LA FOTO HISTÒRICA DEL SECRETARI GENERAL DEL PSOE AL BALCÓ DE LA GENERALITAT, UN REGAL PER CONVERGÈNCIA.
Si no empaperen Catalunya amb aquesta foto com a denúncia patriòtica, és que són idiotes o pitjor van de "sobrats".
dimarts, de desembre 23, 2003
divendres, de desembre 19, 2003
...............
"EL CAGANER": una de les nostres tradicions nadalenques, difícil de fer entendre a la gent de fora, sobretot als anglosaxons. Els meus amics de fora, diuen que cal conèixer els acudits i les tradicions populars per entendre nacions, pobles i grups culturals. Però amb Catalunya i el "caganer" els hi "xoca". És curiós, veure la descripció que fan de l'escena d'una família catalana amb la mare, l'avia, la tieta i tota la resta de família especialment vestida per a la festa, al costat del pessebre amb un CA-GA-NER. Per a ells és del tot increïble i un contrast hilarant entre les "bones maneres" i el "realisme de les necessitats".
"EL CAGANER": una de les nostres tradicions nadalenques, difícil de fer entendre a la gent de fora, sobretot als anglosaxons. Els meus amics de fora, diuen que cal conèixer els acudits i les tradicions populars per entendre nacions, pobles i grups culturals. Però amb Catalunya i el "caganer" els hi "xoca". És curiós, veure la descripció que fan de l'escena d'una família catalana amb la mare, l'avia, la tieta i tota la resta de família especialment vestida per a la festa, al costat del pessebre amb un CA-GA-NER. Per a ells és del tot increïble i un contrast hilarant entre les "bones maneres" i el "realisme de les necessitats".
dimecres, de desembre 17, 2003
............................
Ja tenim nou President de la Generalitat. Una victòria per a Catalunya?. En tot cas entenc que deuen sentir els socialistes, la gent del PSUC i sobretot Maragall, i humanament me n'alegro, encara que políticament poc ésser un desastre monumental. També entenc els Convergents i també me n'alegro que se n'hagin d'anar a casa els centenars de "càrrecs" de tota la "vida" i l'última "pijància" anti-mobilització catalanista i cívica, almenys respirarem.
Desprès de 12 anys d'exili forçat amb el pujolisme, ara jo començo uns nous anys d'exili amb els socialistes i sobretot sota la bota de "l'esquerra" ètnica d'ERC. Com sempre vaig de perdedor. Ves a saber, si estar fora de joc sempre, és una manera de progressisme rebel o d'ésser un perfecte imbècil. D'acord!. Sóc un perfecte imbècil.
Ja tenim nou President de la Generalitat. Una victòria per a Catalunya?. En tot cas entenc que deuen sentir els socialistes, la gent del PSUC i sobretot Maragall, i humanament me n'alegro, encara que políticament poc ésser un desastre monumental. També entenc els Convergents i també me n'alegro que se n'hagin d'anar a casa els centenars de "càrrecs" de tota la "vida" i l'última "pijància" anti-mobilització catalanista i cívica, almenys respirarem.
Desprès de 12 anys d'exili forçat amb el pujolisme, ara jo començo uns nous anys d'exili amb els socialistes i sobretot sota la bota de "l'esquerra" ètnica d'ERC. Com sempre vaig de perdedor. Ves a saber, si estar fora de joc sempre, és una manera de progressisme rebel o d'ésser un perfecte imbècil. D'acord!. Sóc un perfecte imbècil.
dilluns, de desembre 15, 2003
Reprodueixo integra l'article que el meu germà Agustí publica al diari Avui, perquè recull punt per punt la mateixa reacció que jo vaig tenir, i perquè és un article molt bo i que cal reflexionar.
LA CATALUNYA DUAL D'ERC
Agustí Colomines
Dimarts passat, mentre escoltava a la TV la declaració de Carod-Rovira per explicar la decisió de l'executiva i el grup parlamentari de pactar amb el PSC-PSOE i IC-EUiA, em vaig quedar glaçat. A banda que el contingut de la mateixa declaració era la prova més evident que aquesta decisió no tenia res a veure amb el teatre de les negociacions, perquè en cap moment no s'hi va referir, el més preocupant va ser, precisament, el contingut del discurs, que, a parer meu, apunta a trencar la tradició del pensament catalanista dels darrers cent anys.
Si ERC havia decidit que allò que més li convenia era el mal anomenat pacte d'esquerres, doncs hauria estat molt fàcil dir, fos veritat o fos mentida, que no havien pogut arribar a un acord amb CiU o bé que el nacionalisme conservador no es mereixia una nova oportunitat, atès que havia rebutjat -almenys dues vegades- l'oferiment republicà de fer coalició durant la legislatura anterior. No. En comptes d'això, al senyor Carod no se li acut res més que presentar l'acord amb els socialistes i els ecosocialistes amb arguments més aviat messiànics i totalment falsos: "No volem una Catalunya dividida entre catalans nacionalistes i no nacionalistes", diu el document que he despenjat de la web d'ERC. "Volem una Catalunya nacional on hi capiguem tots fent un compromís històric amb el país amb il·lusió clara en el futur. Volem canviar el rumb de la nostra història com a poble fent una aposta estratègica per integrar definitivament al país els catalans i catalanes originaris de llengua castellana. [...] Nosaltres no volem un país dividit entre nacionalistes i no nacionalistes, entre catalans d'origen i catalans d'adopció". Mare de déu santíssima, si a Jordi Pujol se li hagués acudit fer una argumentació etnicista d'aquesta mena per justificar el, al capdavall, mal pacte amb el PP d'ara fa quatre anys, hauria acabat a l'hospital. Les castanyes que hauria rebut serien, a més de merescudes, de categoria. Què vol dir això? ¿És que la Catalunya d'ara mateix està realment dividida per raons ètniques, lingüístiques o culturals? ¿És que ERC viu la síndrome d'Estocolm i ha acabat per assumir els apotegmes carregats de demagògia que han anat escampant des de fa anys els senyors Vidal-Quadres i Francesc de Carreras? ¿És que encara hi ha catalans, com diria el senyor Heribert Barrera, que no són catalans o que només ho són a mitges i per això cal integrar-los? Qui són aquests? Els murcians o els andalusos que van arribar a Catalunya als anys seixanta? Els seus fills? Els seus néts? ¿La mare del meu fill, posem per cas, que va arribar a Catalunya amb 25 anys i que té com a llengua vehicular amb la seva família el castellà però que fa les classes en català als seus alumnes? ¿El meu fill, que tècnicament és un xarnego, però que ja parla tres llengües fluidament? Quin plantejament més arnat, redéu! Però la cosa no acaba aquí, els amics d'ERC encara diuen més: "Es podria donar fins i tot la paradoxa que l'anomenat govern nacionalista fos, a la pràctica, el menys nacional, perquè algú es podria sentir exclòs". Tornem-hi! De què parlen? ¿És que ja tenen assumit que només el catalans que arrosseguem cognoms suposadament catalaníssims votem nacionalista? O per dir-ho a l'inrevés: ¿és que no hi ha catalans castellanoparlants que voten ERC o CiU? Però què vol dir tot això? ¿És que només el PSC-PSOE, IC-EUiA representen els catalans castellanoparlants? I al PP, qui els vota?
La part final de la declaració, amb la qual s'apel·la a deixar de banda la Catalunya romàntica per construir una Catalunya real: "la Catalunya social dels homes i les dones que avui viuen aquí, d'aquells que han manifestat la seva voluntat de ser català no com una herència, sinó com una elecció", és, contràriament al que s'hi diu, una de les interpretacions més romàntiques i passades de moda que he pogut llegir en els darrers temps. La voluntat de ser català, i ja em perdonaran, no es manifesta, és, si de cas, un dret. Un dret social, per ser més exactes, com tots els drets nacionals, que es fonamenta en l'afirmació del ius soli per oposició al ius sanguini germànic. Aquesta és l'única manera com pot concebre la nació un nacionalista que sigui realment d'esquerres. Però em fa l'efecte que la direcció d'ERC ha llegit de biaix Ernest Renan i s'ha enamorat torturadament del model de nació electiva, "el plebiscit de tots els dies", per recórrer a la metàfora que ell va fer servir en la famosa conferència del 1882 que va titular Qu'est-ce qu'une nation? Per a Renan, la nació era fruit d'una doble concepció segons la qual passat i present es potenciaven mútuament per crear una gran solidaritat nacional com a expressió del desig compartit de continuar la vida comuna. Certament, per a Renan el passat era una capital social sobre el qual es podia bastir una idea nacional i, per això, ésser una nació requeria tenir coses importants compartides en el passat i voler fer-les encara en el futur. És per aquesta manera d'entendre la nació que Renan insistia que el fet d'haver viscut junts, haver patit junts, haver compartit esperances eren les realitats essencials que explicaven la identitat nacional, més enllà de la llengua, la raça, la història o la religió. El primordial, doncs, seria la idea de solidaritat i que els individus no són mai esclaus dels seus trets originaris. ¿És que un català nascut el 1975 en el si d'una família castellanoparlant no ha compartit patiments i esperances semblants a un altre català nascut al mateix any en el si d'una família catalanoparlant? I tant que sí! La modernitat del pensament de Renan no és tant aquesta idea repetida fins a la sacietat de la nació electiva com la seva insistència que una nació recolza en la memòria selectiva i una proporció d'amnèsia, és a dir, en el fet que els seus membres són capaços de reconèixer experiències i mostren memòries i oblits comuns. Aquest és el compromís polític actiu dels membres de la nació i esdevé la tesi central del que va assenyalar Renan, que no és ni un compromís amb la nacionalitat voluntària ni una creença en el dret individual a triar la nació. La nació és, per damunt de tot, una vindicació política dels drets i deures del ciutadans que hi viuen.
