Nova Sèrie: El Congrés 2022 de “Junts per Catalunya” número 2

 

Les fases del Congrés 2022 de Junts

Sempre és millor no posar-se de cul amb l’aparell del partit perquè sempre, sempre, surts escaldat. I encara ara pitjor: perquè el que guia el partit avui, tot i que se n’anirà a casa, encara mou totes les tecles internes. Marxarà, però ens deixa l’últim regalet: un Congrés començat per la teulada.

No és una qüestió només logística, és ideològica i sobretot és el trencament del Model de Junts que vàrem assumir. Per fer d’ERC no té sentit, per això ja tenim la seva oferta i sempre és millor l’original.

El Congrés 2022 de Junts pretén seguir el mateix model, per mi equivocat, del nostre Congrés fundacional que és un congrés en dues fases, repartit en dies diferents:

Fase 1: Elecció dels càrrecs de la direcció del partit.

Fase 2: Debat de les ponències i aprovació.

Tornem a posar el carro davant dels bous.

S’incentiva l’elecció d’uns dirigents sense proposta política. Sense saber que ens proposen com estratègia i tàctica per aconseguir la independència.

Sempre s’acaba dient, ara no cal dir-ho perquè ja ho discutirem en la segona fase de les ponències, d’aquí un mes.

I que passarà? Que seran altres mecanismes que no són els estrictament polítics d’indicar-nos el procés d’alliberament nacional català, que influiran en les eleccions.

I que passarà també? El que passa ara: La companya Laura Borràs “aparcada” al Parlament i el company Damià Calvet “aparcat” gestionant vaixells al port.

S’han d’elegir la presidència i les vicepresidències, la secretaria general, la secretaria d’organització, la secretaria de finances i la resta de 18 executius nacionals, lligat a uns compromisos personals polítics. Cal tenir un programa electoral. Ens han d’oferir un programa perquè els votem.

I només la dreta o els que han mamat el “centralisme democràtic” són els que boicotegen que les eleccions internes siguin competitives, amb la varietat de llistes que calgui. Les nostres elits de partit sempre ho volen resoldre tot als despatxos. La llista única, és una burla al militant de base.

 (Continuarà)

 

Nova Sèrie: El Congrés 2022 de “Junts per Catalunya” número 1

 

                  Obertura del període 
                pre-Congressual a Junts

 

 “Organitzat un dinar a Lleida amb el Conseller Jaume Giró” i “La Presidenta del Parlament Laura Borràs, assistirà a La Passió de Cervera” dues noticies que m’apareixen a l’ordinador enviades pel meu servei de premsa i que són unes autèntiques metàfores de com funciona el meu partit.

Perquè el lector ho tingui clar i sense enganys: soc militant de Junts. (Potser subjectiu i com em diuen les “clavegueres” de Junts un “Outsider”).  

I estem en període pre-Congressual o sigui un nou passeig per una jungla.

Hem començat amb força: El nostre Secretari General Jordi Sánchez plega.

Ja era hora!!! Evidentment deixarà el càrrec per haver-ho fet de puta mare.

No us explicaré intimitats del funcionament logístic del Congrés perquè si ho voleu saber, apunteu-vos a Junts. Perquè encara que ho estem fen malament, molt malament, Junts com a projecte polític, no només és bo, sinó que a més és molt necessari. A mort amb Junts !!! Nosaltres tenim un compromís personal de grup que s’ha de defensar. I us asseguro que jo modestament ho faré, malgrat el pressing.

N’estic fins el monyo dels columnistes, dels tertulians i dels càrrecs institucionals que van “d’independents” i que dia sí i dia també, ens alliçonen de com ha de ser Junts. No diré noms, però qualsevol seguidor de la vida política sabem de qui i quina parlem.

Aquests “gurus” s’haurien d’apuntar al partit i canviar-lo des de dins. El tros s’ha de llaurar i aquests només mengen viandes al restaurant i a més pagant nosaltres.

(Continuarà)

Obituari

 

Paraules d’adiu a Carlos Barrera, eth sindic d’Aran

 

Non è deishat de reivindicar qu’eth sindic d’Aran ei era dusau autoritat dera Catalonha autonomica e non cau díder, qu’arrés m’a hèt cas. Ara serie era sindica aguesta autoritat. E aquerò volerie díder un tractament especiau entara sua representacion, tanben e sustot, protocollari.

Ei des d’aguesta sincèra valoracion que coneishí ath sindic Barrera e digui “Barrera” pr’amor que jamès me dirigí ada eth coma “Carlos” e li parlaua de vosté.

Dilhèu bèth lector creirà que voi cercar era net pes armaris, mès a excepcion de çò que pensen des deth cinisme quauques persones, eth respècte e era dignitat deth representat deth pòble aranés ei ua valor a deféner.

Mès, qu’arrés se pense qu’era mia relacion damb eth sindic Barrera tostemp a estat un camin de ròses: quan editaua coma periodista eth periodic “Eth Diari”, seguí e critiquè era sua vida politica quan calec, e de Les enquia Salardú, passant per Vielha, se podien enténer es sòns crits de desaprobacion.

