dimarts, de desembre 29, 2020

MEMÒRIA HISTÒRICA del FNC (Segona sèrie: 1)

 

Una sortida clandestina
amb contingut cultural:
La IX Biennal de poesia
a Knokke-le-Zoute (1970) 


Mentre segueixen blanquejant als sàtrapes i xenòfobs del “Front Nacional de Ripoll”, caldrà anar aportant, ni que siguin petites activitats, de l’honorable i històric Front Nacional de Catalunya.

Vet aquí un exemple d’activitat cultural del Front a l’estranger. Una activitat passiva però simbòlica, perquè va ser representar Catalunya, la “Catalunya dels Poetes”, a la novena Biennal de Poesia a la localitat de Flandes: Knokke-le-Zoute.

Jo era un jove militant del Front el 1970 que amb el suport logístic de l’organització em vaig presentar sol a un esdeveniment públic a  Brussel·les, on a més de poetes hi havia consols espanyols del franquisme. Òbviament sobretot hi havia escriptors de tota mena i pensament, i de tot arreu.

El més curiós és que tot i la clandestinitat en el viatge, vaig ser inscrit a la Biennal amb els meus noms reals a traves de gent amiga de la zona. I aquesta temeritat d’anar pel món a cara descoberta tot i que després hauria de tornar a casa amb franquisme, va provocar una anècdota i que va iniciar tots els contactes programats i l’entrega de diferents missives que eren una clara denúncia a la dictadura.

L’anècdota és que una administrativa-amb-càrrec de l’entrada a la Biennal em discutia el meu nom i el posava en espanyol. Segons ella jo era ´”Don Juan-Ramón” i jo li demanava que em canvies al català el contingut de la meva etiqueta d’identificació que calia enganxar-la, obligatòriament, a la solapa de la meva americana. Suposava que la senyora era estudiant de castellà mal informada, però tot va quedar clar de que anava la cosa, quan em va acusar de ser un nacionalista com els flamencs. I m’ho dius a Flandes!!!.

Va ser tot molt llarg i vaig estar a punt de deixar-ho perquè portava molt de material compromès i calia una certa discreció.

Aquesta activitat d’anar a un esdeveniment internacional, és una de les tantes accions culturals i cíviques que fèiem els del Front i que els historiadors nostrats obliden sempre.

En vaig fer un informe intern per a l’organització que no he trobat i que segur està en algun d’aquests arxius del Front que segueixen en mans privades.

També vaig fer un petit escrit per la revista Serra d’Or, aquest si que l’he trobat, i a part de ser una llauna, detalla molt que va passar culturalment parlant. Em fa gràcia veure com en aquell moment per a mi un senyor o senyora de 30 anys era gran i un de 60 un vell rematat. Santa innocència la meva. L’escrit el reprodueixo aquí, més avall.

En Josep Faulí que fou director del diari l’Avui, ja en plena democràcia en va fer un text sobre aquesta novena Biennal, va escriure sobre el fet simbòlic de que hi havia una representació catalana a l’esdeveniment, però com sempre es va oblidar de citar al “missatger”, això rai, el problema és que no va entendre o no sabia, el compromís polític que s’hi havia posat. Vaja, que una organització política clandestina dedicada a tota mena d’activisme, munti un viatge per estar en un esdeveniment cultural internacional, no déu passar cada dia.

+++

El text publicat a la revista Serra d’Or. Any XIII, número 139, abril 1971:

 

 

La IX BIENNAL DE POESIA A KNOKKE-LE-ZOUTE

 

Del dia 3 al 7 de setembre passat, a Knokke-le-Zoute (en territori flamenc) tingué lloc la “9ª Biennale Internationale de poésie”. El tema central era: “Poesia 70, evolució o revolució?”.

