Desconstruint Àngels Chacón del PDeCat
Quan vaig començar a preparar les meva candidatura a
les Primàries de Junts per Catalunya sempre vaig pensar que Àngels Chacón
la tindria com a companya-adversària i encara més, entre una candidata especialista
en literatura o una candidata especialista en empresarials no tenia cap dubte: per
a mi guanyava per golejada la que fabulava menys i tocava de peus a terra amb
la industria.
No sé si em podré presentar a les Primàries perquè potser
el Reglament, avui encara secret, porti alguna clàusula que m’ho impedeixi en
plena pandèmia, però malgrat la incertesa estem de pre-campanya i precisament
avui la candidata Chacón s’ha presentat a l’opinió publica després de guanyar
unes Primàries de PDeCat sense cap mena de rival. (Així qualsevol !!!)
Un cop a l’arena política la candidata Àngels Chacón:
ja podem començar a acariciar-la fins a la desconstrucció total, òbviament políticament
i amb total respecte.
Però primer dues qüestions prèvies:
Demanar disculpes al PDeCat per la prepotència
que nosaltres Junts per Catalunya hem tingut a l’hora de buscar una
unitat electoral. No hem sabut negociar nosaltres, ho he escrit altres vegades
i ho repeteixo: enviar a negociar algú que quan veu un Convergent, un postConvergent
o militant similar, destil·la un odi ancestral, no ajuda ni a establir ponts,
ni arribar a acords.
L’altra disculpa és assumir que va ser una cabronada
haver destituït del govern de la Generalitat a la Consellera Chacón.
Si com ha dit el President Torra simplement la va
destituir per reforçar un aspecte econòmic governamental i va posar a Ramon Tremosa,
sense fixar-se que era eliminar el PDeCat del govern, fou una de les múltiples miopies
del President Torra.
Jo no m’ho crec i posar en Tremosa, un ultraliberal que
fa quedar al President Artur Mas com un liberal tou de pa sucat amb oli, va ser
una altra de les jugades que Torra va pagar als seus avaladors, però òbviament va
enterrar definitivament qualsevol possible acord amb l’independentisme liberal
de centra-dreta i de la dreta catalana civilitzada i patriòtica.
I és aquí on estem.
El PDeCat comença una aventura que diu que Junts
per Catalunya no és la “unitat” i sí la “uniformitat”. I com ho pot dir la
senyora Chacón amb el seu historial? Perquè ella com Laura Borràs i Damià
Calvet -altres possibles candidats- són exactament el mateix.
La senyora Chacón forma part d’aquest “stablishment
nostrat” que són un tap a qualsevol innovació i eficàcia de l’independentisme.
I que ara defensarà, no un independentisme ampli, tranversal i interclassista
com defenso jo, tant allunyat de la “gent” del Govern Torra, ara Àngels Chacón defensarà
un independentisme de classe. De la classe de dalt, del centra-dreta amb uns
valors, unes tàctiques i unes estratègies ben conegudes ideològicament a tot
arreu.
Junts per Catalunya
som el centre amb esquerra i dreta, ERC es l’independentisme de classe a
l’esquerra i Chacón amb el PDeCat són l’independentisme de classe per la
dreta.
Jo no hagués volgut ni perdre a Chacón, ni el PDeCat,
perquè a Junts per Catalunya ens convenia i ho puc dir tranquil·lament
des del socialisme democràtic, per escàndol del “sector dels talibans” de Junts
per Catalunya que també tenim.
Els que defensem al President “Puigdemont del
seny”, sabem que el centra-dreta no interessa que vagi per lliure i acabi
estimbant-se en unes eleccions com passarà.
Carregar-se el llegat a l’independentisme que va
aportar el President Mas, als antics d’Iniciativa de Junts per
Catalunya els hi produeix una indissimulada satisfacció, però és un mal
negoci per tot el moviment per la llibertat nacional.
Sincerament, si el futur candidat escollit de Junts
per Catalunya fos un històric de l’independentisme forjat a l’esquerra, que
vol dir que no ha de demostrar res ni nacionalment, ni socialment, i amb una
cultura del pacte i de la creació d’un autèntic Bloc Nacional, potser encara estaríem
a temps de reunificar forces.
Jo m’hi comprometo.
+++
IMATGE: Fragment d’una escultura d’Apel·les Fenosa.