No els volia atabalar, però és que em sembla que per justificar una decisió de l'envergadura que ha pres ERC no calia caure en el parany de legitimar-la amb la sinistra imatge del vot ètnic. Amb una frase n'hi hauria hagut prou: "No hi pactem perquè no ens dóna la gana". I és que només aquells que creuen en una Catalunya dual, de catalans de soca-rel i de catalans que sempre seran immigrants, poden atrevir-se a assegurar que durant aquestes dues dècades llargues de governs nacionalistes de CiU els ciutadans d'aquest país que parlen en castellà no han estat representats per les institucions nacionals.
Diari AVUI 15/12/2003
LA CATALUNYA DUAL D'ERC
Agustí Colomines
Dimarts passat, mentre escoltava a la TV la declaració de Carod-Rovira per explicar la decisió de l'executiva i el grup parlamentari de pactar amb el PSC-PSOE i IC-EUiA, em vaig quedar glaçat. A banda que el contingut de la mateixa declaració era la prova més evident que aquesta decisió no tenia res a veure amb el teatre de les negociacions, perquè en cap moment no s'hi va referir, el més preocupant va ser, precisament, el contingut del discurs, que, a parer meu, apunta a trencar la tradició del pensament catalanista dels darrers cent anys.
Si ERC havia decidit que allò que més li convenia era el mal anomenat pacte d'esquerres, doncs hauria estat molt fàcil dir, fos veritat o fos mentida, que no havien pogut arribar a un acord amb CiU o bé que el nacionalisme conservador no es mereixia una nova oportunitat, atès que havia rebutjat -almenys dues vegades- l'oferiment republicà de fer coalició durant la legislatura anterior. No. En comptes d'això, al senyor Carod no se li acut res més que presentar l'acord amb els socialistes i els ecosocialistes amb arguments més aviat messiànics i totalment falsos: "No volem una Catalunya dividida entre catalans nacionalistes i no nacionalistes", diu el document que he despenjat de la web d'ERC. "Volem una Catalunya nacional on hi capiguem tots fent un compromís històric amb el país amb il·lusió clara en el futur. Volem canviar el rumb de la nostra història com a poble fent una aposta estratègica per integrar definitivament al país els catalans i catalanes originaris de llengua castellana. [...] Nosaltres no volem un país dividit entre nacionalistes i no nacionalistes, entre catalans d'origen i catalans d'adopció". Mare de déu santíssima, si a Jordi Pujol se li hagués acudit fer una argumentació etnicista d'aquesta mena per justificar el, al capdavall, mal pacte amb el PP d'ara fa quatre anys, hauria acabat a l'hospital. Les castanyes que hauria rebut serien, a més de merescudes, de categoria. Què vol dir això? ¿És que la Catalunya d'ara mateix està realment dividida per raons ètniques, lingüístiques o culturals? ¿És que ERC viu la síndrome d'Estocolm i ha acabat per assumir els apotegmes carregats de demagògia que han anat escampant des de fa anys els senyors Vidal-Quadres i Francesc de Carreras? ¿És que encara hi ha catalans, com diria el senyor Heribert Barrera, que no són catalans o que només ho són a mitges i per això cal integrar-los? Qui són aquests? Els murcians o els andalusos que van arribar a Catalunya als anys seixanta? Els seus fills? Els seus néts? ¿La mare del meu fill, posem per cas, que va arribar a Catalunya amb 25 anys i que té com a llengua vehicular amb la seva família el castellà però que fa les classes en català als seus alumnes? ¿El meu fill, que tècnicament és un xarnego, però que ja parla tres llengües fluidament? Quin plantejament més arnat, redéu! Però la cosa no acaba aquí, els amics d'ERC encara diuen més: "Es podria donar fins i tot la paradoxa que l'anomenat govern nacionalista fos, a la pràctica, el menys nacional, perquè algú es podria sentir exclòs". Tornem-hi! De què parlen? ¿És que ja tenen assumit que només el catalans que arrosseguem cognoms suposadament catalaníssims votem nacionalista? O per dir-ho a l'inrevés: ¿és que no hi ha catalans castellanoparlants que voten ERC o CiU? Però què vol dir tot això? ¿És que només el PSC-PSOE, IC-EUiA representen els catalans castellanoparlants? I al PP, qui els vota?
La part final de la declaració, amb la qual s'apel·la a deixar de banda la Catalunya romàntica per construir una Catalunya real: "la Catalunya social dels homes i les dones que avui viuen aquí, d'aquells que han manifestat la seva voluntat de ser català no com una herència, sinó com una elecció", és, contràriament al que s'hi diu, una de les interpretacions més romàntiques i passades de moda que he pogut llegir en els darrers temps. La voluntat de ser català, i ja em perdonaran, no es manifesta, és, si de cas, un dret. Un dret social, per ser més exactes, com tots els drets nacionals, que es fonamenta en l'afirmació del ius soli per oposició al ius sanguini germànic. Aquesta és l'única manera com pot concebre la nació un nacionalista que sigui realment d'esquerres. Però em fa l'efecte que la direcció d'ERC ha llegit de biaix Ernest Renan i s'ha enamorat torturadament del model de nació electiva, "el plebiscit de tots els dies", per recórrer a la metàfora que ell va fer servir en la famosa conferència del 1882 que va titular Qu'est-ce qu'une nation? Per a Renan, la nació era fruit d'una doble concepció segons la qual passat i present es potenciaven mútuament per crear una gran solidaritat nacional com a expressió del desig compartit de continuar la vida comuna. Certament, per a Renan el passat era una capital social sobre el qual es podia bastir una idea nacional i, per això, ésser una nació requeria tenir coses importants compartides en el passat i voler fer-les encara en el futur. És per aquesta manera d'entendre la nació que Renan insistia que el fet d'haver viscut junts, haver patit junts, haver compartit esperances eren les realitats essencials que explicaven la identitat nacional, més enllà de la llengua, la raça, la història o la religió. El primordial, doncs, seria la idea de solidaritat i que els individus no són mai esclaus dels seus trets originaris. ¿És que un català nascut el 1975 en el si d'una família castellanoparlant no ha compartit patiments i esperances semblants a un altre català nascut al mateix any en el si d'una família catalanoparlant? I tant que sí! La modernitat del pensament de Renan no és tant aquesta idea repetida fins a la sacietat de la nació electiva com la seva insistència que una nació recolza en la memòria selectiva i una proporció d'amnèsia, és a dir, en el fet que els seus membres són capaços de reconèixer experiències i mostren memòries i oblits comuns. Aquest és el compromís polític actiu dels membres de la nació i esdevé la tesi central del que va assenyalar Renan, que no és ni un compromís amb la nacionalitat voluntària ni una creença en el dret individual a triar la nació. La nació és, per damunt de tot, una vindicació política dels drets i deures del ciutadans que hi viuen.
No els volia atabalar, però és que em sembla que per justificar una decisió de l'envergadura que ha pres ERC no calia caure en el parany de legitimar-la amb la sinistra imatge del vot ètnic. Amb una frase n'hi hauria hagut prou: "No hi pactem perquè no ens dóna la gana". I és que només aquells que creuen en una Catalunya dual, de catalans de soca-rel i de catalans que sempre seran immigrants, poden atrevir-se a assegurar que durant aquestes dues dècades llargues de governs nacionalistes de CiU els ciutadans d'aquest país que parlen en castellà no han estat representats per les institucions nacionals.
Diari AVUI 15/12/2003
dimecres, de desembre 10, 2003
GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Des del primer dia - en rigorós privat -, sempre vaig dir que era inútil pensar que cristal·litzaria el pacte de govern CiU-ERC. S'ha de conèixer com són els dirigents d'Esquerra i veure que la lògica de la seva trajectòria - inevitablement - els portaria a un pacte amb en Maragall.
I no ho dic ara, ho vaig escriure en l'únic llibre que tinc publicat: "Reflexions sobre l'itinerari independentista català: del Front nacional de Catalunya al Partit per la Independència". Edita Publintur , Pineda de Mar (Catalunya) Spain.1997.
Si es llegeix el llibret -i ho dic en diminutiu, perquè és molt curt i recull una conferència-, queda clar qui és políticament Carod i els "Nacionalistes d'Esquerra" -la base real de poder en l'ERC d'avui-, i el text deixar clar el que ara era cantat: el resultat esquerrenòs enfront nacionalisme, de la "imaginaria" negociació.
S'entén perfectament que no es fiïn de CiU, jo tampoc me'n fio, però ERC no és pot n'hi imaginar, com ho pagaran electoralment.
Acaben de crear centenars d'abstencionistes d'idees nacionalistes catalanes: els seus votants que tenien de préstec, però que fastiguejats no tornaran a CiU i menys per votar en Duran i Lleida, és quedaran a casa.
Des del primer dia - en rigorós privat -, sempre vaig dir que era inútil pensar que cristal·litzaria el pacte de govern CiU-ERC. S'ha de conèixer com són els dirigents d'Esquerra i veure que la lògica de la seva trajectòria - inevitablement - els portaria a un pacte amb en Maragall.
I no ho dic ara, ho vaig escriure en l'únic llibre que tinc publicat: "Reflexions sobre l'itinerari independentista català: del Front nacional de Catalunya al Partit per la Independència". Edita Publintur , Pineda de Mar (Catalunya) Spain.1997.
Si es llegeix el llibret -i ho dic en diminutiu, perquè és molt curt i recull una conferència-, queda clar qui és políticament Carod i els "Nacionalistes d'Esquerra" -la base real de poder en l'ERC d'avui-, i el text deixar clar el que ara era cantat: el resultat esquerrenòs enfront nacionalisme, de la "imaginaria" negociació.