Al voltant de les tres taules rodones que foren la base de la biennal, foren realitzades vuit sessions poètiques, dos concerts, una exposició de Pop-art, la projecció de catorze pel·lícules i l’atorgament de quatre premis, dos dels quals de caràcter internacional. Assistiren a aquesta biennal prop de 350 persones, procedents de 43 països.

Una de les taules que originà més debat i més controvèrsia fou la que tractà de “Poésie en fusion”: la unió del llenguatge poètic amb les arts plàstiques. També aquesta poesia ha estat anomenada “poesia concreta”, “poesia audiovisual”, “poesia fonètica” i “poesia plàstica”. Aquesta taula fou dirigida per Paul De Vree, poeta d’expressió neerlandesa, i la constituïen nou participants: Alain Ariss-Misson (USA), Jean-François Bory (França), Ugo Carrega (Itàlia), Henri Chopin (França), Costantin Crisan (Romania), Jochen Gerz (Alemanya), Arthur Petronio (França), Prof. S. J. Schmidt (Alemanya) i Ch. Verey (Gran Bretanya). Tots són relativament joves, d’una mitjana d’uns trenta anys, excepte Paul De Vree, que, als seus seixanta-un anys, es mostrà d’una gran vitalitat, i com un dels millors promotors de la poesia en fusió, la considerada jove.

Les discussions foren molt vives, però els participants a la taula s’enfilaren de tal manera que algunes intervencions quedaren sense presentar. L’ús d’un llenguatge gairebé irracional, i el fet de pensar que la poesia concreta era un trencament amb la tradició i com a tal no podia ser proclamada des d’una presidència (sistema del tot tradicional), feu que el públic tallés la possibilitat del debat un cop iniciada la quarta comunicació, amb intervencions continuades.

Potser la taula esperada amb més interès era la de “La poesia i la reflexió social”. Feia de moderador Eugène Van Itterbeek, belga d’expressió francesa, i hi participaren: Robert Creely (USA), Michel Deguy (França), Hilde Domin (Alemanya), Vasko Popa (Iugoslàvia) i Edoardo Sanguineti (Itàlia).

Una pregunta centrava l’interès: Com defineix el poeta la seva posició dins de la civilització actual?

Foren enumerades les diverses tendències de poesia de reflexió social, i anunciada la recerca d’un llenguatge que hi fos adequat. Així hom parlà de la poesia descriptiva (línia de Francis Ponge), de la poesia document (Bertolt Brecht), de la poesia militant política (Günter Grass) i de la poesia d’intenció realista.

La discussió posà en relleu un problema que preocupava molts dels presents: Com comunicar el missatge polític? Saber per què la societat actual no s’interessa per la poesia, es demostrar, clarament, una autèntica necessitat. Potser preocupava més això, que no una reflexió social de caire teòric.

La tercera i darrera taula tractà dels “Nous camins de la crítica”. Fou la més abstracta.

La desigualtat de les diverses intervencions fou manifesta: unes foren interessants, fetes per professionals de la crítica, d’altres minses, exposades per un públic que solament intuïa.

Un tema de discussió interessant fou el que posà en relleu el valor comparatiu de l’assaig poètic i de la crítica.

Com és costum a cada biennal, fou atorgat el “Gran Prix International de Poésie, des Biennales de Knokke”. Aquest any fou concedit al poeta senegalès d’expressió francesa Léopold Senghor. En les altres ocasions foren premiats: Guiseppe Ungaretti, Saint-John Perse, Jorge Guillén, Octavio Paz i Guyla Illyès.

També van ésser concedits, per primera vegada, tres premis més: el “Prix du Vlaamse Gids” destinat a un poeta belga de llengua neerlandesa de menys de 30 anys, que fou concedit a Mark Insigel, d’Anvers, pel seu llibre “Perpetuum Mobile”. El “Prix Pierre et Marguerite Floquet” destinat a un poeta belga de llengua francesa de menys de 30 anys, concedit a Christian Hubin pel seu recull “Approche de Thule”.

