jrcatalunya “CAS 4F vergonya SOLIDARITAT als inculpats RECORD
emocionat Patricia Heras VERGONYA G urbana Mossos Polítics Olímpics RÀBIA #TotCiutatMorta”.
Acabava
de veure el documental “Ciutat Morta” al Canal 33. Tota una denúncia, en tota
regla, a membres corruptes de la Guardia Urbana de Barcelona, a membres dels
Mossos d’Esquadra, a una Jutgessa reaccionaria i a una classe política de
Barcelona que va preferir mirar cap a un altre cantó.
La
denúncia no és als cossos de seguretat en conjunt només, és a persones molt
concretes i perfectament identificades.
Un
documental sobre mentides i tortures a Barcelona avui. No duran el franquisme:
AVUI. Sobre la criminalització d’una joventut per la seva estètica, creences,
tendències sexuals i forma de vida. Una criminalització a l’estranger. Una
visió reaccionaria d’una Barcelona Olímpica i d’aparador. Unes mentides d’una
suposada “esquerra” que és més “caviar” que cívica i uns nacionalistes
municipals de merda que voldrien ser “caviar” i són patètics.
Estic
a anys llum d’un alcalde olímpic i d’un okupa, però feia temps que mai m’havia
sentit tant a prop d’un personatge amb rastes o d’una noia sensible que es va
suïcidar per la pressió insuportable d’aquest Cas 4F.
Quan
al Twitter vaig veure una piulada d’un acadèmic universitari que pontificava
sobre el Cas, no vaig poder resistir dir-li que ara anava d’espanyolista i
transgressor del grup GUANYEM de la Colau i de PODEMOS BARCELONA: -és la teva
opció i que t’aprofiti, li deia, però li recordava i recriminava que durant
l’època del Cas 4F: -tu, com d’altres, hereu la cobertura intel·lectual de l’Ajuntament
olímpic i vàreu xiular com sinó fos el vostre problema.
Però
a Twitter la piulada estrella va ser la d’un Sindicat dels Mossos d’Esquadra
que amb una insuportable poca vergonya, a plena retransmissió del documental,
el qualificava de fantasia.
divendres, de gener 16, 2015
PUNTS
QUE INCLOU L’ESBORRANY DEL DOCUMENT DE L'ACORD ENTRE MAS I JUNQUERAS FINS A LA
INDEPENDÈNCIA
Va haver un ACORD que ara es prepara com a DOCUMENT
per a la seva amplia difusió. Aquí podeu llegir algun d’aquests punts:
–Resultat
inequívoc el 27-S de les candidatures independentistes, que han de deixar clar
que el seu votant es pronuncia de manera clara 'a favor de la sobirania i/o
independència'.
–Abans de les eleccions, procés participatiu per a l'elaboració de la constitució catalana. Se seguiria un sistema semblant al procés d'elaboració de l'estatut amb el 'Bus de l'estatut', que va acabar en l'aprovació, el setembre del 2005, d'un projecte d'estatut.
–Construcció i culminació d'estructures d'estat, com ara: 'la hisenda pròpia, la seguretat social, la transitorietat legal, l'acció exterior, la transició d'infrastructures energètiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat'. La llista es correspon amb la del pacte de legislatura entre CiU i ERC.
–L'exercici d'actes de sobirania que trenquin les directrius de l'estat en àmbits com ara la immersió lingüística, el decret de pobresa energètica, els horaris comercials o l'oposició a la llei mordassa.
–Després de les eleccions del 27 de setembre no hi haurà una declaració d'independència, sinó 'l'anunci i inici del procés cap a la proclamació de l'estat i de la república catalana'.
–Es demanarà i s'oferirà a l'estat espanyol 'd'acordar les noves condicions' (repartiment d'actius i de passius, relacions entre els nous estats) i s'obriran negociacions amb instàncies internacionals per al reconeixement i admissió del nou estat. Actitud 'expectant' cap a 'possibles alternatives promogudes des de les institucions espanyoles', com ara una reforma constitucional.