S'entén perfectament que no es fiïn de CiU, jo tampoc me'n fio, però ERC no és pot n'hi imaginar, com ho pagaran electoralment.
Acaben de crear centenars d'abstencionistes d'idees nacionalistes catalanes: els seus votants que tenien de préstec, però que fastiguejats no tornaran a CiU i menys per votar en Duran i Lleida, és quedaran a casa.
dijous, de desembre 04, 2003
Aquest proper estiu 2004, tindré un estiu fort en presentacions, conferències i cursos.
Ja tinc en marxa el meu paper i la presentació a la "International Conference on Language and the Future of Europe: Ideologies, Policies and Practices", que és farà a Southampton del Regne Unit, el mes del juliol.
És una conferència organitzada pel The Centre for Transnational Studies de la School of Modern Languages de la University of Southampton.
Títol provisional del paper: "El ghetto dels conceptes i les denominacions de les Nacions sense Estat: Una visió politicològica i d'estudis de discurs".
dimecres, de desembre 03, 2003
He presentat una proposta per fer un curs aquest estiu a les VII Jornades Universitàries Occitano-Catalanes que es faran a la Val d’Aran, el problema és el pressupost pel professorat, veurem si ho poden resoldre. Queda clar que és necessita un servei universitari a Aran.
--------------------------------------------------
PROPOSTA DE CURS PER A LES VII Jornades Universitàries Occitano-Catalanes
VAL D'ARAN, ESTIU 2004
Curs: ARAN, confluència de quatre nacionalismes.
Introducció als estudis d'identitat i nacionalisme aplicats al cas aranès.
Aran és una comunitat nacional que forma part de la nació occitana i està sota administració catalana i espanyola. La Val d'Aran té un règim autonòmic amb institucions pròpies, amb una arena política diferenciada i una societat civil també estructurada de forma singular, tots aquests "elements" formen un edifici polític, social, econòmic, cultural i lingüístic és a dir formen un edifici "nacional" en el que és dona una dialèctica entre el nacionalisme espanyol, francès, català i occità. Aquest curs és una anàlisi política i cultural d'aquesta realitat, feta amb les eines d'anàlisi social mes actualitzades dels estudis d'identitat i nacionalisme. Des de la recerca empírica feta a Aran pel professor, fins el recorregut del cos teòric nacional i internacional, s'estudiarà el desenvolupament del nacionalisme cívic i el nacionalisme ètnic d'un poble i d'un territori, d'una Nació sense Estat a Europa.
Professor: Joan-Ramon Colomines-Companys
(Investigador a la London School of Economics and Political Science LSE. Regne Unit).
Durada: 20 hores.
Llengua del curs: català.
Material docent: Dossier amb escrits teòrics, documents empírics i documentació oficial en diverses llengües i bibliografia.
Tècnica docent: Estructura d'exposició professoral i dinàmica de taller amb creació de recerca social per part de l'alumnat.
Dies: xxxxx
Horari: xxxx
Lloc: xxxx
Organitza: Conselh Generau d'Aran
Amb la possibilitat de fer-ne una classe final, com a resum, en forma de conferència, oberta al públic en general.
Adreça professional a Vielha del Professor Colomines-Companys:
Associació Cultural VIVÉNCIA ARANESA Avinguda Pas d'Arró 32, 5è 1a 25530 Vielha
Telèfon: 973 642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk
--------------------------------------------------
PROPOSTA DE CURS PER A LES VII Jornades Universitàries Occitano-Catalanes
VAL D'ARAN, ESTIU 2004
Curs: ARAN, confluència de quatre nacionalismes.
Introducció als estudis d'identitat i nacionalisme aplicats al cas aranès.
Aran és una comunitat nacional que forma part de la nació occitana i està sota administració catalana i espanyola. La Val d'Aran té un règim autonòmic amb institucions pròpies, amb una arena política diferenciada i una societat civil també estructurada de forma singular, tots aquests "elements" formen un edifici polític, social, econòmic, cultural i lingüístic és a dir formen un edifici "nacional" en el que és dona una dialèctica entre el nacionalisme espanyol, francès, català i occità. Aquest curs és una anàlisi política i cultural d'aquesta realitat, feta amb les eines d'anàlisi social mes actualitzades dels estudis d'identitat i nacionalisme. Des de la recerca empírica feta a Aran pel professor, fins el recorregut del cos teòric nacional i internacional, s'estudiarà el desenvolupament del nacionalisme cívic i el nacionalisme ètnic d'un poble i d'un territori, d'una Nació sense Estat a Europa.
Professor: Joan-Ramon Colomines-Companys
(Investigador a la London School of Economics and Political Science LSE. Regne Unit).
Durada: 20 hores.
Llengua del curs: català.
Material docent: Dossier amb escrits teòrics, documents empírics i documentació oficial en diverses llengües i bibliografia.
Tècnica docent: Estructura d'exposició professoral i dinàmica de taller amb creació de recerca social per part de l'alumnat.
Dies: xxxxx
Horari: xxxx
Lloc: xxxx
Organitza: Conselh Generau d'Aran
Amb la possibilitat de fer-ne una classe final, com a resum, en forma de conferència, oberta al públic en general.
Adreça professional a Vielha del Professor Colomines-Companys:
Associació Cultural VIVÉNCIA ARANESA Avinguda Pas d'Arró 32, 5è 1a 25530 Vielha
Telèfon: 973 642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk
dilluns, de desembre 01, 2003
Sra. Núria Machordom i Pi
Directora de "Turisme de Catalunya"
Generalitat de Catalunya
Pg. De Gràcia 105
08008 Barcelona
Benvolguda Senyora,
Fa dos mesos que no estic cobrant, li pregaria que fes, tot el bonament possible, per agilitzar el procés, perquè pugui rebre els honoraris mensualment tal com estableix el contracte. A hores d'ara totes les factures estan normalitzades i en poder dels serveis de pagament.
A la vegada li faig arribar l'última factura on, a més de referenciar-hi els honoraris mensuals, hi he afegit la quantitat prevista en la Segona Clàusula de l'Addenda al Contracte d'arrendament de serveis professionals de data 1 de gener de 2001, en la que especifica: "… Preveient-se per l’exercici 2003, una revisió salarial en els mateixos termes que especifica el contracte…". La quantitat correctiva és la mateixa que l'aplicada per l'any 2002.
Gràcies per endavant.
Cordialment,
Joan-Ramon Colomines-Companys
dijous, de novembre 27, 2003
Avui estic a Vielha, està nevant. Hem engegat definitivament l'associació cultural “Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”. Com expliciten els Estatuts de l'associació, els seus fins són: promoure la cultura i la llengua aranesa i occitana en general, i els seus lligams amb la cultura catalana en el procés de construcció de la Unió Europea . Aquests fins potenciats en dues vessants: una de promoció i difusió popular i una altra d'estudis i difusió de caràcter acadèmic en especial de projecció universitària.
Comença com una associació quasi familiar -amb la Piuca i el Marc-, desprès l'estirarem per tots els racons d'Aran amb una voluntat d'ésser motor d'infraestructura cultural, buscant coses solides amb futur i quasi res efímer; i des del primer dia creant relleu i militància cultural. El descobriment i la consolidació de recursos humans en militància cívica i cultural, és la millor inversió per Aran.
Comença com una associació quasi familiar -amb la Piuca i el Marc-, desprès l'estirarem per tots els racons d'Aran amb una voluntat d'ésser motor d'infraestructura cultural, buscant coses solides amb futur i quasi res efímer; i des del primer dia creant relleu i militància cultural. El descobriment i la consolidació de recursos humans en militància cívica i cultural, és la millor inversió per Aran.
dimecres, de novembre 26, 2003
.....................
OPERACIÓ PROGRAMADA PEL MES DE GENER DEL 2004 A ARAN.
Espero que el Servici Aranés dera Salut funcioni. Em fa una mica de por.
Una operació quirúrgica envoltat de tres nacionalismes: el nacionalisme espanyol - el majoritari -, el nacionalisme aranès i el nacionalisme català; la resta són muntanyes i neu.
OPERACIÓ PROGRAMADA PEL MES DE GENER DEL 2004 A ARAN.
Espero que el Servici Aranés dera Salut funcioni. Em fa una mica de por.
Una operació quirúrgica envoltat de tres nacionalismes: el nacionalisme espanyol - el majoritari -, el nacionalisme aranès i el nacionalisme català; la resta són muntanyes i neu.
dilluns, de novembre 24, 2003
divendres, de novembre 21, 2003
Seguint la pista de Gellner i de Kymlicka
Quan un és un "mature student" de mes de 50 anys i s'enfronta a un Doctorat ho fa bastant diferent de com seria tradicional a un estudiant diem-ne "jove".
Tot i que la tradició anglosaxona els doctorands són molt grans i se'ls veu amb acompanyant i nens als Campus universitaris, jo sóc un Senior de veritat, malgrat que en el fons, em foti també de veritat. Per tant el Doctorat en aquesta situació és converteix en una autèntica investigació que s'escapa de la intencionalitat única d'aconseguir un grau universitari. S'intenta fer de més envergadura i jugant fort en la utilització de tota mena d'estratègies de recerca. Ja no en tinc prou de llegir la literatura sobre els meus temes de recerca, el que vull conèixer en persona són els teòrics i acadèmics del nacionalisme. Per això vaig anar a veure a Michael Keating a la The European University Institute a Florència.