I per últim el “Prix International de Poésia ‘Adam’” destinat a un promotor de la poesia, i que fou concedit a Radu Boureanu, de Budapest.

Per aquesta novena biennal, la “Maison Internationale de la Poésie” ha publicat dos volums antològics de poemes sota el títol anglès i comú de “A quarter century of Poetry from Belgium”. Un dels volums conté una selecció de poetes valons (de parla francesa) feta per Pierre Bourgeois i Fernand Verhesen. I l’altre volum conté una selecció de poetes flamencs (de parla neerlandesa) efectuada per Paul Snoek. Tots dos llibres duen una traducció a l’anglès.

JRCC, abril 1971.

 

 

IMATGE: Cartell de la Biennal (1970) del grafista francès André Pasture.




dimecres, de desembre 16, 2020

 

La transcripció editada


Ja tenim editat el text de la transmissió de la conferència inaugural del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines.

Us recordo que la meva conferència fou : “Com reclutar independentistes a Catalunya? En homenatge al meu mestre i al meu pare, en els 80 anys de la creació del Front”.












La conferència editada ... clicar aquí


Podeu trobar també el vídeo íntegre de la retransmissió en directa de la conferència al Web del MEMORIAL.

Vídeo de la conferència ... clicar aquí





dilluns, de desembre 14, 2020

 

Últimes decisions del “FÒRUM CÍVIC :
Patrimoni independentista del Front (FNC)”




Reunits de manera on line l’equip del “FÒRUM CÍVIC : Patrimoni independentista del Front (FNC)” s’ha decidits els següents punts de treball:

1.  Ens felicitem per la Conferència Inaugural del “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines”, i  ara es començarà una distribució del vídeo acompanyat d’una edició en format de premsa del text de la conferència.

El vídeo de la conferència es penjarà amb diferents portals d’internet, com L’INDEPENDENTISTA de la “Comunitat de debat sobre pensament i estratègia sobiranista” i les publicacions de la Plataforma Cultural LO CAMPUS, on en el seu YouTube del digital LO CAMPUS DIARI quedarà en dipòsit el màster de la còpia del directe de la conferència.

2. Promourem les noves Beques “Memorial Joan Cornudella - Joan Colomines” per estudis acadèmics en qualsevol especialitat sobre el Front Nacional de Catalunya (FNC). Obrim un període per trobar finançament, un acord amb alguna editorial i escriure les bases.

3. Encarregarem fer una recopilació del textos de Joan Cornudella sobre socialisme democràtic per tal d’editar-ho. L’edició hauria d’incorporar una revisió crítica i ben referenciada sobre els textos i la seva militància. Obrim un període per trobar finançament, un acord amb alguna editorial i trobar el possible autor de la recopilació.

4. Com a FÒRUM CÍVIC encetem un nou programa denominat “Memòries de dones independentistes” per tal d’incentivar a que escriguin pàgines memorialistes les militants històriques vives.

Aquest programa és una primera aportació del FÒRUM CÍVIC a introduir la perspectiva de gènere en els estudis de l’independentisme. Tot el material s’anirà publicant al Web del “MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines”.

 

14 de desembre de 2020

+++

 IMATGE: Les xemeneies del terrat de la Casa Milà coneguda com “La Pedrera” a Barcelona. Obra de l’arquitecta Antoni Gaudí.

dissabte, de desembre 12, 2020

 




Manifest impulsat per Òmnium Cultural
dels signants de la Tancada de Montserrat de 1970
refermant i actualitzant el seu compromís

  

Nosaltres, signants del manifest de la tancada de Montserrat de 1970, cinquanta anys després, exposem que:

1. A l'Estat espanyol, malgrat la fi de la dictadura franquista i els més de 40 anys de període democràtic, encara continua aplicant-se una legislació repressiva que converteix en delicte fets polítics i socials i l’exercici de drets fonamentals que en tot estat democràtic són considerats legítims i àdhuc constitueixen drets fonamentals de tota la ciutadania.