Totun, aquerò non empedic qu’un dia siguessa eth cap de Comunicacion deth Conselh Generau d’Aran damb eth coma sindic.

A Carlos Barrera, jo li è agut e li è un prigond afècte personau, mès tanben polític. 

Rebrembi ath sindic seigut dauant dera mia taula, en mèn burèu de Sindicatura, dictant-me idees e frases sanceres mentre jo metia orde en un tèxte qu’acabarie conformant un discors.

Aguesta senzilhesa d’apropament, a jo m’auie sedusit. Ada eth l’auie encuriosit que jo escriuessa damb un creion, que de tant en tant li treiguia punta damb un petit agudacreions.

Mès çò que de vertat me sedusie, ère eth sòn nacionalisme aranés, un nacionalisme basat en paisatge, en paisatge d’Aran.

Sabem qu’eth paisatge ei ua transformacion collectiva e culturau dera natura. E qu’aguesta transformacion culturau non sonque ei materiau, ei tanben simbolica, ideologica e, gosaria díder qu’espirituau e tot.

Eth non n’ère conscient, mès a existit un “nacionalisme Barrera” de molta identitat.

Eth dia que mos didérem adiu, hè ans, parlèrem  qu’un dia, jo me tornaria a apropar ada eth entà recuélher en un libre era sua manèra d’enténer Aran. Ja non poderà èster.  

Calerà, damb calma, recuélher eth pensament e era òbra de govèrn deth sindic Barrera coma part dera memòria istorica de com s’a bastit Aran. Era Val d’Aran s’a bastit des dera pluralitat mès pendent un periòde long, eth màger referent siguec Barrera.

Entà jo, çò mès important d’Aran non ei eth sòn paisatge, senon era sua gent. Sense es araneses e es aranesi eth País non existís.

Sense Barrera mancarà ua part plan importanta dera identitat aranesa.

Bon viatge Carlos.

Joan-Ramon Colomines-Companys

***********

 

Paraules de Comiat a Carlos Barrera el Síndic d’Aran

 

No he parat de reivindicar que el Síndic d’Aran és la segona autoritat de la Catalunya Autonòmica, no cal dir que ningú m’ha fet cas. Ara seria la Sindica aquesta autoritat. I això voldria dir un tractament especial per la seva representació, fins i tot i sobretot protocol·lari.

És des d’aquesta sincera valoració que vaig conèixer al Síndic Barrera i dic “Barrera” perquè mai li vaig dir “Carlos” a seques i li parlava de vostè.

Potser algun lector creurà que estic cercant cinc peus al xai, però excepte els cínics: el respecte i la dignitat del representat del poble aranès és un valor a defensar.

Però que ningú pensi que la meva relació amb el Síndic Barrera sempre ha estat un camí de roses: quan editava com a periodista el periòdic “Eth Diari” vaig seguir i criticar la seva vida política quan va caldre. I des Les fins a Saladú passant per Vielha, es podien sentir els seus crits de desaprovació.

Però això no va impedir que un dia vaig acabar sent el Cap de Comunicació del Conselh Generau d’Aran, sent-ne Barrera el Síndic.

A Carlos Barrera jo l’hi he tingut i li tinc un profund afecte personal, però també politic.

Ell com a Síndic el recordo assegut davant de la meva taula al meu despatx de Sindicatura, dictant-me idees i frases senceres mentre jo posava ordre a un text que acabaria sent un discurs. Aquesta senzillesa d’apropament, a mi em tenia seduït. A ell el tenia encuriosit que jo escrivís amb un llapis, que de tant en tant li treia punta amb una petita maquineta.

Però el que de veritat em seduïa, era el seu nacionalisme aranès, un nacionalisme basat amb el paisatge, amb el paisatge d’Aran.

Tothom sap que el paisatge és una transformació col·lectiva i cultural de la natura. I també que aquesta transformació cultural no només és material, és també simbòlica, ideològica i fins i tot espiritual.

Ell no n’era conscient, però ha existit un “nacionalisme Barrera” de molta identitat.

El dia que ens vàrem acomiadar fa anys, vàrem quedar que un dia, jo em tornaria apropar a ell, per recollir en un llibre la seva manera d’entendre Aran. Ja no podrà ser.  

Caldrà amb calma, recollir l’obra de pensament i de govern del Síndic Barrera com a part de la memòria històrica de com s’ha construït Aran. La Val d’Aran s’ha construït des de la pluralitat però durant un període llarg el pal de paller en fou Barrera.

Per a mi el més important d’Aran no és el seu paisatge, sinó la seva gent. Sense les araneses i els aranesos el País no existeix.

Sense Barrera faltarà una rellevant part de la identitat aranesa.

Bon viatge Carlos.

Joan-Ramon Colomines-Companys

 

 

Jesús Montserrat, la força de la militància

 

Ha mort Jesús Montserrat: comença ser aterrador tots els que van morint al nostra voltant. Sobretot si són estimats i respectats.

No fa ni quatre dies amb un e-mail en Jesús, em criticava un article meu i encara no he tingut temps d’explicar-li les meves raons. Com també ja he fet tard de rebre el seu escrit de Memòries Personals del Front que em va prometre per publicar. I tantes coses inacabades que el Jesús ha deixat i ens feia falta que fes. Molta falta.