Ara estic seguint la pista que va deixar Ernest Gellner per acabar trobant Will Kymlicka del Programa d'estudis de nacionalisme a la Central European University de Budapest, pot ésser tot un contrapunt a l'Anthony Smith i a tota la seva escola etnicista de la LSE de Londres, del que en tenim una clònica mostra catalana i jo en tinc com un dels tutors, el Dr John Hutchinson.
Veurem com ho aprofito.
Quan un és un "mature student" de mes de 50 anys i s'enfronta a un Doctorat ho fa bastant diferent de com seria tradicional a un estudiant diem-ne "jove".
Tot i que la tradició anglosaxona els doctorands són molt grans i se'ls veu amb acompanyant i nens als Campus universitaris, jo sóc un Senior de veritat, malgrat que en el fons, em foti també de veritat. Per tant el Doctorat en aquesta situació és converteix en una autèntica investigació que s'escapa de la intencionalitat única d'aconseguir un grau universitari. S'intenta fer de més envergadura i jugant fort en la utilització de tota mena d'estratègies de recerca. Ja no en tinc prou de llegir la literatura sobre els meus temes de recerca, el que vull conèixer en persona són els teòrics i acadèmics del nacionalisme. Per això vaig anar a veure a Michael Keating a la The European University Institute a Florència.
Ara estic seguint la pista que va deixar Ernest Gellner per acabar trobant Will Kymlicka del Programa d'estudis de nacionalisme a la Central European University de Budapest, pot ésser tot un contrapunt a l'Anthony Smith i a tota la seva escola etnicista de la LSE de Londres, del que en tenim una clònica mostra catalana i jo en tinc com un dels tutors, el Dr John Hutchinson.
Veurem com ho aprofito.
dimarts, de novembre 18, 2003
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ARTUR MAS I EL CONSELLER EN CAP DE LA GENERALITAT JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA
Que Artur Mas hagi guanyat les eleccions és un èxit enorme, sobretot desprès del "fenomen" Pujol.
Jo, des de fora el partit, vaig apostar per ell i vaig "incordiar" per a la mobilització general, mentre molts sent reien i mentre el Protagonista tenia la moral per terra i deia frases com "...és llei del cicle polític, ara ens toca a l'oposició..." (Estiu del 2002).
Si algun dia entenen els convergents que el treball de mobilització activa de la militància i afins, és indispensable, -a més del treball de màrqueting pagat-, llavors no haurien perdut tants vots.
Però els hi fa por aquest tipus de mobilització, sobretot a la dreta de CiU o sigui la d'en Duran. La mateixa que ha estat i està bombardejant l'acord amb ERC. Mai una boca tant "maquiavèl·lica" ha insultat als d'Esquerra -o sigui al nacionalisme català no possibilista- com ha fet aquest senyor, i això ara ho pagarem en els pactes i ja ho han pagat en els vots.
Mai, tant com ara, la "mobilització catalanista" MCAT -transformada com a xarxa transversal del nacionalisme- és del tot indispensable. Seguirem treballant entre bastidors.
dijous, de novembre 13, 2003
TEMPS DE CANVIS RADICALS
Mentre la classe política a Catalunya està remoguda, jo haig de canviar d'estratègia a la Universitat Oberta de Catalunya perquè el e-learning tal com l'apliquen no funciona bé en tot el que estic fent.
En moltes matèries s'està aplicant una mala pedagogia, que a mi constantment em deixa el "cul-enlaire" i sense assistència, malgrat els esforços i no puc avançar. No aprenc bé. Cal que ho revisi tot, pel bon funcionament del doctorat que faig a Anglaterra i Aran, que és pel que és fa tota la "festa".
Mentre la classe política a Catalunya està remoguda, jo haig de canviar d'estratègia a la Universitat Oberta de Catalunya perquè el e-learning tal com l'apliquen no funciona bé en tot el que estic fent.
En moltes matèries s'està aplicant una mala pedagogia, que a mi constantment em deixa el "cul-enlaire" i sense assistència, malgrat els esforços i no puc avançar. No aprenc bé. Cal que ho revisi tot, pel bon funcionament del doctorat que faig a Anglaterra i Aran, que és pel que és fa tota la "festa".
dimecres, de novembre 12, 2003
Quanta raó té Carod-Rovira que Duran i Lleida no vol pactar amb ERC, i en canvi Mas sí (i jo també). Els demòcrata-cristians de CiU, fan campanya contra Mas, ho he dit mil vegades.
La federació CiU, com a federació, és un engany muntat per dalt i que segons que passi, no té futur. Aquesta ha estat una de les "patates calentes" que ens ha deixat Pujol, el Pujol en la seva etapa més galdosa.
La federació CiU, com a federació, és un engany muntat per dalt i que segons que passi, no té futur. Aquesta ha estat una de les "patates calentes" que ens ha deixat Pujol, el Pujol en la seva etapa més galdosa.
dimarts, de novembre 11, 2003
Poema XI de QUINZE POEMES de Miquel Martí i Pol
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pels jardins i les cuines fumoses,
i pels carrers, íntims com una cambra,
lamenten en veu alta el meu traspàs.
Qui plora la meva mort?
Parents manefles
s'han dispersat per les quatre províncies
per fer saber la trista nova
muntats en tristes bicicletes de lloguer.
Ningú no m'estima, però.
Plorar és estúpidament fàcil
i la gent ho considera edificant i pur.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;
ara tots cinc han tret florida,
al·leluia!
Ploreu per vosaltres,
odiosos germans
que resteu esperant el vostre torn.
La Dama és amable i sol·lícita
i acull com una dona acull el nou amant.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pintats i entercs com ninots de titellaire.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pels jardins i les cuines fumoses,
i pels carrers, íntims com una cambra,
lamenten en veu alta el meu traspàs.
Qui plora la meva mort?
Parents manefles
s'han dispersat per les quatre províncies
per fer saber la trista nova
muntats en tristes bicicletes de lloguer.
Ningú no m'estima, però.
Plorar és estúpidament fàcil
i la gent ho considera edificant i pur.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;
ara tots cinc han tret florida,
al·leluia!
Ploreu per vosaltres,
odiosos germans
que resteu esperant el vostre torn.
La Dama és amable i sol·lícita
i acull com una dona acull el nou amant.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pintats i entercs com ninots de titellaire.
diumenge, de novembre 09, 2003
EL DEBAT DE TELEVISIÓ
EL DEBAT DELS CANDIDATS AL PARLAMENT DE CATALUNYA VA ÉSSER UN DEBAT PATÈTIC I D'ABSOLUT DESCRÈDIT DE LA CLASSE POLÍTICA CATALANA.
ELS RESPONSABLES D'HAVER PROSTITUÏT TOTA LA PREMSA PÚBLICA AMB LA IMPOSICIÓ DELS ANOMENATS "BLOCS ELECTORALS" A LA CAMPANYA, POTSER QUE VEGIN ALGUN DEBAT DE LA TELEVISIÓ PÚBLICA D'ALTRES CONTRADES D'EUROPA, PER NO ACABAR FENT LA "TERTÚLIA DE FOC DE CAMP" QUE ENS VAREN OFERIR.
ELS 300.000 ABSTENCIONISTES NACIONALISTES CATALANS ÉS QUEDARAN A CASA, NO EN TINC EL MENOR DUBTE. I ARA DIEU-ME, NOVAMENT, IL·LÚS.
EL DEBAT DELS CANDIDATS AL PARLAMENT DE CATALUNYA VA ÉSSER UN DEBAT PATÈTIC I D'ABSOLUT DESCRÈDIT DE LA CLASSE POLÍTICA CATALANA.
ELS RESPONSABLES D'HAVER PROSTITUÏT TOTA LA PREMSA PÚBLICA AMB LA IMPOSICIÓ DELS ANOMENATS "BLOCS ELECTORALS" A LA CAMPANYA, POTSER QUE VEGIN ALGUN DEBAT DE LA TELEVISIÓ PÚBLICA D'ALTRES CONTRADES D'EUROPA, PER NO ACABAR FENT LA "TERTÚLIA DE FOC DE CAMP" QUE ENS VAREN OFERIR.
ELS 300.000 ABSTENCIONISTES NACIONALISTES CATALANS ÉS QUEDARAN A CASA, NO EN TINC EL MENOR DUBTE. I ARA DIEU-ME, NOVAMENT, IL·LÚS.
dijous, de novembre 06, 2003
SEGUEIX D'ECONOMIA BRITÀNICA I TURISME
Com que encara estic amb la síndrome de l'últim treball de turisme que he elaborat, dues dades a comentar:
Primer, destacar la novetat que és l'increment del tipus d'interès al 3.75% per part del Banc d'Anglaterra aquest mes de novembre, això representa l'increment d'un quart de punt del tipus d'interès des del 3.50% que era el nivell mes baix en 48 anys. Aquesta pujada és la primera en 4 anys i posa fi a un cicle iniciat l'any 2000 i anul·la la retallada que el Banc d'Anglaterra va realitzar el juliol anterior.
I segon, dir-ho com un titular:
ACCIDENTADA SORTIDA DEL PRIMER VOL LONDRES-REUS DE LA COMPANYIA IRLANDESA RYANAIR
Avui hi havia la inauguració del vol de la companyia aèria Ryanair, Londres (Stansted) - Reus i desprès la via inversa .
L'avió havia de sortir a les 6 i deu del matí d'Stansted cap a Reus, però un cop a l'aire, ha hagut de tornar a l'aeroport britànic per problemes tècnics. Desprès de cinc hores, s'ha tornat enlairar l'avió.
Aquest esdeveniment ha provocat que el primer vol Reus-Londres també quedes retardat.
Un ensurt d'una de les companyies més importants d'Europa, de les anomenades de "baix cost", perquè ofereixen uns preus molt econòmics i uns serveis molt funcionals - compra per internet, sense bitllets, sense menjar gratuït a bord, etc. -.