2. Que, malgrat els avenços que, en el seu moment, va suposar l’Estat de les Autonomies, part dels drets dels pobles i nacions que avui formen l’Estat espanyol continuen sent ignorats a benefici d’una suposada unitat nacional, principi bàsic de les lleis fonamentals de l’Estat espanyol.

Per aquests motius, tornem a reclamar, tal com ho vàrem fer fa cinquanta anys, reafirmant-nos en els punts del Manifest de 1970:

1. Que sigui promulgada una amnistia general per a tots els presos, exiliats i represaliats per motius polítics.

2. Que l’estat garanteixi l’exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions que formen l’Estat espanyol, inclòs el dret d’autodeterminació.

 Montserrat, 12 de desembre de 2020

 

SIGNANTS:

 Francesc de Borja Aragay i Prades, pedagog

Teresa Barba i Fàbregas, vídua d’Antoni Tàpies

Francesc Bellmunt, cineasta

Oriol Bohigas, arquitecte

Quim Boix i Lluch, dirigent de la Federació Sindical Mundial

Joan-Ramon Colomines-Companys, politicòleg, periodista i editor

Lluís Domènech i Girbau, arquitecte

Ramon Domènech i Girbau, arquitecte

Xavier Folch, editor

Feliu Formosa i Torres, traductor, dramaturg, poeta, professor d’art dramàtic i actor

Josep Maria Forn, cineasta

Carles-Jordi Guardiola, escriptor i editor

Román Gubern, escriptor i historiador de mitjans de comunicació

Josep Maria López Llaví, crític de cinema

Josep Massot Muntaner, monjo benedictí,

director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Antoni Matabosch i Soler, president emèrit de la Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura

Guillermina Motta, cantautora

Jordi Pericot i Canaleta, artista plàstic i dissenyador

Pere Portabella, cineasta

Quico Pi de la Serra, cantautor

Pere Planella, director teatral i dramaturg

Frederic Raurell, caputxí de Sarrià

Enric Satué, dissenyador

Blanca Serra, lingüista

Marina Subirats, sociòloga

Xavier Valdivieso, músic

Francesc Valls i Tomàs, assessor d’empreses

Albert Vila Lusilla, escriptor

Roc Villas, exdirector de la Filmoteca de Catalunya


 +++

 El Document d’Òmnium Cultural en pdf ... clicar aquí

 En aquest Blog ja vaig publicar la meva vivència de la Tancada de Montserrat de 1970 ... clicar aquí

+++

IMATGE: Il·lustració “Àngel saludant a cavall que passa” (1988) de Manuel Viusà.



dijous, de desembre 10, 2020

 

Retransmesa la conferència inaugural del
MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines




Ja hem retransmès en directa la meva conferència: “Com reclutar independentistes a Catalunya? En homenatge al meu mestre i al meu pare, en els 80 anys de la creació del Front”.

Retransmesa des de la redacció de Lleida de la revista LO CAMPUS i del digital LO CAMPUS DIARI (10/12/2020).

I organitzada per la plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)”.

Ara cal treure-li més partit a la jugada i buscar més espectadors que vegin el vídeo íntegre, saber opinions i provocar discussió. (També distribuirem el text de la conferència més endavant).

Crec que ha anat prou bé, només una anècdota al final, quan he llegit un poema del meu pare m’he emocionat, trencant el ritme poètic, jo quedant sobtat de les emocions inesperades i un xic cohibit.

Recupero el tros del poema a la conferència i us el penjo:

(...)