Vàrem ser companys de militància en la nostra joventut independentista i antifranquista al Front i ja en aquell moment en Montserrat donava tranquil·litat. M’interessava la seva opinió com a contrapunt de qualsevol rauxa. Jo buscava discretament la seva opinió per dirigir bé la militància.

Jesús Montserrat fou un dels tècnics de tots els artefactes de la nostra propaganda que la policia en deien subversiva. La seva especialitat era les transmissions tranquil·les i no cruentes i en vàrem fer moltes, públiques i privades, de control, de seguretat i de logística.

Aquesta manera de fer de precisió tècnica, també influïa en les seves opinions. Desconec com era a casa seva entre els seus, però a la “casa política” que és un partit politic clandestí: era de gel, sensible, però molt rigorós.

No us podeu ni imaginar el que significa de positiu tenir al costat aquest tipus de militant, perquè dona gruix i seguretat a la militància.

Ara que estic ficat en aquest petit homenatge cívic al meu pare, que és penjar un tuit diari al compte de Twitter @100jcolomines, precisament avui s’ha escrit:  

 “ ... El Dr Colomines va tenir un curt període de debilitat i desànim i va escriure l'obra de teatre "ELS POSTERGATS" (1967) Reivindicava els lluitadors ignorats pels que transitaven per una dictadura de manera còmode ...”.

Això em porta a reivindicar amb força i estimació a tots aquells militants que des de diverses posicions, varen i estant reivindicant les nostres llibertats catalanes. Molts son coneguts, molts d’altres son anònims, però tots ells son d’un gruix moral que cal reivindicar amb contundència, enfront tanta frivolitat i engany politic i històric.

Jesús Montserrat, -com acaba el tuit d'avui sobre el pare amb una fotografia de la repressió durant el referèndum de l’1 d’octubre-, també fou i serà sempre “ .. la vitalitat de l’independentisme històric de compromís”.

Trobarem a faltar al Jesús i ja us ben asseguro que sense l’acompanyament tranquil i rigorós de “l’estil Jesús”, mai aconseguirem la nostra llibertat.

Fins aviat Jesús, ja parlarem.

 

Joan-Ramon Colomines-Companys 

07/03/2022

 

In memoriam

 En muntarem una de grossa

per la MEMÒRIA de l’Albert Tarrats 

El carallot s’havia de morir a dos dies de re-emprendre el curs acadèmic a les universitats i a les escoles, de fer una distribució enorme del nou Newsletter del meu digital LO CAMPUS DIARI, mentre tirem endavant la commemoració cívica i popular dels 100 anys del naixement del meu pare i mentre tinc la Covid Omicron passejant per casa, mentre estic sol confinat a Lleida. Una feinada i el principi d’un final d’etapa.

“Carallot” és la paraula que vaig aprendre d’Albert Tarrats. Cada vegada que l’utilitzo en un escrit meu em recorda l’Albert i de vegades m’ho faig venir bé per utilitzar-la i així i hi ha un mot ben genuí i autèntic ... i hi ha la meva família de les Borges Blanques.

I això era l’Albert un cabronàs que m’estimava. Però tant me l’estimava que calia allunyar-se d’ell una temporada per enyorar-lo de veritat i així tornar a casa seva al debat constant i esgotador.

Discrepàvem en quasi tot, menys en el País i la seva independència.

L’Albert veig que tothom l’està recordant per la seva última etapa de dinamitzador cultural a traves de la Cafeteria familiar Slàvia pels seus concerts de grups i cantautors en directa.

Certament la Cafeteria Slàvia ha està un encert continuat de militància cultural, militància que és impossible deslligar-la de la seva companya Dolors Solé i dels seus fills i filla.

Un concert a l’Slàvia tenia un abans i un post concert importantíssims: alguns cantants menjaven i dormien a la casa familiar, fent uns sobretaules memorables. La generositat de la família amb els treballadors-artistes de la cultura ha estat d’una gran delicadesa, respecte i admiració per les seves creacions. I previ a tot això, s’ha de recordar els tours per Catalunya que l’Albert feia per veure els promotors i representants de concerts, on ell hi arribava amb una ampolla d’oli de luxe ben empaquetada, com a regal i respecte al promotor. Tots quedaven seduïts.

Però a mi, el que m’interessa ressaltar de l’Albert Tarrats és la seva militància política, que ha estat patriòtica per tots costats.

Vàrem militars junts al partit independentista Front Nacional de Catalunya (el Front / FNC) durant la dictadura franquista.

Com us podeu imaginar una dictadura no és una broma i calien persones com l’Albert compromeses amb l’acció, la propaganda, el proselitisme i l’aprenentatge de l’agitació per construir amb seguretat estructures clandestines de partit.

La secció del Front a les Terres de Lleida fou una de les que hi havia més militants diem-ne de carnet, però també hi havia una amplia anella de simpatitzants que puntualment ajudaven en el que fos.