El que havia d'ésser una festa, ho ha continuat sent, però amb una mica de sordina.
Misèries dels avions i dels aeroports, però un autèntic avenç pel turisme i l'economia de la nostra zona catalana.
Cal dir que la companyia cobra una, si 1 lliura esterlina per viatge (sense comptar impostos). Amb aquests preus potser és poden retardar una mica.
Els preus són rebentats, però comencen a variar diàriament -hora a hora- i de forma automàtica, segons la demanda, en una política de preus molt peculiar, típic les polítiques de "baix cost". I en el mateix avió, asseguts de costat, és poden trobar dos viatgers que un hagi pagat un preu ridícul i l'altre 500 o 800 vegades mes. Visca el mercat lliure!!
Com que encara estic amb la síndrome de l'últim treball de turisme que he elaborat, dues dades a comentar:
Primer, destacar la novetat que és l'increment del tipus d'interès al 3.75% per part del Banc d'Anglaterra aquest mes de novembre, això representa l'increment d'un quart de punt del tipus d'interès des del 3.50% que era el nivell mes baix en 48 anys. Aquesta pujada és la primera en 4 anys i posa fi a un cicle iniciat l'any 2000 i anul·la la retallada que el Banc d'Anglaterra va realitzar el juliol anterior.
I segon, dir-ho com un titular:
ACCIDENTADA SORTIDA DEL PRIMER VOL LONDRES-REUS DE LA COMPANYIA IRLANDESA RYANAIR
Avui hi havia la inauguració del vol de la companyia aèria Ryanair, Londres (Stansted) - Reus i desprès la via inversa .
L'avió havia de sortir a les 6 i deu del matí d'Stansted cap a Reus, però un cop a l'aire, ha hagut de tornar a l'aeroport britànic per problemes tècnics. Desprès de cinc hores, s'ha tornat enlairar l'avió.
Aquest esdeveniment ha provocat que el primer vol Reus-Londres també quedes retardat.
Un ensurt d'una de les companyies més importants d'Europa, de les anomenades de "baix cost", perquè ofereixen uns preus molt econòmics i uns serveis molt funcionals - compra per internet, sense bitllets, sense menjar gratuït a bord, etc. -.
El que havia d'ésser una festa, ho ha continuat sent, però amb una mica de sordina.
Misèries dels avions i dels aeroports, però un autèntic avenç pel turisme i l'economia de la nostra zona catalana.
Cal dir que la companyia cobra una, si 1 lliura esterlina per viatge (sense comptar impostos). Amb aquests preus potser és poden retardar una mica.
Els preus són rebentats, però comencen a variar diàriament -hora a hora- i de forma automàtica, segons la demanda, en una política de preus molt peculiar, típic les polítiques de "baix cost". I en el mateix avió, asseguts de costat, és poden trobar dos viatgers que un hagi pagat un preu ridícul i l'altre 500 o 800 vegades mes. Visca el mercat lliure!!
dimecres, de novembre 05, 2003
Acabo de presentar a
"Turisme de Catalunya / Catalan Tourist Board de Londres / Generalitat de Catalunya" el treball: "Informe del Mercat Turístic del Regne Unit, 2002-2003: Fitxa de mercat".
Quin descans!!.
Ara començo el camí cap a l'examen de dilluns sobre "trastorn bipolar"·. Amb preguntes com: La presencia de símptomes de primer rang de Schneider exclou el trastorn bipolar?. Quasi res!
Abans hauré de viatjar a Occitània.
dilluns, de novembre 03, 2003
Estic acabant un Informe sobre el turisme al Regne Unit. Per mi cada vegada que tinc d'escriure un report, necessito concentrar-me exactament igual que els que és concentren abans d'un esdeveniment, per exemple esportiu.
La redacció final, desprès de mesos de recollida de material, l'haig de fer tancat com si estès en un Convent. Això també ho vaig fer, vivint realment en un Convent a Sant Domenico di Fiesole, prop de Florència mentre intentava entendre el gran amor dels britànics per la Toscana.
Estic rodejat de papers, quadres i molts disquets estadístics, perquè son molts centenars de xifres de tot l'any 2002 i part del 2003, i com que penso que cal presentar el mercat britànic com un autèntic Estat plurinacional malgrat les reticències dels que em rodegen, encara és més complicar parlar professionalment sobre Escòcia i Gal·les. I també sobre Londres en particular.
És Londres qui m'enamora a mi, fou per una anècdota que de cop vaig veure que era londinenc. Pel carrer em va preguntar un ciutadà britànic que havia vingut a la capital per alguna cosa, no recordo que. Jo vaig respondre: No ho sé ...és que no sóc d'aquí. Però em va dir: Però vostè viu a Londres?. -Si fa anys. Vaig respondre. Doncs vostè, és londinenc. Per primera vegada allò que estimava, jo en formava part i n'era conscient.
Reprodueixo a continuació, un tros d'una fitxa sobre Londres que formarà part de l'Informe. Està recopilada per mi, però l'important és veure en xifres, l'enormitat de Londres i el somni que significa viure-hi. Sobretot si pots fugir-ne i tornar amb algú que estimes.
LONDRES
(...) No caldria ni justificar, perquè parlem específicament de Londres, perquè a cap lector se li escapa l'efecte motor d'aquest mercat turístic ciutadà en el conjunt de les dades globals del turisme al Regne Unit.
Estem parlant d'una ciutat de set milions dinou mil residents en dades de l'any 2002. Un de cada vuit ciutadans del Regne Unit viu a Londres, i de la població de Londres hi ha un immens 47% que tenen una edat entre els 16 i els 40 anys. A més d'aquesta població un de cada quatre persones són de les anomenades minories ètniques. Això últim, fa que a més de la total superioritat de l'anglès, a Londres és parlin més de 200 llengües.
Tot el potencial turístic el podem quantificar, encara que el potencial qualitatiu de potencial d'imatge és d'una enorme envergadura i molt consolidada.
A nivell quantitatiu veiem a continuació els elements turístics existents xifres, per fer-nos càrrec de la dimensionalitat de cada sector:
Estem parlant d'una ciutat de 174.000 hectàrees, amb 33 boroughs o sigui barris en el que hi hem d'incloure la City of London. I que en dades de l'any 2002, el barri de Kensington & Chelsea és el de més densitat de població amb 13.120 residents per quilòmetre quadrat, Lambeth com a barri interior o sigui un Inner London borough, és el de més residents: 267.000 persones. Mentre que dels anomenats barris perifèrics o sigui Outer London boroughs, Croydon és el de més alta població amb 332.000 residents.
Com a prospectiva hi havia previst pel període 2002-2016 un augment de població a Londres de 700.000 persones, un augment de llocs de treball de 636.000 i a més és preveu un objectiu -a la baixa- de 345.000 noves llars.
Hem de veure que la tercera part de Londres són espais verds o parcs, molts d'aquests parcs estant catalogats com a Royal Parks . Tenint 33 històrics jardins i tres Country Parks -uns parcs de caràcter més rural.
Londres és seu de 151 edificis històrics i monuments antics acompanyats pels jardins històrics ja citats. Hi ha 19.476 edificis catalogat, d'aquests quasi uns 600 edificis són catalogats com de grau I, i d'aquests, un 21% són dins del barri de Westminster, en dades del 2002.
La seu del Catalan Tourist Board està en un d'aquests edificis catalogats.
Londres té tres llocs catalogats com a "Patrimoni de la Humanitat", amb el que això comporta de conservació, inversió, promoció i reclam: la Tower of London, el Maritime Greenwich i la Westminster Abbey.
També hi ha 567 Esglésies, ens referim als edificis.
Quan lliguem turisme i negocis en general hem de detectar l'indicador que Londres és un centre global pels negocis internacionals i que sobre el 25% de les grans companyies del món, tenen les seves seus a Europa precisament a Londres.
Un altre actiu turístic de Londres són els aproximadament 200 Museus, 600 pantalles de cinema, a més de 108 teatres i music halls. Amb dades de l'any 1998, les úniques oficials fins ara, Londres té 1500 grups de teatre, 600 grups de dansa i 5 Orquestres Simfòniques.
En nombre d'establiments per allotjament, Londres té uns 1.500 establiments de la més variada gamma de preus, oferint 186.000 llocs d'allotjament, que inclou també el nombre d'habitacions. S'ha de destacar que té 269 hotels catalogat com d'interès històric. A nivell culinari trobem que té més de 12.000 restaurants, cafès i takes aways, que inclou restaurants i cafès de cuines de diferents cultures i tradicions d'uns 70 orígens del món. A més Londres té uns 5000 Pubs i Bars.
A nivell esportiu Londres té 95 Camps de golf, 50 pistes d'atletisme, 2000 pistes de tenis, 7 Palaus de gel, 546 piscines, 37 clubs de navegació de rem. A més té 12 clubs professionals de futbol, 2 clubs de criquet amb projecció a tot l'Estat i 6 estadis de curses de cavalls, que queden a menys d'una hora de la ciutat.
Quan veiem el que més visiten els turistes de Londres, ja veurem els elements turístics i les ofertes turístiques en concret, aquí només citar que Londres té 18 zoològics i llocs de vida d'animals a l'aire lliure.
No és pot acabar el recorregut de la fitxa de les dades de les infraestructures turístiques de Londres sense citar els transports: per una banda el London Underground (LU) -The Tube- que és fonamental en la vida londinenca i un important transport turístic. (...)
© jrcc
La redacció final, desprès de mesos de recollida de material, l'haig de fer tancat com si estès en un Convent. Això també ho vaig fer, vivint realment en un Convent a Sant Domenico di Fiesole, prop de Florència mentre intentava entendre el gran amor dels britànics per la Toscana.