–Es proposa, 'si és possible', la convocatòria 'd'un referèndum vinculant sobre la configuració del nou estat', la qual cosa implicaria que es fes d'acord amb l'estat espanyol. Si no fos possible, es proclamaria directament la creació de l'estat català.
–Referèndum posterior per a l'aprovació de la constitució catalana i convocatòria electoral per a l'elecció del nou marc constitucional.■
–Abans de les eleccions, procés participatiu per a l'elaboració de la constitució catalana. Se seguiria un sistema semblant al procés d'elaboració de l'estatut amb el 'Bus de l'estatut', que va acabar en l'aprovació, el setembre del 2005, d'un projecte d'estatut.
–Construcció i culminació d'estructures d'estat, com ara: 'la hisenda pròpia, la seguretat social, la transitorietat legal, l'acció exterior, la transició d'infrastructures energètiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat'. La llista es correspon amb la del pacte de legislatura entre CiU i ERC.
–L'exercici d'actes de sobirania que trenquin les directrius de l'estat en àmbits com ara la immersió lingüística, el decret de pobresa energètica, els horaris comercials o l'oposició a la llei mordassa.
–Després de les eleccions del 27 de setembre no hi haurà una declaració d'independència, sinó 'l'anunci i inici del procés cap a la proclamació de l'estat i de la república catalana'.
–Es demanarà i s'oferirà a l'estat espanyol 'd'acordar les noves condicions' (repartiment d'actius i de passius, relacions entre els nous estats) i s'obriran negociacions amb instàncies internacionals per al reconeixement i admissió del nou estat. Actitud 'expectant' cap a 'possibles alternatives promogudes des de les institucions espanyoles', com ara una reforma constitucional.
–Es proposa, 'si és possible', la convocatòria 'd'un referèndum vinculant sobre la configuració del nou estat', la qual cosa implicaria que es fes d'acord amb l'estat espanyol. Si no fos possible, es proclamaria directament la creació de l'estat català.
–Referèndum posterior per a l'aprovació de la constitució catalana i convocatòria electoral per a l'elecció del nou marc constitucional.■
diumenge, de gener 11, 2015
dijous, de gener 08, 2015
Em fa gracia el joc de Trivial que el meu germà
Agustí està fent pel Twitter. Juga amb fotografies de la lluita unitària contra
el franquisme i del període de la transició. El joc és descobrir el nom dels
personatges que són de personatges o pringats
actuals però amb un look de joventut amb estètica de l’època. Jo portava
cabells llargs i barba, una manera suposo d’amagar la meva irritant joventut en
un ambient de gent molt més gran.
Per exemple, la fotografia que penjo que és un posat
de família del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, suposo de l’any 1975.
El Consell va ser una transformació de la Coordinadora de forces polítiques de
Catalunya, això passava exactament quan va morir Franco.
Qui sóc de la fotografia? Qui és en Jordi Pujol i en Miquel Roca
Junyent i en Joan Cornudella i en Pere Ardiaca i en Josep Solé
Barberà i en Josep Pallach ... ?
dimarts, de gener 06, 2015
S’acaben les Festes i per a mi comença un apassionant
any 2015.
Després d’utilitzar aquest blog intermitentment i d’estar apartat quasi dos anys de les Xarxes Socials, hi he tornat. Des del Twitter i Facebook ja hi estic donant la canya i falta poc des de Google +. Però el que més m’excita és pontificar en els fòrums dels diaris digitals.
Després d’utilitzar aquest blog intermitentment i d’estar apartat quasi dos anys de les Xarxes Socials, hi he tornat. Des del Twitter i Facebook ja hi estic donant la canya i falta poc des de Google +. Però el que més m’excita és pontificar en els fòrums dels diaris digitals.
El diari ARA té una tropa de comentaristes
voluntaris que s’esbatussen. Anònimament es diuen el nom del porc, el que es
tracta és fer pedagogia de la cultura unitària i de la qüestió nacional catalana
especialment del món independentista. Tècnicament l’ARA té un sistema cutre que
ha de validar el que escrius i es poden tirar hores abans de penjar-te el teu
escrit. Però bé, el diari dels pijos
catalanistes és un bon lloc per fer exercici d’escriptura combativa.