No només era la major secció del Front, també era el conjunt de militància més gran de Ponent superant els comunistes del PSUC i això cal dir-ho per contradir totes les llegendes que ens colen quan fan Memòries .

L’Albert Tarrats era el puntal jove del Front de la secció, mentre que Joan Culleré era el militant històric, tots dos foren imprescindibles en la lluita independentista.

Quan l’Àlvar Valls i jo viatjàvem per les comarques de Ponent fent proselitisme clandestí, prèviament l’Albert n’havia llaurat el tros amb contactes, cites, locals, seguretat i fins i tot avituallament de menjar i beure, perquè tothom no perdés l’atenció de les nostres explicacions.

L’Albert era molt llençat o millor dit molt entusiasta. I de vegades calia reforçar la contravigilància dels nostres actes clandestins, no fos cas.

És important remarcar que com altres militants, en Tarrats o el “Paco” l’alies que tenia en clandestinitat, vivia tranquil, ben situat, feliçment casat i hagués pogut fer-se el longuis i no comprometre’s tant com va fer. Però tenia unes conviccions profundes i actuava en conseqüència.

De vegades mentre tots dos estirats al seu enorme llit de les Borges miràvem la seva immensa pantalla de televisió, discutíem i jo per  emprenyar-lo li deia 

- Però que dius? Això que dius ho deus haver llegit en un Reader’s Digest o escoltat en una tertúlia de ràdio.

- No en tens n’hi idea, poca pena. Jo reafirmava.

Ell s’emprenyava, perquè al noi cap mortal li podia portar la contraria. Però al final, ell veia la provocació i rèiem pels descosits.

(Ehi!, al llit cadascú al seu costat, sense tocar-nos).

L’Albert era un personatge llegit. De tant en tant entrava en una llibreria de Lleida o Barcelona i sortia amb un important lot de llibres, eren les últimes novetats i quasi sempre de política i d’història.

Els patriotes som romàntics i sentimentals però a més, quan pretenem que els objectius de llibertat arribin a bon port, s’ha d’estar llegit i preparat.

L’Albert no era una improvisació, era un lluitador amb moltes capes sedimentades, era una delícia sentir-lo explicant com creix la fruita al camp i totes les tècniques pageses sobre els brots o les branques tendres o les branques lignificades o no sé què.

No puc escriure més, perquè acabaré plorant tant que no veure la pantalla de l’ordinador, però us puc dir que en muntarem una de grossa per la MEMÒRIA de l’Albert Tarrats. No sé què, però no quedarà jove als Països Catalans que no sàpiga de la seva lluita política i cultural.

Joan-Ramon Colomines-Companys

100 anys del Dr. Colomines

 

100 anys de Joan Colomines

Benvolgudes i benvolguts,

El proper 1 de gener començar l’any commemoratiu del 100 anys del naixement del Doctor Joan Colomines i per l’esdeveniment el MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines està preparant diferents activitats.

La PRIMERA activitat en marxa:  

Ja és operatiu un nou compte de Twitter denominat “100 anys Dr. Colomines” amb l’adreça @100jcolomines

En aquest compte cada dia hi haurà una piulada sobre Joan Colomines. Seran 365 entrades el més inèdites possibles. I evidentment carregades de poesia i política.

Aquest és un petit Homenatge Cívic i necessitem la col·laboració de tothom per trobar fotografies i documents per difondre. Si voleu ens podeu fer arribar material a: memorialcornudellacolomines@gmail.com

També les piulades ja estant recollides i ho seran cada dia, al Web del MEMORIAL https://memorialcornudellacolomines.blogspot.com/

Bon any 2022

Coordinació del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines

 

MEMORIAL

 

Cadena de Compromís

Ja hem realitzar la Conferència Anual 2021 del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines.

La conferència era a l’entorn de l’historiador Agustí Barrera que va parlar sobre “L’herència política i intel·lectual de Fèlix Cucurull”.

Ara ja tenim penjat al Web del MEMORIAL el vídeo final de les dues presentacions i la conferència, i a més hi hem penjat els textos.

La novetat és que el text de Barrera és un text més llarg amb material de suport acadèmic o sigui amb cites i una bibliografia.

 Link: https://memorialcornudellacolomines.blogspot.com/

Encara que tothom pensi que el més important és el moment de l’emissió de l’acte, per a nosaltres el més important és que després d’haver creat un “artefacte politic i cultural amb textos, presentacions i vídeo”, ara el més important és difondre-ho.

Al matí de l’endemà de l’acte ja s’havia doblat el visitants i ja estant pujant les visites.

Al MEMORIAL no ens interessen només el sèniors, ens interessen els joves i per això en època de Twitter, hem “venut” aquesta conferència com a “30 minuts de Memòria Democràtica de l’independentisme dels Països Catalans”. Aquests “30 minuts” era important.

+++

 

Ja tenim lligada la “Conferència anual 2022 del MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” amb la temàtica “L’Emergència Climàtica i la independència de Catalunya” que farà Santiago Vilanova, un dels millors consultors ambientals que tenim i un insubornable militant de l’ecologisme.

La conferència per streaming serà el dijous 21 d’abril de 2022 a les 19h.