Estic rodejat de papers, quadres i molts disquets estadístics, perquè son molts centenars de xifres de tot l'any 2002 i part del 2003, i com que penso que cal presentar el mercat britànic com un autèntic Estat plurinacional malgrat les reticències dels que em rodegen, encara és més complicar parlar professionalment sobre Escòcia i Gal·les. I també sobre Londres en particular.
És Londres qui m'enamora a mi, fou per una anècdota que de cop vaig veure que era londinenc. Pel carrer em va preguntar un ciutadà britànic que havia vingut a la capital per alguna cosa, no recordo que. Jo vaig respondre: No ho sé ...és que no sóc d'aquí. Però em va dir: Però vostè viu a Londres?. -Si fa anys. Vaig respondre. Doncs vostè, és londinenc. Per primera vegada allò que estimava, jo en formava part i n'era conscient.
Reprodueixo a continuació, un tros d'una fitxa sobre Londres que formarà part de l'Informe. Està recopilada per mi, però l'important és veure en xifres, l'enormitat de Londres i el somni que significa viure-hi. Sobretot si pots fugir-ne i tornar amb algú que estimes.
LONDRES
(...) No caldria ni justificar, perquè parlem específicament de Londres, perquè a cap lector se li escapa l'efecte motor d'aquest mercat turístic ciutadà en el conjunt de les dades globals del turisme al Regne Unit.
Estem parlant d'una ciutat de set milions dinou mil residents en dades de l'any 2002. Un de cada vuit ciutadans del Regne Unit viu a Londres, i de la població de Londres hi ha un immens 47% que tenen una edat entre els 16 i els 40 anys. A més d'aquesta població un de cada quatre persones són de les anomenades minories ètniques. Això últim, fa que a més de la total superioritat de l'anglès, a Londres és parlin més de 200 llengües.
Tot el potencial turístic el podem quantificar, encara que el potencial qualitatiu de potencial d'imatge és d'una enorme envergadura i molt consolidada.
A nivell quantitatiu veiem a continuació els elements turístics existents xifres, per fer-nos càrrec de la dimensionalitat de cada sector:
Estem parlant d'una ciutat de 174.000 hectàrees, amb 33 boroughs o sigui barris en el que hi hem d'incloure la City of London. I que en dades de l'any 2002, el barri de Kensington & Chelsea és el de més densitat de població amb 13.120 residents per quilòmetre quadrat, Lambeth com a barri interior o sigui un Inner London borough, és el de més residents: 267.000 persones. Mentre que dels anomenats barris perifèrics o sigui Outer London boroughs, Croydon és el de més alta població amb 332.000 residents.
Com a prospectiva hi havia previst pel període 2002-2016 un augment de població a Londres de 700.000 persones, un augment de llocs de treball de 636.000 i a més és preveu un objectiu -a la baixa- de 345.000 noves llars.
Hem de veure que la tercera part de Londres són espais verds o parcs, molts d'aquests parcs estant catalogats com a Royal Parks . Tenint 33 històrics jardins i tres Country Parks -uns parcs de caràcter més rural.
Londres és seu de 151 edificis històrics i monuments antics acompanyats pels jardins històrics ja citats. Hi ha 19.476 edificis catalogat, d'aquests quasi uns 600 edificis són catalogats com de grau I, i d'aquests, un 21% són dins del barri de Westminster, en dades del 2002.
La seu del Catalan Tourist Board està en un d'aquests edificis catalogats.
Londres té tres llocs catalogats com a "Patrimoni de la Humanitat", amb el que això comporta de conservació, inversió, promoció i reclam: la Tower of London, el Maritime Greenwich i la Westminster Abbey.
També hi ha 567 Esglésies, ens referim als edificis.
Quan lliguem turisme i negocis en general hem de detectar l'indicador que Londres és un centre global pels negocis internacionals i que sobre el 25% de les grans companyies del món, tenen les seves seus a Europa precisament a Londres.
Un altre actiu turístic de Londres són els aproximadament 200 Museus, 600 pantalles de cinema, a més de 108 teatres i music halls. Amb dades de l'any 1998, les úniques oficials fins ara, Londres té 1500 grups de teatre, 600 grups de dansa i 5 Orquestres Simfòniques.
En nombre d'establiments per allotjament, Londres té uns 1.500 establiments de la més variada gamma de preus, oferint 186.000 llocs d'allotjament, que inclou també el nombre d'habitacions. S'ha de destacar que té 269 hotels catalogat com d'interès històric. A nivell culinari trobem que té més de 12.000 restaurants, cafès i takes aways, que inclou restaurants i cafès de cuines de diferents cultures i tradicions d'uns 70 orígens del món. A més Londres té uns 5000 Pubs i Bars.
A nivell esportiu Londres té 95 Camps de golf, 50 pistes d'atletisme, 2000 pistes de tenis, 7 Palaus de gel, 546 piscines, 37 clubs de navegació de rem. A més té 12 clubs professionals de futbol, 2 clubs de criquet amb projecció a tot l'Estat i 6 estadis de curses de cavalls, que queden a menys d'una hora de la ciutat.
Quan veiem el que més visiten els turistes de Londres, ja veurem els elements turístics i les ofertes turístiques en concret, aquí només citar que Londres té 18 zoològics i llocs de vida d'animals a l'aire lliure.
No és pot acabar el recorregut de la fitxa de les dades de les infraestructures turístiques de Londres sense citar els transports: per una banda el London Underground (LU) -The Tube- que és fonamental en la vida londinenca i un important transport turístic. (...)
© jrcc
dimecres, d’octubre 29, 2003
NO ALS BLOCS ELECTORALS
Quan fa més de vint anys que es va donar per acabada la transició política, encara queden alguns obstacles que limiten la qualitat del sistema democràtic en què vivim.
Un dels més evidents és la intervenció dels partits polítics en els mitjans de comunicació públics, un fet que genera disfuncions cada cop més difícils de suportar, no només pels periodistes que hi treballem, sinó, també, per la societat, que, al capdavall es la destinatària de la nostra feina.
Això ha generat un fenomen inèdit a Europa: Els BLOCS ELECTORALS. Un espai “informatiu” en què els partits polítics acorden pel seu compte quin és l’ordre i la durada de la informació política que s’emet durant els quinze dies de campanya electoral que sovint cau en l’aberració periodística.
Volem constatar que els BLOCS ELECTORALS només responen a la necessitat dels partits polítics en la mesura que és l‘única fórmula de consens possible per resoldre la seva desconfiança mútua - accentuada en èpoques electorals -, però en cap cas respon a criteris professionals
Els periodistes dels mitjans públics de Catalunya rebutgem aquesta pràctica, impròpia d’una democràcia consolidada. Volem que quedi clar que els polítics no han d’intervenir en decisions professionals i els emplacem a començar a demostrar, amb fets, que ells també treballen per uns mitjans públics imparcials i de qualitat.
En aquest sentit, insistim en la proposta que recull el document “Per la reforma dels mitjans de comunicació públics” elaborat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya, que reclama reformes legislatives per garantir la independència política dels mitjans públics a Catalunya i a Espanya.
Barcelona, 29 d’octubre de 2003
Comité Profesional de TVC
Comité Profesional de Catalunya Ràdio
Comité d’Empresa de TVE
Comité d’Empresa de RNE
Comité d’Empresa de COM Ràdio
Comité d’Empresa de BTV
Redacció de TV L’Hospitalet
Quan fa més de vint anys que es va donar per acabada la transició política, encara queden alguns obstacles que limiten la qualitat del sistema democràtic en què vivim.
Un dels més evidents és la intervenció dels partits polítics en els mitjans de comunicació públics, un fet que genera disfuncions cada cop més difícils de suportar, no només pels periodistes que hi treballem, sinó, també, per la societat, que, al capdavall es la destinatària de la nostra feina.
Això ha generat un fenomen inèdit a Europa: Els BLOCS ELECTORALS. Un espai “informatiu” en què els partits polítics acorden pel seu compte quin és l’ordre i la durada de la informació política que s’emet durant els quinze dies de campanya electoral que sovint cau en l’aberració periodística.
Volem constatar que els BLOCS ELECTORALS només responen a la necessitat dels partits polítics en la mesura que és l‘única fórmula de consens possible per resoldre la seva desconfiança mútua - accentuada en èpoques electorals -, però en cap cas respon a criteris professionals
Els periodistes dels mitjans públics de Catalunya rebutgem aquesta pràctica, impròpia d’una democràcia consolidada. Volem que quedi clar que els polítics no han d’intervenir en decisions professionals i els emplacem a començar a demostrar, amb fets, que ells també treballen per uns mitjans públics imparcials i de qualitat.
En aquest sentit, insistim en la proposta que recull el document “Per la reforma dels mitjans de comunicació públics” elaborat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya, que reclama reformes legislatives per garantir la independència política dels mitjans públics a Catalunya i a Espanya.
Barcelona, 29 d’octubre de 2003
Comité Profesional de TVC
Comité Profesional de Catalunya Ràdio
Comité d’Empresa de TVE
Comité d’Empresa de RNE
Comité d’Empresa de COM Ràdio
Comité d’Empresa de BTV
Redacció de TV L’Hospitalet
dimarts, d’octubre 28, 2003
L'anunci de Pasqual Maragall en aquest Diari Cívic
Algun lector ha quedat estorat de veure com un anunci electoral de Pasqual Maragall apareixia en aquest Diari personal. La veritat és que jo també, però penso que tant se val, sempre és millor conèixer a l'adversari. O sigui, benvingut a casa Senyor Maragall!, encara que hagi estat per la porta del darrera i sense prèvia invitació.