El meu pare, el Dr. Joan Colomines, l’any 1969 va escriure un poemari publicat clandestinament amb fulls ciclostilats i agrupats com dins una carpeta -tot molt com d’edició de campanya-, que es titulava “Poemes Clam” on hi havia el poema “Comiat” que per acabar us vull llegir:

 

COMIAT

 

Definitivament et dic adéu
Espanya dels imperis: ho he decidit serenament.
Temps ha, potser, embabaiats per un cúmul d’història
i un res de res d’allò que hauríem de saber
–allò ben nostre–, o potser embadalits
amb un possible acord o l’entesa
fal·laç, ens manteníem resignats.
Ja fa, però, un munt de segles
–som al seixanta-sis del segle vint–
que estens els llargs tentacles i ens ofegues,
que lluites amb la gran energia dels imperis,
perquè tu ets un imperi, no en tinc dubtes, sense respecte a res, i ara contra corrent.

Definitivament et dic adéu!
M’acomiado de tu. Hi ha massa sang vessada,
hi ha massa injúria i massa greuge,
i massa sofriment al capdavall estèril.
Perquè ni tu –cavaller de Castella
amb creu i daga–, ni nosaltres plegats
–ramat d’ovelles esquilades–,
no podem anar junts. Me n’allunyo, de tu!
Prefereixo de lluitar per la pau
i amb els homes que l’estimen, la pau.
Prefereixo de crear el futur d’un país
i deixar-te. Apa, adéu!
I ara pensa en els teus,
en els qui, farts de pena, van errants i perduts,
en els qui, morts de lluita, es roseguen els punys;
aquests són els teus fills,
els únics que t’estimen. Deixa de guerrejar
i allibera’ls d’un cop. Jo me’n vaig!
Vull viure en pau a casa, vull morir esgotat
construint Catalunya. I res més!
Potser un dia ens veurem: Déu et guardi,
et diré: com et va? Però, mentrestant: a casa!
Hem lluitat massa temps al replà,
i tot és ple de pols i teranyines.
Definitivament et dic adéu!
T’ho dic sense rancor, somrient
darrere del cancell, mentre poso la balda.

+++

 

El VÍDEO ÍNTEGRE de la retransmissió en directa de la conferència el podeu trobar al Web del MEMORIAL:

https://memorialcornudellacolomines.blogspot.com/

 

dijous, de novembre 19, 2020

 

Descobrint la sopa d’all:
el meu retorn a Facebook




Haver participat a l’inici d’unes Primàries de partit he après moltes coses, sobretot amb qui comptes de suport a part dels avaladors o votants, però també he aprés qüestions digitals.

He tornat a descobrir la sopa d’all: necessito novament la plataforma Facebook, que vaig deixar-hi d’escriure el mes de juliol de 2018.

He descobert que els afiliats de partits o associacions que viuen lluny de Barcelona capital, Girona i Tarragona no tenen Twitter tenen Facebook. (No sé sí existeix algun estudi acadèmic que corrobori la meva impressió domèstica i res científica).

Doncs no en parlem més: com que ja tenia compte a Facebook simplement el ressuscito i el reactivo, que vol dir que hi hauré d’escriure les meves dèries ... una feinada. (Veig que hi hagut un re-disseny total de les pàgines).

Intentaré també canalitzar al meu Facebook escrits d’aquest blog, el meu Twitter personal, el Twitter de LO CAMPUS DIARI i altres publicacions que intervinc com LO CAMPUS, L’INDEPENDENTISTA i VOTZ ARANESA.

Aquest és el meu link de Facebook:  

 https://www.facebook.com/joanramon.colominescompanys

Us atreviu a “fer-nos amics” a traves de Facebook? 



dimecres, de novembre 18, 2020

 

Les disculpes de “Twitter España”




Des del 18 de juny d’enguany “Twitter España” em va bloquejar el meu compte personal: @jrcatalunya

Vaig perdre a més, els meus 1.450 contactes, una misèria al costat d’altres comptes personals.

Vaig enviar més de 50 e-mails als equips de Suport de Twitter, tant l’espanyol com el nord-americà. Fins i tot em vaig fer passar per espanyol. Ni mig e-mail, vaig rebre.