Aquesta vegada a més, fins arribar a la conferència de la setmana de Sant Jordi, des d’avui el MEMORIAL amb l’aliança de la “Comunitat de debat sobre pensament i estratègia sobiranista” que publica el blog L’INDEPENDENTISTA, obrim un SEMINARI PERMANENT i en OBERT sobre “L’independentisme i l’emergència climàtica”.

Tot serà en digital, però el centre operatiu de coordinació serà a la Ràpita de les Terres de l’Ebre.

+++

Com veieu molta feina i molta controvèrsia que haurem de pactar entre tota les “famílies” de l’independentisme històric, sobretot per veure com afrontar històricament el Front Nacional de Catalunya: des del punt memorialístic, des de la història acadèmica, des de la perspectiva de gènere i des de la lluita unitària antifranquista.

Començant per reivindicar que es posi a disposició pública i digitalitzats els Arxius Oficials del Front, que ja no poden estar només en mans privades. Aquesta situació actual impossibilita fer una recerca des del documentalisme professional i acadèmic.

 

----------------

FOTOGRAFIA: Cadena humana des de la punta del Fangar a la platja de Lo Goleró, per a denunciar la regressió del delta de l’Ebre. (26/09/2021).

 

MEMORIAL Conferència 2021

L’error ortogràfic d’un cartell digital

Havia de passar, el cartell digital de la propera Conferència 2021 del MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines hi havia una falta d’ortografia i evidentment s’ha hagut de canviar tot.

Vulguem o no, quan fem material públic en català cal ser molt curós.

Disculpes a tothom i gràcies a la bona gent que ens han avisat.

La falta d’ortografia: “La herència” o “L’herència”. Quina és la fórmula bona?

Nosaltres ja ho hem modificat.

+++

Però l’error ens ajuda a presentar-vos un text que ens ha escrit en Joan Rocamora, que com ell es vol presentar “és un docent i militant independentista”. Jo el conec com a persona lligada al digital “Llibertat.cat”, però a Rocamora no l’he vist mai.

Em fa molta gràcia que en Joan que és llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Literatura Catalana i Estudis Teatrals només vulgui que el presentem com a “docent” i això perquè troba “pedant” referenciar tant currículum acadèmic. Jo com a director d’un digital de premsa universitària realment em sobta.

Però a més, tants anys de patir que ens diguin que els independentistes som “uns pringats, poc llegits i poc viatjats”, perquè nosaltres mateixos no expliquem el potent currículum de la nostra gent.

El text que Joan Rocamora ens ha escrit és una intensa i bona Presentació del conferenciant convidat a la Conferència 2021 del MEMORIAL que és l’Agustí Barrera.

Podeu llegir el text ... clicant aquí

Conferència

 

La Conferència anual 2021 del
Memorial Joan Cornudella - Joan Colomines: “Cadena de Compromís” 

D’aquí un mes el Memorial Joan Cornudella - Joan Colomines oferirà la seva Conferència Anual 2021.

Aquesta vegada farà la conferència on line l’historiador Agustí Barrera i Puigví. I la xerrada serà: “L'herència política i intel·lectual de Fèlix Cucurull”.

No cal que us digui el paper important que ha tingut Fèlix Cucurull per l’independentisme català i esperem la conferència de Barrera per saber-ne més.

Per l’ocasió hem buscat un presentador del conferenciant i l’hi hem demanat un text, això que en diem una “Presentació d’Autor”. Joan Rocamora era la persona perfecte. Ja tenim el text i tot apunt per començar la difusió de l’acte.

Com veieu tenim que Barrera presenta a Cucurull; el MEMORIAL presentem a Barrera i Cucurull; i Joan Rocamora presenta a Barrera i el MEMORIAL presenta a Barrera, Cucurull  i Rocamora.

No és el “joc dels personatges” és el que en diem la “Cadena de Compromís”.

El MEMORIAL busca -de manera senzilla- contribuir a donar visibilitat a tothom que ha construït i construeix independentisme dels Països Catalans i fet de la manera més plural possible.

Com que aquí parlo de manera personal, perquè això és un dietari, us puc dir que jo considero tot l’independentisme democràtic, i dic democràtic, com un TOT i que tots els partits i totes les entitats independentistes són per mi com diferents corrents d’opinió.

Aquesta idea central i identitària de com entendre la resistència independentista, també informa i defineix al MEMORIAL.

La “Cadena de Compromís” ens servirà per poder escoltar reflexions i pensament pel llarg camí a les llibertats nacionals. Però també busquem donar tribut a molts lluitadors que no estant a l’aparador públic. Es la Memòria democràtica de l’independentisme.

No és d’estranyar doncs, que gent diferent però dins del mateix Projecte Nacional, coincidim en activitats i a més ho fem públicament.

Com tot esdeveniment d’avui dia, ara necessitem la complicitat de tothom per difondre la celebració de la conferència.

Caldrà fer molt de “màrqueting i publicitat de guerrilla”, que no vol dir només una “comunicació pobre” o sigui de baix cost econòmic, el que també cal és fer la difusió en els sectors més afins d’una manera militant.