El diari AVUI seria l’altre suport, però primer haig
de pagar i encara no he pogut arreglar aquest entrebanc. Com sempre el diari històric
i carca del catalanisme i més inequívocament independentista, s’ha de complicar
la vida amb sistemes estrafolaris.
Un any 2015 de recomposició de la revista universitària
LO CAMPUS -que s’hauria de convertir en un Suplement d’un diari nacional o
comarcal- i del diari digital LO CAMPUS DIARI. L’any del micromecenatge pel
diari universitari i l’any de les campanyes de batxillerat a Lleida. L’any del meu
retorn a Londres. No us podeu imaginar que és caminar pel costat del Tàmesi i menjar entrepans de pernil fumat amb
mostassa dolça i escoltar l’Andante del
Concert número 21 de Mozart per a piano i orquestra ..... només pensar-hi se’m
posa la pell de gallina.
diumenge, de desembre 21, 2014
dissabte, de novembre 22, 2014
Joan-Ramon Colomines-Companys, major d’edat amb
D.N.I xxxxx i domicili a efectes de notificacions al carrer xxx, número xx, de Lleida, comparec
davant aquest Jutjat i DIC:
Que
ha arribat al meu coneixement que hi ha diverses investigacions penals relacionades
amb el “Procés Participatiu del 9N” per la qual cosa sol·licito que s’analitzin
les responsabilitats pels fets en què he participat d’acord amb les següents
MANIFESTACIONS
PRIMERA.-
En diferents mitjans de comunicació apareix la notícia que la Fiscalia General de
l’Estat, la Fiscalia Provincial de Catalunya i diverses associacions o particulars
han impulsat investigacions penals relatives al Procés de Participació Ciutadana
sobre el futur polític de Catalunya dut a terme el passat dia 9 de Novembre (en
endavant El 9N).
L’organització
i desenvolupament del Procés Participatiu es vincula amb la presumpta comissió d’actes
que l’Estat no considera legals i jo HI HE PARTICIPAT.
Juntament
amb més de dos milions de persones, he promogut l’exercici del dret de
participació en El 9N; n’he difós la convocatòria, la web participa2014 i les paperetes;
i finalment HE VOTAT.
En
defensa dels drets democràtics i de la participació política HE DESOBEÏT una les
decisions injustes del Tribunal Constitucional que pretenien aturar aquest procés.
Sota l’empara dels drets humans més fonamentals HE AJUDAT perquè els actes del 9N
poguessin ser realitat.
Però
em presento davant l’autoritat judicial perquè
em cal saber l’abast dels meus drets democràtics i aclarir els límits de la legitimitat
i legalitat dels meus actes.
Només
la més inhumana lògica pot atribuir responsabilitats a qui organitza i col·labora
en un procés de participació ciutadana, però davant la certesa que existeixen procediments
d’investigació en curs, comparec perquè com a ciutadà tinc dret a fer que no s’investiguin
a la meva esquena uns fets en què he participat.
SEGONA.-
Presento aquesta denúncia en el partit judicial de Lleida ja que va ser dins la localitat de Lleida que vaig realitzar la majoria d’actes de col·laboració amb el Procés
Participatiu.
Per
tot això,
SOL·LICITO
que es tingui per fetes aquestes manifestacions i s’adopti la resolució judicial
oportuna.
A Lleida, el dia 22 de
novembre de 2014.
divendres, de novembre 21, 2014
Els
conversos
Vaig sentir a TV3 com un “nostrat” deia que el que
més li costava empassar-se és veure uns personatges que tota la vida han
renegat i combatut l’independentisme i
ara no només són independentistes declarats, sinó que a més volen liderar el
procés en tots els fronts. (No deia noms)
Segurament costa acceptar-ho, potser és humà, però
és un estrepitós èxit. Anys i anys reivindicant l’independentisme i ara s’hi
suma molta gent, és un èxit. I si els sectors dirigents de tots colors polítics
han fet el pas, benvinguts. I si ho han de liderar-ho, també endavant. La
nostra generositat ha de ser infinita i pacient. D’això es tractava.