Un impertinent text en un diari català com l’Ara, que deia en un titular “Joan-Ramon Colomines-Companys, l’‘outsider’ de JxCat que no té Twitter per haver-hi defensat Laura Borràs, la seva rival”, ha influït sembla en el desbloqueig del meu compte i he rebut el següent e-mail:

 

 Case# 0160837546: Appealing a locked account - @jrcatalunya [ ref:_00DA0K0A8._5004A1xGzU7:ref ]

 Twitter Support

Hola:

Te escribimos para comunicarte que tu cuenta ya se ha desbloqueado. Lamentamos las molestias ocasionadas.

Te contamos un poco más: Usamos sistemas para detectar y eliminar muchas cuentas de Twitter de spam automatizadas, y parece que tu cuenta fue detectada como spam por error. Esto puede ocurrir si una cuenta presenta comportamientos automatizados que incumplen nuestras reglas.

Lamentamos la confusión y esperamos volver a encontrarte en Twitter pronto. 

Si necesitas comunicarte con nosotros nuevamente, envíanos una denuncia desde la aplicación de Twitter o visita nuestra página de formularios, ya que no se monitorean las respuestas de esta cuenta. 

Gracias,

Twitter


Gràcies a tots aquells que m’havien fet costat i gràcies a la redacció del digital LO CAMPUS DIARI que em va permetre utilitzar el seu compte de Twitter @locampusdiari per participar a les Primàries de Junts.

Ara hauré d’aprendre com passar seguidors nous, d’un compte a un altre, sense disparar les alarmes.

Si us haig de ser sincer, malgrat els obvis inconvenients, ha estat una cura no tenir Twitter personal durant 152 dies.


dimarts, de novembre 17, 2020

PRIMÀRIES de “JUNTS per CATALUNYA” ( i final:12)

 

M’han faltat 9 avals ...


La realitat és la que és: es necessitaven 100 avals per entrar a la cursa final de presidenciable a les llistes de Junts i en sec se m’ha aturat per a mi el camí. Només he tingut 91 avals d’uns generosos afiliats dels que estic agraït. 

Me n’han faltat només 9 !!!

Ha estat una recollida d’avals muntat pel partit com unes eleccions, de les que la Sindicatura electoral de Junts n’ha donat el resultat.

 Resultats ... clicar aquí


Tot i el resultat el camí per a mi comença ara, malgrat les aparences. Tinc quatre anys per endavant sense preses. 

Era cantat que la Borràs i en Calvet serien els invitats especials, representants tots dos el mateix: el centre-dreta de Junts.

Jo represento el socialisme democràtic a Junts, el que no li agrada els lideratges de l’independentisme caviar. I el que creu que cal jubilar ja tota la casta nostrada de l’independentisme, per estar cremada, però sobretot per ser ineficaç.

Sóc d’una esquerra moderna en clau de servei en un “bloc nacional”, que no li fa falta deixar a casa el collar de perles per fer reclutament independentista al cinturó de Barcelona, per exemple.

En un altre moment, quan s’acabi la tensió de totes les mini-campanyes de primàries del partit i també hagi passat el gran dia de les eleccions, m’agradarà escriure en mode memorialístic les intimitats del que ha passat entre bastidors en aquestes Primàries presidenciables.

Tot plegat ha estat una “delícia” que explica les contradiccions de tot un Procés de llibertat nacional.

Malgrat les discrepàncies internes, ara tothom ha de remar en la mateixa direcció.

A part d’explicar les anècdotes de les putades entre bastidors en les Primàries, cal oferir una reflexió política i un clar full de ruta.

I per part meva ho faré en la conferència per streaming del proper dijous 10 de desembre en la inauguració del “Memorial Joan Cornudella – Joan Colomines”.

La conferència l’he titulada: “Com reclutar independentistes a Catalunya? En homenatge al meu mestre i al meu pare, en els 80 anys de la creació del Front”, tota una presa de posició que curiosament resta avals a Junts.