I en aquest cas: és “trepar” el cap del possible oient de la conferència amb  múltiples e-mails , WhatsApps, telefonades i cafès puntuals per aixecar la llebre de l’esdeveniment i crear-ne simpatia.

En realitat la “Cadena de Compromís” ho som tots, només cal voler-ho ser. 

 

LO CAMPUS DIARI premsa universitària i escolar

Editorials d’autor

Com a altres digitals catalans ara els EDITORIALS de LO CAMPUS DIARI són d’autor, per això m’atreveixo a posar els links per si algun lector d’aquest blog i vol donar una ullada.

Més endavant els EDITORIALS voldria que fossin l’opinió consensuada del treball d’una futura “Comunitat de Debat de temes Universitaris i Escolars”, però això trigarà una mica, perquè cal construir aquesta “Comunitat” i això no s’improvisa.

Els últims EDITORIALS meus de LO CAMPUS DIARI per ordre cronològic d’edició:

 

- Data publicació 19 setembre 2021

EDITORIAL: El macrobotellot com a símptoma d’un fracàs ... clicar aquí

- 23 setembre 2021

EDITORIAL: Les lectures amputades a les universitats ... clicar aquí

- 29 setembre 2021

EDITORIAL: La publicitat col·laborativa ... clicar aquí

- 7 octubre 2021

EDITORIAL: En defensa de la docència universitària ... clicar aquí

 

+++

IMATGE: El meu admirat escultor Henry Moore (1898 - 1986) treballant al seu estudi, el març de1964. Fotògraf: Tony Evans / Timelapse Library Ltd. / Getty Images ©.

LO CAMPUS DIARI

Fent premsa universitària i escolar

És agradable rebre e-mails que em diuen “ ... que passa, que no escrius al blog ? ...”.

En realitat no he deixat d’escriure des de que em llevo fins que vaig a dormir, però ara estic en mode periodista i no parem de redactar material pel digital LO CAMPUS DIARI.

Que ningú és pensi que és fàcil editar i escriure per a joves universitaris.

La temàtica, la presentació, la llargada, el sistema informàtic, l’àudio, el audiovisual i moltes altres qüestions han de captar l’atenció d’un lector que amb un simple clic, en 2 segons, traspassa o passa olímpicament de la teva notícia.

Avui podem saber que mira el lector, el temps que hi dedica a cada entrada i quasi us podria dir el “que diuen i pensen” davant el nostre material i tot això ve referenciat i monitoritzat per la rapidesa, fortalesa o tebiesa del clic i de l’estirament de la imatge amb els dos dits al mòbil, per exemple.

Hi ha programari per comptabilitzar-ho tot.

Però tot no val i seguir una línia editorial coherent, de Països Catalans i crítica, té les seves dificultats.

Escriure amb el marc mental dels Països Catalans o si ho voleu diferent: de les universitats de parla catalana o si encara ho voleu més neutre i acadèmic: de l’espai de la Xarxa Vives d’Universitats, comporta escriure globalment sobre l’àrea catalana, per exemple a LO CAMPUS DIARI quan diem Generalitat s’ha d’especificar sempre entre Generalitat de Catalunya i Generalitat Valenciana i així en tots els camps.

A nivell d’anuncis, la nostra font econòmica, no posem anuncis en altres idiomes que no siguin en català. No posem anuncis de “cases d’apostes de joc” com ens han proposat. I així els comercials ho tenen difícil, però no es poden saltar la filosofia editorial de la publicació. (Per cert busquem un comercial).

Un amic em deia “... sempre ploreu.” i és veritat que ho fem, perquè necessitem ajuda.

Jo no confio ni una dècima amb les administracions públiques fent costat a la premsa universitària i escolar. LO CAMPUS DIARI només ha rebut de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2012: 68 euros (seixanta vuit euros) que varen trigar a pagar-los tres anys. I com que nosaltres no volem passar pel gansterisme d’obligar-nos a que hem de ser d’una “entitat periodística gremial de pagament” per accedir a la publicitat pública, no hem tingut accés a res. Vull dir entitats privades corporatives empresarials de premsa i no em refereixo als Col·legis de periodistes.

Però no ens posem de mala lluna que nosaltres estem de celebració, acabant la primera setmana pública del web redissenyat de LO CAMPUS DIARI, ara caldrà afinar el treball periodístic, el treball informàtic i el treball comercial. Tres potes que com editor i director em preocupen.

Cada dos dies per primera vegada LO CAMPUS DIARI publicarà una Editorial, us deixo les tres primeres d’aquesta nova etapa, que també per primera vegada tenen una versió en àudio.  

 

EDITORIAL: Anem a córrer riscos : estrenem Web .. clicar aquí

EDITORIAL: El “bonisme” lingüístic a la universitat .. clicar aquí

EDITORIAL: La infantilització d’alguns Programes Sèniors de les nostres universitats .. clicar aquí

-----

IMATGE: Escultura de l’Equip Crònica. LCD del IVAM.

 

premsa

 El nou disseny 
intel·ligent del digital 
LO CAMPUS DIARI

Ja tenim acabat el nou disseny del web del nostre digital LO CAMPUS DIARI, la premsa universitària i escolar dels Països Catalans.