En teoria, a mi personalment m’hauria de costar més,
sobretot amb els Convergents. Sempre recordaré l’enfrontament amb el President
Pujol en un Consell Nacional de CDC
dient-li que deixes de fer-nos combregat amb rodes de molí i que no justifiques
el que era injustificable, que era haver anomenar com a director de TV3 a un
gàngster com era l’Alfons Quintà, que estava fent xantatge al President amb un
articles al diari El País sobre Banca Catalana. I això, més les meves
declaracions públiques sobre el necessari independentisme van trencar la
relació amb el President, que anteriorment m’havia ajudat. De fet vaig ser el
primer represaliat a CDC per part de Pujol per ser independentista i per dir-ho
sempre que calia. Ara tot és diferent.
Conversos? Tants com es pugui. I celebrem l’èxit.
dimarts, de novembre 11, 2014
Avui es celebra Sant Martí i jo durant uns set anys
en plena clandestinitat franquista em deia Martí. Un bon dia per votar a la
Consulta del 9N. Coses del DNI, malalties varies i impossibilitat de viatjar
han fet necessari que hagi hagut de votar a la Delegació del Govern de la
Generalitat de Lleida. Ho he fet en un ambient tranquil i ràpid i he coincidit amb
una televisió que filmava i m’ha sobtat que una jove que estava a la cua de
votació estigues preocupada per sortir en imatges per les possibles represàlies,
com ella m’expressava. Si fins i tot una persona que s’ha pres la molèstia, un
dimarts post 9N, de desplaçar-se i votar, té por; segur que molta gent no ha
votat per por. Tota una esperança pel proper Referèndum a la britànica que un
dia o altre arribarà.
Imatge: “Prenyada”
de Francesc Artigau ©
dilluns, de novembre 10, 2014
El
9N ha estat un èxit total, no en tinc cap dubte.
(Encara que pugui fer una anàlisi fred, a mi aquestes coses m’emocionen).
Però un cop passat el 9N i tenir-nos de mossegar la
llengua sobre fets i actituds de les forces polítiques pro-consulta que han
estat de pena, ara tocar revisar-ho tot.
Més igual ARA les actituds feixistes dels del PP,
Ciutadans i tota l’extrema dreta, el que a mi em preocupa són les forces polítiques
i les associacions que han treballat pel Dret a Decidir.
Hi ha moltes coses, diem-ne dins el “meu camp” que
cal criticar. El debat dins l’independentista és del tot necessari.
Ni Convergència, ni Unió, ni ERC, ni Iniciativa, ni
la CUP, ni l’ANC, ni Omnium ho han fet tot bé.
Cal revisar-ho tot.
A mi personalment que no tinc carnet de ningú, m’importa
una merda certes executives nacionals que pontifiquen i donen lliçons: tant de
partits com d’associacions. A nivell comarcal, de vegueria i nacional hi ha
moltes coses a resoldre.
Imatge: Cartell de Jordi Calvís ©
diumenge, de novembre 09, 2014
La
Consulta de la dignitat
Ja farem les anàlisis polítiques però ara expressar
només un sentiment: emoció.
Tota una vida lluitant per la independència i avui sento
que és un pas profund del procés. I tal com han anat les prohibicions la “consulta
simbòlica amb votació” acaba sent també la “Consulta de la dignitat”.
El procés independentista no té retorn, acabarem
sent lliures.
PD: Les primeres dades de participació a l’una del
migdia són de 1.142.910 persones (un milió cent quaranta dos mil nou centes deu
persones).
dissabte, de novembre 08, 2014
divendres, de novembre 07, 2014
Avui el meu fill Marc fa 32 anys.
El podem veure aquí amagat en una selfie dins una obra de Chul-Hyun Ahn
exposada a la fira internacional “Art Taipei 2014” organitzada òbviament a
Taipei, capital de Taiwan. Aquest cap de setmana el Marc és de visita express a Hong Kong i com a “típic Colomines” ara se n’ha anat al
cinema.