Que ha passat?. Simplement que la barra de dalt d'aquesta web, és un espai d'anuncis que jo no controlo i que a traves del cercador Google, és va renovant cada vegada que un lector entra a la web del Diari. La renovació és dins una roda d'anuncis pagats.
Suportar els anuncis és una condició prèvia i impossible de salvar, perquè els serveis de la web, en què hi ha aquest Diari Cívic, són gratuïts.
Aquest servei, anomenat Blogger, fou creat i fins fa poc ofert, per una petita empresa de Sant Francisco a Califòrnia, anomenada Pyra Labs. Fou a ells, que vaig fer els tractes per instal·lar el meu Diari. Fa pocs mesos l'empresa del cercador Google va comprar Pyra Labs i ara tot s'està renovant. Els anuncis, però, segueixen sortint cada vegada.
Els anuncis que surten canvien, segons l'Estat o la nació des d'on és fa la consulta. L'ordinador i diem-ne la seva "matricula" delata on ets fent la consulta i Google s'encarrega d'oferir-te els anuncis que tenen contractats amb l'especificació de l'àrea territorial que s'havien d'oferir. Tot plegat és un servei de Google que anomenen Ad Words Google . Un servei increïble, de pagament, per anunciar Webs.
Maragall i els seus tenen contractat aquest servei. El més bo és que el servei ofereix que l'anunci aparegui, quan surten unes paraules en les recerques dels lectors, que tu has triat. Doncs, el senyor Maragall deu haver triat paraules dins de l'arc del catalanisme per aconseguir "peix" electoral i és clar el meu Diari personal en deu anar ple d'aquest vocabulari. Per això tenim a casa, entre cap i coll, el Senyor Maragall i el seu intermitent anunci.
Però un secret, per qui vulgui fer la guitza a Maragall, d'una forma simpàtica. El servei que ha contractat, a part de pagar una quantitat inicial, paga una altra quantitat cada vegada que algú clica el seu anunci. Doncs, fem perdre uns quants euros de les arques dels socialistes i cliqueu i cliqueu,... moltes vegades el seu anunci, així hauran de pagar. (Recordeu que l'anunci apareix a la Barra de dalt i no sempre surt).
En unes de les clicades, realment mireu l'univers Maragall i al·lucinareu, però val la pena veure-ho. Això no vol dir que el voteu desprès, simplement coneixereu com uns altres compatriotes s'expressen. Bon profit!.
Algun lector ha quedat estorat de veure com un anunci electoral de Pasqual Maragall apareixia en aquest Diari personal. La veritat és que jo també, però penso que tant se val, sempre és millor conèixer a l'adversari. O sigui, benvingut a casa Senyor Maragall!, encara que hagi estat per la porta del darrera i sense prèvia invitació.
Que ha passat?. Simplement que la barra de dalt d'aquesta web, és un espai d'anuncis que jo no controlo i que a traves del cercador Google, és va renovant cada vegada que un lector entra a la web del Diari. La renovació és dins una roda d'anuncis pagats.
Suportar els anuncis és una condició prèvia i impossible de salvar, perquè els serveis de la web, en què hi ha aquest Diari Cívic, són gratuïts.
Aquest servei, anomenat Blogger, fou creat i fins fa poc ofert, per una petita empresa de Sant Francisco a Califòrnia, anomenada Pyra Labs. Fou a ells, que vaig fer els tractes per instal·lar el meu Diari. Fa pocs mesos l'empresa del cercador Google va comprar Pyra Labs i ara tot s'està renovant. Els anuncis, però, segueixen sortint cada vegada.
Els anuncis que surten canvien, segons l'Estat o la nació des d'on és fa la consulta. L'ordinador i diem-ne la seva "matricula" delata on ets fent la consulta i Google s'encarrega d'oferir-te els anuncis que tenen contractats amb l'especificació de l'àrea territorial que s'havien d'oferir. Tot plegat és un servei de Google que anomenen Ad Words Google . Un servei increïble, de pagament, per anunciar Webs.
Maragall i els seus tenen contractat aquest servei. El més bo és que el servei ofereix que l'anunci aparegui, quan surten unes paraules en les recerques dels lectors, que tu has triat. Doncs, el senyor Maragall deu haver triat paraules dins de l'arc del catalanisme per aconseguir "peix" electoral i és clar el meu Diari personal en deu anar ple d'aquest vocabulari. Per això tenim a casa, entre cap i coll, el Senyor Maragall i el seu intermitent anunci.
Però un secret, per qui vulgui fer la guitza a Maragall, d'una forma simpàtica. El servei que ha contractat, a part de pagar una quantitat inicial, paga una altra quantitat cada vegada que algú clica el seu anunci. Doncs, fem perdre uns quants euros de les arques dels socialistes i cliqueu i cliqueu,... moltes vegades el seu anunci, així hauran de pagar. (Recordeu que l'anunci apareix a la Barra de dalt i no sempre surt).
En unes de les clicades, realment mireu l'univers Maragall i al·lucinareu, però val la pena veure-ho. Això no vol dir que el voteu desprès, simplement coneixereu com uns altres compatriotes s'expressen. Bon profit!.
dilluns, d’octubre 27, 2003
dissabte, d’octubre 25, 2003
Dona'm la mà de Joan Salvat-Papasseit 
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
dijous, d’octubre 23, 2003
Diari d'un Senior a la UOC (4)
Penjat de la UOC
Des de fa almenys 21 hores, i mentre escric això encarà continua, a la Universitat Oberta de Catalunya ha quedat penjat o caigut o com tècnicament és digui, tot el seu sistema informàtic i no podem accedir al intranet del Campus. És més greu del que algú és pugui imaginar i sobretot és una sensació psicològica de quedar perdut. Si tens la mala sort de tenir material en llocs del Campus, no pots seguir treballant i si tenies problemes de comprensió o et faltava tens per fer les famoses PAC o sigui les Proves d'avaluació continuada, llavors estàs desesperat.
Ara centenars d'alumnes canviem l'ordinador i trunquem a un telèfon 902 de la Universitat per preguntar que passa i per sentir que et diuen que és Telefónica la culpable, però jo quan m'he llevat, desprès d'haver fet un horari complert de nit per estudiar i treballar, directament he buscat les publicacions digitals catalanes per veure si deien que passava a la UOC, i res de res. Una parada tant important d'un Campus de mes 40.000 persones no en parlava ningú, desprès d'haver passat una tarda, una nit i un mati, alguna cosa no rutlla en aquesta premsa digital. Ni tan sola un diari com el Mundo, que sempre critico per espanyolista, però que té el millor servei digital de tot el mercat de la península, recollia res. He anat a les agencies periodístiques i tampoc. No deu ésser noticia, en canvi si que ho són moltes collonades i anècdotes que ens serveixen la premsa digital tot i que alguna està especialitzada en tecnologia i universitat.
D'un problema de la UOC -i no només de Telefónica- n'he descobert un altre, la falta de reflexes de la premsa digital catalana, alguna d'aquesta premsa avui fent l'agost i els autistes polítics, per tenir els comptes del treball informàtic de les múltiples webs i altres "virgaries" informàtiques dels partits polítics.
Penjat de la UOC
Des de fa almenys 21 hores, i mentre escric això encarà continua, a la Universitat Oberta de Catalunya ha quedat penjat o caigut o com tècnicament és digui, tot el seu sistema informàtic i no podem accedir al intranet del Campus. És més greu del que algú és pugui imaginar i sobretot és una sensació psicològica de quedar perdut. Si tens la mala sort de tenir material en llocs del Campus, no pots seguir treballant i si tenies problemes de comprensió o et faltava tens per fer les famoses PAC o sigui les Proves d'avaluació continuada, llavors estàs desesperat.
Ara centenars d'alumnes canviem l'ordinador i trunquem a un telèfon 902 de la Universitat per preguntar que passa i per sentir que et diuen que és Telefónica la culpable, però jo quan m'he llevat, desprès d'haver fet un horari complert de nit per estudiar i treballar, directament he buscat les publicacions digitals catalanes per veure si deien que passava a la UOC, i res de res. Una parada tant important d'un Campus de mes 40.000 persones no en parlava ningú, desprès d'haver passat una tarda, una nit i un mati, alguna cosa no rutlla en aquesta premsa digital. Ni tan sola un diari com el Mundo, que sempre critico per espanyolista, però que té el millor servei digital de tot el mercat de la península, recollia res. He anat a les agencies periodístiques i tampoc. No deu ésser noticia, en canvi si que ho són moltes collonades i anècdotes que ens serveixen la premsa digital tot i que alguna està especialitzada en tecnologia i universitat.
D'un problema de la UOC -i no només de Telefónica- n'he descobert un altre, la falta de reflexes de la premsa digital catalana, alguna d'aquesta premsa avui fent l'agost i els autistes polítics, per tenir els comptes del treball informàtic de les múltiples webs i altres "virgaries" informàtiques dels partits polítics.
dimecres, d’octubre 22, 2003
Cançó de capvespre de Salvador Espriu
S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.
El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.
Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.
Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.
(1963/1966)
Versió musicada i cantada per Raimon de la "Cançons de la roda del temps" (1966).
Evening song
Children's voices took away
the sun I was looking at.
All the summer light
made me long for a dream.
The clock, on the white wall,
tells how the afternoon passes.
A soft wind slackens
along the evening paths.
Perhaps tomorrow will come
still slow hours
of light for the eyes
of this eager look.
But now it is night;
I am lonely
in the house of the dead
which only I remember.
(1963/1966) Translated: Angela Buxton
Aquest és el poema de Salvador Espriu que Raimon va cantar en directe a l'homenatge ciutadà a Manuel Vázquez Montalbán, que ahir és va fer a la Universitat de Barcelona.
dimarts, d’octubre 21, 2003
Isamu Noguchi
The Roar, 1966, white arni marble.