Avui que els nens i adolescents del País Valencià tornen a les escoles i instituts, em plau moltíssim que hàgim acabat aquesta renovació, que no només és de re-disseny de la interfície, sinó que a més hi ha un important renovació de Serveis. Amb tres versions especials: per a ordinador, per a tauleta i sobretot per a mòbil.

Oficialment, després d’una suposada “aturada de vacances” de la nostra redacció, la tarda del diumenge dia 12 de setembre engegarem formalment el curs acadèmic 2021-2022, i així cada dia parlant de les 22 universitats de parla catalana, sobre els centres escolars i sobre l’ensenyament a nivell global.

LO CAMPUS DIARI funciona des de l’any 2012 i des de lluny acompanyava la nostra revista en paper i digital que era LO CAMPUS. Ara que LO CAMPUS –la gran damnificada per la pandèmia- passa de Revista a Quadern, LO CAMPUS DIARI rep una herència de recursos humans i de recursos intel·lectuals de molt valor i que farà més fort el digital diari, ja no només per la informació sinó també per l’opinió i critica, aspecte que no presentàvem habitualment en aquesta publicació.

Tot això mai hagués estat possible sense en Lluís Colomines, la Pilar Hervada i en Marc Colomines, cadascun amb la seva aportació, fent-se totalment imprescindibles de tota aquesta aventura intel·lectual, que hauria de rellançar el seu aspecte també comercial per fer-la totalment viable.

Fem premsa col·laborativa i això és un moguda enorme de gent: d’estudiants, professors i professionals de tota mena. Des dels que passen informació de totes les facultats de cada universitat com de les escoles i instituts a traves de les nostres “antenes informatives”; des dels redactors de textos a punt de publicar-se; fins els informadors constants d’esdeveniments per omplir les agendes i també  del personal de suport propagandístic, difonen el digital per múltiples mitjans, especialment a les xarxes. A més es clar de la nostra Redacció de professionals i voluntaris de l’àmbit associatiu.

Som premsa artesanal i privada o sigui independent i no som ni comunicació institucional, ni comunicació empresarial. A més som els únics que d’una manera especialitzada en “premsa universitària i escolar” cobrim tots els Països Catalans.

Necessitem ajuda de tota mena i us voldria convidar a participar amb entusiasma a LO CAMPUS DIARI.

Tota mena d’ajuda, encara que sigui petita, ajuda a construir l’espai de comunicació català, també un dels nostres grans objectius.

LO CAMPUS DIARI  la nova versió ... clicar aquí

Reunió

 

ACORDS 

de la Reunió de l’Equip de Coordinació del
“Fòrum Cívic : Patrimoni independentista del Front (FNC)”
del dimecres 1 de setembre de 2021

La direcció de la Plataforma de Memòria Democràtica “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” s’ha reunit telemàticament aquest dimecres 1 de setembre d’enguany i hem acordar un seguit de punts, que volem exposar-los públicament per implicar a les nostres iniciatives de recuperació de la Memòria Nacional dels Països Catalans el màxim de sectors cívics, socials, culturals i polítics.

 

 

1. Acord d’un nou marc jurídic del “Fòrum Cívic”

2. Acord d’un nou marc jurídic del MEMORIAL

3. Els papers del “Fòrum Cívic” i del MEMORIAL

4. Tasques del “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines”

           A. Biografies

           B. Web del MEMORIAL

           C. Denúncies i discriminacions de gènere

           D. Conferència anual

5. Programa de Dinamització Democràtica per la Llengua Catalana

6. La suplantació del FNC que practica un grup xenòfob

7. El nou “OBSERVATORI de la Memòria Democràtica”

 

 

1. Acord d’un nou marc jurídic del “Fòrum Cívic”

La plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” com a grup cívic i marca de Plataforma de Memòria Democràtica, entrarà en una nova fase com entitat legalitzada en el marc de “l’associacionisme i les fundacions”, a nivell de Catalunya i del País Valencià, tot esperant una necessària legislació i normativa d’Entitats de Memòria Democràtica.

2. Acord d’un nou marc jurídic del MEMORIAL

La iniciativa “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” promoguda per la Plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” i potenciada fins ara com a marca de divulgació, es convertirà com una Plataforma Autònoma de Memòria Democràtica i com una entitat legalitzada en el marc de “l’associacionisme i les fundacions” de Catalunya, tot esperant també una legislació i normativa d’Entitats de Memòria Democràtica.

3. Els papers del “Fòrum Cívic” i del MEMORIAL

En línies generals s’estableixen i es delimiten clarament els diferents rols que han de tenir tant la Plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” creada l’any 1997, com la seva iniciativa “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” creada l’any 2020.

Totes dues són plataformes de Memòria Democràtica però amb dos papers diferents: mentre que el “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” té i tindrà un caràcter més militant i compromès de defensa del patrimoni de la “memòria històrica” del Front com a partit; el “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” és i serà una iniciativa de divulgació i compromís que recollirà totes les sensibilitats ideològiques i estratègiques de l’independentisme català, que s’ha de moure entre la divulgació i la recerca acadèmica.