Hem introduït el xinès a les nostres vides:
diumenge, de novembre 02, 2014
dissabte, de novembre 01, 2014
He viscut a molts llocs i avui m’ha arribat a l’ànima
les paraules d’un del protagonistes de la pel·lícula “Tren de nit a Lisboa”
dirigida per Bille August sobre un text de Pascal Mercier. De fet encara que ho
digui el protagonista aquest parla a través del seu autor. La novel·la de
Mercier escrita en alemany és una novel·la encasellada com a filosòfica, no la
he llegida, però si que algunes reflexions expressades en la pel·lícula tenen
molta carrega de pensament:
“...
Quan abandonem un lloc, deixem allí una part de nosaltres. Ens quedem alií,
encara que marxem. I hi ha coses de nosaltres que només podem recuperar si
retornem a aquell lloc.
Viatgem
a nosaltres mateixos quan anem a un lloc on hem recorregut un tram de les
nostres vides, per molt breu que hagi estat l’estança ...”
dijous, d’octubre 30, 2014
dimecres, d’octubre 15, 2014
dissabte, d’octubre 04, 2014
Un dels grans valors que el meu pare va deixar a
la política i també als seus fills, va ser saber treballar i actuar en la
pluralitat en el complex camp de la política. La lluita unitària contra el franquisme va ser un valor molt difícil de
construir, però va acabar fent-se, ara en una situació ben diferent, però plenament
repressiva per la llibertat de la veu catalana, s’ha pogut fer també la unitat
entre els partits polítics de Catalunya per defensar la Consulta.
El PP, Ciutadans i el PXCatalunya són els fatxes
que voluntàriament s’han posat al cantó dels repressors, de guant blanc, però
repressors sense cap dubte, que neguen la paraula al poble català.
És un goig per Catalunya la unitat a traves de l’acció
democràtica dels nostres partits, amb la més variada ideologia de cadascun d’ells,
s’està donant una imatge de responsabilitat i maduresa política enorme. Ara sí
que sabem perquè serveixen els partits democràtics !!! Un orgull que s’ha de
proclamar en veu alta.
dimecres, d’octubre 01, 2014
D’aquí uns minuts entro com
a malalt a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Tantes hores en aquest
Hospital aprenen i ara salto el mirall i em col·loco a l’altra banda. Seran
dues setmanes per trobar un diagnòstic, començaran amb un cateterisme...
Com diria Salvat- Papasseit
:
Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.
Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.
Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.
dimarts, de setembre 30, 2014
Que un partit doni llibertat de vot per dir SÍ o NO
a la independència de Catalunya anul·la definitivament el partit. Si en una de
les decisions més importants pel País, el partit no es pot definir, ni liderar
el procés, ja no és un partit és una secta.
Dir Sí oficialment a la primera part de la
pregunta de la Consulta i llibertat a la segona part de la pregunta ho pot fer una
associació o entitat potser: però un partit?. Per que serveix un partit? Sembla
que per alguns és només una menjadora.
dissabte, de setembre 27, 2014
dimecres, de setembre 24, 2014
Que
a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida hi ha extrema dreta tots
ho sabem, menys la Degana i el Cap d’estudis. Alguns d’aquests racistes estant
en plena sintonia amb metges –supergurus-
de l’Arnau que expressen una ideari de dreta radical.
Jo
ho he denunciat moltes vegades, perquè aquests intolerants són els mateixos que
posen pegues en la llengua catalana a l’Aula i els mateixos que davant el procés
del dret a decidir ens insulten. La nostre resposta va ser publicar al quinzenal digital ”LO CAMPUS 2.0” del 4 de
març de 2013 l’article “Gracias por vuestra
generosidad con Cataluña” : Estudiants de la UdL provinents de la resta de
l’Estat fan costat al “Dret a decidir”. El Rector no ens va rebre per
parlar del tema, ja no com a periodista que els hi fa terror, sinó jo com a
president d’una associació universitària de la UdL. Ara el Rector s’escandalitza.
L’Alejandro
el poca pena que va anar apunyalant gent pels carrers de Lleida no és una anècdota
d’un malalt només. Perquè no hi ha cap dubta que està malalt. És tota una
filosofia entre universitaris, encara que no apunyalin a ningú.
dissabte, de setembre 20, 2014
El proper LO
CAMPUS porta un Suplement pels instituts i escoles: el “Goodbye Institut”. Tot un repte de
premsa per a joves adolescents. I aquest cop ha calgut trobar a nivell mundial
quina és l’artista cantant adolescent que està marcant el 2014.