La controvèrsia és entre les múltiples expressions avui de l’independentisme català: l’independentisme “macarra”, l’independentisme líquid, l’independentisme caviar, l’independentisme participatiu o l’independentisme de bloc nacional i l’independentisme de classe, ja en parlarem a la meva conferència del Memorial.

Us ho apunteu a la vostra agenda, per favor: “10 de desembre / conferència d’en Joan-Ramon / Memorial”.

 Un paper de convocatòria ... clicar aquí

+++

IMATGE: Escultura “Monument al buròcrata desconegut” (1994) de Magnus Tomasson. Instal·lada a Reykjavik (Islàndia).

 

dimecres, de novembre 11, 2020

PRIMÀRIES de “JUNTS per CATALUNYA” (11)

 

Comença la cursa

 


Acabo de presentar formalment la candidatura de presidenciable de Junts per Catalunya per les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Una il·lusió immensa i un homenatge a tot l’independentisme històric.

“L’Espai Puigdemont” ens pot portar a la llibertat del País. Només caldrà sobretot, sobretot, coordinar-nos bé amb tot l’altre independentisme.

Però la meva petita contribució a aquest procés de presidenciable es pot acabar aquest diumenge perquè necessito aconseguir 100 avals i sembla molt difícil.

Necessito ajuda de tothom.

Necessito que afiliats de Junts per Catalunya m’avalin perquè em volen o perquè no em volen, però creuen que cal incentivar el debat i estant disposats també a donar-me “l’aval solidari” perquè el Reglament permet avalar a més d’un candidat.

 

Penseu que hi ha una altra manera de poder implementar l’independentisme i per fer-ho, cal un estil diferent de lideratge.

 

Proposta política ... clicar aquí


+++

IMATGE: Escultura “Ship” (2019) d’Anna Gillespie a la Half Moon Bay de Heysham / Anglaterra.

 

 

diumenge, de novembre 08, 2020

PRIMÀRIES de “JUNTS per CATALUNYA” (10)

 

Campanya “Art Povera”
A la recerca de l’AVAL SOLIDARI

 



En la recerca d’avals entre afiliats de Junts per Catalunya per poder-me presentar com a presidenciable del partit a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, topo en una enorme dificultat: no tinc accés directa via telemàtica amb els afiliats.

I per això haig de fer tots els papers de l’Auca i utilitzar totes les vies possibles per donar una senyal d’atenció perquè m’avalin o en donin l’aval solidari encara que no em votaran. (Els avaladors poden fer-ho per molts candidats a la vegada).

Avui que queda una setmana de finalitzar la presentació d’avals, no sabem encara com es recolliran al Web del partit i que caldrà aportar.

És un error que el partit, respectant totes les dades personals confidencials, no ajudi a fer una crida global a tots els afiliats amb els noms dels candidats presidenciables i incentivant la recollida d’avals.

Per tot això, em veig obligat a treballar amb una campanya de “màrqueting pobre”, exercida com el il·lusionant  “Art Povera” construït amb materials pobres, que en política significa que només amb imaginació jugues amb els pocs mecanismes que tens. Des de Lleida, confinat, internet és un bon aliat.

Encara que tinc el meu Twitter personal bloquejat per “Twitter España”, utilitzo un Twitter d’una de les meves publicacions.

I us adjunto a continuació dos exemples de treball a Twitter, buscant la bona fe dels que volen uns partits independentistes fortament democràtics i que donin oportunitat al debat, malgrat ser ella i ell independents.

 


 





Carta Oberta a Pilar Rahola ... clicar aquí



 





Carta Oberta a Lluís Llach ... clicar aquí


+++

Busco avalador o pistes per trobar afiliats de Junts: jrcatalunya@gmail.com

PROPOSTA  Presidenciable ... clicar aquí

Fitxa gràfica a Twitter ... clicar aquí

+++

 IMATGE: L’escultor d’Art Povera Giuseppe Penone treballant.