4. Tasques del “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines”

A. Biografies

Durant l’any 2022 s’incorporaran al web del MEMORIAL un ESPAI BIOGRÀFIC de Joan Cornudella i de Joan Colomines. ESPAI que presentarà als dos personatges en tots els seus aspectes: com personals, cívics, polítics, intel·lectuals i com professionals, aportant uns visió de biografia integral que forma part de la “filosofia” d’aquest MEMORIAL.

B. Web del MEMORIAL

El MEMORIAL continuarà reforçant el seu Web  https://memorialcornudellacolomines.blogspot.com/

i en especial l’Espai “Militàncies del Front” i el Programa “Memòries de DONES INDEPENDENTISTES”, Integrant els dos espais amb el mateix text memorialìstic quan s’escaigui, per les militàncies de les protagonistes al FNC.

C. Denúncies i discriminacions de gènere

El Programa “Memòries de DONES INDEPENDENTISTES” obert a tot tipus de militància, sigui de partits o d’altres entitats, vols ser una primera aportació del FÒRUM CÍVIC a introduir la perspectiva de gènere en els estudis de l’independentisme, i ens hem trobat  que a més de ser un punt de trobada de Memòria Democràtica, també està sent un punt reivindicatiu d’uns drets i un espai de denúncia de molt de masclisme dins del moviment independentista.

Ens comprometem a recollir totes les denúncies d’assetjament i de discriminació de gènere dins del moviment independentista i per això crearem un grup de seguiment ad hoc per revisar el cas ja presentat amb protagonistes històrics vius i escoltarem i/o assumirem les recomanacions del grup de com actuar en privat i en públic respecte cada denúncia.

D. Conferència anual

Una de les tasques programades del “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” és oferir anualment una conferència pública i del seu enregistrament se’n fa una amplia difusió a les xarxes socials i als campus virtuals de les universitats dels Països Catalans. Hem programat les conferències 2021 i 2022.

Per la conferència corresponent a aquest any 2021 hem acordat convidar a l’historiador i militant polític Agustí Barrera, proposant-li que dicti la conferència “La herència política i intel·lectual de Felix Cucurull”.

La “Conferència anual 2021” ja confirmada pel protagonista, serà per streaming, que es podrà seguir a traves del Web del MEMORIAL, el dijous 9 de desembre de 2021 a les 19h.

També s’ha programat la “Conferència anual 2022” i hem acordat que sigui convidat el periodista, assagista i polític Santiago Vilanova.

Li proposarem  que dicti la conferència “L’Emergència Climàtica i la independència de Catalunya”. La conferència seria via digital a traves del Web del MEMORIAL, el dijous 21 d’abril de 2022, la setmana del proper Sant Jordi. (Aquest és un acte encara en preparació).

5. Programa de Dinamització Democràtica per la Llengua Catalana

El “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” a més de ser una activitat memorialista, també tindrà una activitat d’intervenció sobre qüestions actuals sobretot en el camp social en defensa de la llengua catalana.

L’Emergència lingüística que patim, necessita de tothom per redreçar la situació i el MEMORIAL vol fer la seva aportació, per això acordem dissenyar i implementar un nou Programa de Dinamització Democràtica per la Llengua Catalana. 

6. La suplantació del FNC que practica un grup xenòfob

Continua a la política catalana la intervenció pública del “Front de Ripoll” o sigui els lladres i xenòfobs catalans que no només utilitzen les sigles històriques del Front Nacional de Catalunya amb la protecció “legal” de l’espanyolisme, sinó que a més s’han apropiat de la història del Front, manipulant esdeveniments històrics per “blanquejar” i excusar-se del seu biaix reaccionari de nacionalisme excloent.

Creiem que és incompatible fer una bona divulgació històrica com intentem nosaltres i tenir a la vegada cara l’opinió pública cada dia, una activitat que sembra confusió i deteriora les arrels democràtiques i integradores del moviment independentista.

Per tot això hem acordat implementar una activitat antifeixista i començar unes accions jurídiques i polítiques de defensa dels drets de la Memòria i el Patrimoni dels partits democràtics històrics com el FNC.

7. El nou “OBSERVATORI de la Memòria Democràtica”

La plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” creem “L’OBSERVATORI sobre la implementació pública de la Memòria Democràtica”, un grup de treball estable, multidisciplinari i plural, que pretendrà fiscalitzar de manera sana i constructiva el dia a dia de la Memòria Històrica potenciada des de l’administració pública catalana.

Això voldrà dir articular en una primera fase immediata el seguiment de la Direcció General de Memòria Democràtica que forma part del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Com també fiscalitzar l’organisme  autonòmic català “Memorial Democràtic”. I també en una segona fase seguir les activitats memorialístiques dels Ajuntaments, els Consells Comarcals i les Diputacions de Catalunya.

“L’OBSERVATORI sobre la implementació pública de la Memòria Democràtica” del “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” es publicitarà com a marca amb la denominació més curta de: “OBSERVATORI de la Memòria Democràtica”. 

1 de setembre de 2021

ACORDS en pdf ... clicar aquí       

Web del MEMORIAL ... clicar aquí