Res de Justin Bieber, Miley Cyrus, Demi Lovato o Selena
Gómez ara marca amb força Ariana
Grande, Austin Mahone o
Lorde. M’han convençut que és la noia Grande i el noi Mahone dels que hem de
parlar. Mireu uns vídeos d’aquest parell que a mi m’agraden.
divendres, de setembre 19, 2014
Jo formo part dels que sempre perden i novament a
Escòcia he perdut. Amb calma ja escriure els meus articles acadèmics i també
els periodístics sobre el referèndum, aquí només vull transmetre alguna vivència
personal.
Vaig anar a dormir tardíssim i m’he llevat molt
tard, quan ja des de feia hores tot el món sabia el resultat del referèndum escocès.
Aquesta nit post-referèndum he somiat moltíssim a l’escocesa i amb tota mena d’infermeres.
Sempre he pensat que sortiria el NO, encara que he incentivat a tothom pel SÍ i
si jo fos escocès hauria votat per un SÍ ENORME, tot i que sóc un anglòfil fins
a la medul·la i un enamorat de Londres.
Fantàstic que s’hagi fet el referèndum; fantàstic que
els del NO de Londres hagin promès mil i una transferència perquè guanyes la
seva opció; fantàstic que hi hagin molts més Sís que els que varen votar l’SNP;
fantàstic que a Glasgow -la gran capital econòmica- hagi guanyat el Sí i fantàstic
haver posat a l’agenda política europea la qüestió nacional de les nacions
sense estat.
La campanya escocesa del referèndum m’ha fet una
angúnia enorme en el seu argumentari, tants els del NO com els del SÍ. Vaja
arguments de merda. Espero no defensar Catalunya per la meva llibreta d’estalvis,
perquè si fos així, hauria de fer la revolució permanent.
Igualment que no em sento espanyol, no sóc escocès,
simplement sóc un català que vol votar per recuperar la nostra llibertat com a
poble.
Quan aquest matí m’he posar a treballar i fer
gestions, m’he barallat amb tothom. He frenat i he pensat que estava irritat
pel que havia passat a Escòcia. Sembla que no sóc de ferro colat.
dijous, de setembre 18, 2014
dimecres, de setembre 17, 2014
dimarts, de setembre 16, 2014
Escolteu al grup aranès “Es Paums” cantant un poema de Jèp de Montoya amb música de Jaume Masana Castet.
Tota la cultura aranesa m’enamora.
NET DE HUEC, NET D’AMOR
Net de
huec,
Net
d’arrosada,
Net de
flors,
D’aigua senhada,
Net d’amor
Ena maitiada,
Net
desirada.
Eth solei
ei naut,
Ei net de hèsta,
De huec,
D’aigua,
D’èrbes e
flors,
E de jogar
as amagatons.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.
Eth haro creme ena plaça,
Era arrossada se pren enes
prats;
Se jògue as amagatons;
Se guanhe era igualtat.
Gojates
pirinenques
Deth
Comenge e d’Aran,
Pirinenques
gojates
Gascones e deth Bearn,
Valentes gojates
De Bigòrra e deth Coserans.
Vos estimi
E m’agrade que siguésquetz
atau,
E qu’atau
sigatz.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a
jamès arren passat
E encara
que se passe,
Aguest ser
qu’ei atau.
Valentes,
capables,
Gojates
d’aué,
Hemnes
deth deman.
Nòble tèrra
D’òmes e hemnes iguals.
De
tostemps
Òmes e
hemnes en libertat.
Anet,
passe çò que se passe,
Non a
jamès arren passat
E encara
que se passe,
Aguest ser
qu’ei atau.
Net
d’igualtat,
Gojat e
gojata,
Net d’amor,
Net de
huec,
Net de
gijates,
Net d’amor
De gojats e gojates.
Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.
Jèp de Montoya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)