Diari d'un Senior a la UOC (3)
Aquesta és la meva primera desil·lusió a la Universitat Oberta de Catalunya, en els estudis de la "Mineria de Dades" i també la meva reflexió en un Fòrum d'aquesta assignatura. (Les PACs són les proves d'avaluació continuada):
Tema: Reflexió
"Només voldria fer una reflexió per a tots, i també pels consultors.
En la PAC-2, i en general, tal com s'orienta el curs està pensar com
un curs presencial i per estudiants full time.
No és cert que podem estudiar al nostre ritme i és impossible consultar la Biblioteca a
temps per cada PAC, i si un consultor parla d'un llibre, per aclarir coses, com si tinguéssim la biblioteca al costat de l'Aula, la cosa dels estudis a distancia és desnaturalitza.
A més, hi ha hagut un desajustament enorme entre els que venim per
InterCampus i els que ja són de la "casa" i tenen tots els canals
oberts i sabent com funciona tot.
Si només si sóc jo el problema, llavors callo i endavant." jrcc
dilluns, d’octubre 20, 2003
dissabte, d’octubre 18, 2003
Aquesta és l'adreça a internet per poder llegir complet el document (amb PDF), "Condicions de l'empresonament a Catalunya. Informe General 2003" elaborat per l'Oservatori del sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona:
http://www.ub.es/ospdh/investigaciones/invest/informe.PDF
http://www.ub.es/ospdh/investigaciones/invest/informe.PDF
divendres, d’octubre 17, 2003
Presons Catalanes
Mentre estic treballant la redacció d'un Informe turístic del Regne Unit, del que en sóc consultor i redactor, no em puc treure del cap l'Informe de la Universitat de Barcelona sobre les presons catalanes.
L'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona ha publicat i presentat en públic un informe aterrador sobre les nostres presons.
El rector de la Universitat, Joan Tugores ha prologat l'informe.
El Report són 175 punts que fonamentalment denuncien la saturació dels centres penitenciaris, les seves males condicions sanitàries, l'existència de maltractaments i tortures, i l'existència d'una espècie de màfia de centredreta -militant i activa, a més de repressiva- entre els funcionaris de les presons.
La Generalitat de Catalunya a traves de Ramon Parés, secretari de Serveis Penitenciaris, diu que l'informe no és veritat.
Que no és veritat?
Que portin els redactors de l'Informe al jutjat, inclòs el Rector.
Perquè no ho fan?. Perquè hi ha veritat. Quanta? No ho sé.
Però, per un tema tant dramàtic i delicat com aquest, ha de donar la cara Artur Mas.
Tot plegat quina vergonya!. La Generalitat ha tingut molt de temps per arreglar les presons.
Sincerament, em cau la cara de vergonya i tinc vergonya per aquests responsables polítics tant poc sensibles en temes socials com aquests.
Mentre estic treballant la redacció d'un Informe turístic del Regne Unit, del que en sóc consultor i redactor, no em puc treure del cap l'Informe de la Universitat de Barcelona sobre les presons catalanes.
L'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona ha publicat i presentat en públic un informe aterrador sobre les nostres presons.
El rector de la Universitat, Joan Tugores ha prologat l'informe.
El Report són 175 punts que fonamentalment denuncien la saturació dels centres penitenciaris, les seves males condicions sanitàries, l'existència de maltractaments i tortures, i l'existència d'una espècie de màfia de centredreta -militant i activa, a més de repressiva- entre els funcionaris de les presons.
La Generalitat de Catalunya a traves de Ramon Parés, secretari de Serveis Penitenciaris, diu que l'informe no és veritat.
Que no és veritat?
Que portin els redactors de l'Informe al jutjat, inclòs el Rector.
Perquè no ho fan?. Perquè hi ha veritat. Quanta? No ho sé.
Però, per un tema tant dramàtic i delicat com aquest, ha de donar la cara Artur Mas.
Tot plegat quina vergonya!. La Generalitat ha tingut molt de temps per arreglar les presons.
Sincerament, em cau la cara de vergonya i tinc vergonya per aquests responsables polítics tant poc sensibles en temes socials com aquests.
dijous, d’octubre 16, 2003
ODA AL PRESIDENT COMPANYS de Joan Brossa
"...El teu exemple es dreça com un cim
que ens fa bullir la sang dintre l'abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
uns dels més vils, dels nazis i el franquisme.
..............
S'acaba a salts el metall militar,
la nit no calla més les seves cintes;
passa per vell el nou poder del mar,
i la mentida imposa mitges tintes.
..............
Cert. La realitat és il·legal.
Però el casal no muda de bandera;
no confonguem les fustes, només cal
que mots i muts recobrin la parlera.
"...El teu exemple es dreça com un cim
que ens fa bullir la sang dintre l'abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
uns dels més vils, dels nazis i el franquisme.
..............
S'acaba a salts el metall militar,
la nit no calla més les seves cintes;
passa per vell el nou poder del mar,
i la mentida imposa mitges tintes.
..............
Cert. La realitat és il·legal.
Però el casal no muda de bandera;
no confonguem les fustes, només cal
que mots i muts recobrin la parlera.
dimecres, d’octubre 15, 2003
EL QUE ESCRIC
Caldrà anar revisant el que escric, hauré de trobar el to, perquè m'interessi a mi i al possible lector.
A un dels meus germans això és una parida; per la nostra estrella mediàtica familiar -com si el sentis- això és fer el ridícul; pel meu pare que em repeteixo; per la meva companya que és un striptease innecessari; pel meu fill gran que tot és gris; pels burocrates-funcionaris del partit Convergència que això és una traïció; pels polítics oficials de Convergència un bon complement heterodox; per l'Artur Mas no en tinc n'idea; pels polítics oficials d'Unió sóc un fill de mala mare (dit amb un eufemisme, per no repetir l'insult al peu de la lletra); pels socialistes sóc el "colomines de sempre" que escriu de forma ambivalent fotent canya als propis de casa; pels d'Esquerra una estratègia per fotre´ls; pels "D'Opinió Catalana & Cia" un tocat de l'ala que no representa a ningú; pels d'Iniciativa un corrupte que roba un servei gratuït; pels gàngsters de la tribu del diari El Mundo i de tota la patuleia d'ex-periodistes del Mundo una bomba de rellotgeria, apunt d'explicar les intimitats dels ex-Consellers cessats per incompetents; pel Síndic d'Aran una merda que no enten; pels de la LSE de Londres un text amb una llengua apatxe; per l'UOC un diari simpàtic; per una ex-companya una farsa; per l'Enric un clam; per la Laia i l'Aurora una forma de vitalitat; pel Manel una forma de fer la guerra; pel Pere, l'Antoni, el Jordi, Andreu i el Salvador a més de molts anònims - suposo d'ERC - que m'ho faci mirar, perquè el nord només hi ha Esquerra; pel Carles - suposo de Convergència- que tiri endavant; pel Lluís i el Martí és solidaritzen i per l'Alekos Panagulis del Pallars Jussà (que té un servidor que no li funciona) m'ofereix la seva frase de cinisme espanyol "...A España servir hasta morir". Tot un calidoscopi, que en general és un bon pal.
M'agrada fer-me la víctima...
3 fot-li! Expressió per a indicar que hom procedeix o ha de procedir sense miraments, exageradament, tirant al dret, etc. Va, fot-li, home: no cal que t'hi miris tant!
Del GDLC de l' Enciclopèdia Catalana.
Caldrà anar revisant el que escric, hauré de trobar el to, perquè m'interessi a mi i al possible lector.
A un dels meus germans això és una parida; per la nostra estrella mediàtica familiar -com si el sentis- això és fer el ridícul; pel meu pare que em repeteixo; per la meva companya que és un striptease innecessari; pel meu fill gran que tot és gris; pels burocrates-funcionaris del partit Convergència que això és una traïció; pels polítics oficials de Convergència un bon complement heterodox; per l'Artur Mas no en tinc n'idea; pels polítics oficials d'Unió sóc un fill de mala mare (dit amb un eufemisme, per no repetir l'insult al peu de la lletra); pels socialistes sóc el "colomines de sempre" que escriu de forma ambivalent fotent canya als propis de casa; pels d'Esquerra una estratègia per fotre´ls; pels "D'Opinió Catalana & Cia" un tocat de l'ala que no representa a ningú; pels d'Iniciativa un corrupte que roba un servei gratuït; pels gàngsters de la tribu del diari El Mundo i de tota la patuleia d'ex-periodistes del Mundo una bomba de rellotgeria, apunt d'explicar les intimitats dels ex-Consellers cessats per incompetents; pel Síndic d'Aran una merda que no enten; pels de la LSE de Londres un text amb una llengua apatxe; per l'UOC un diari simpàtic; per una ex-companya una farsa; per l'Enric un clam; per la Laia i l'Aurora una forma de vitalitat; pel Manel una forma de fer la guerra; pel Pere, l'Antoni, el Jordi, Andreu i el Salvador a més de molts anònims - suposo d'ERC - que m'ho faci mirar, perquè el nord només hi ha Esquerra; pel Carles - suposo de Convergència- que tiri endavant; pel Lluís i el Martí és solidaritzen i per l'Alekos Panagulis del Pallars Jussà (que té un servidor que no li funciona) m'ofereix la seva frase de cinisme espanyol "...A España servir hasta morir". Tot un calidoscopi, que en general és un bon pal.
M'agrada fer-me la víctima...
3 fot-li! Expressió per a indicar que hom procedeix o ha de procedir sense miraments, exageradament, tirant al dret, etc. Va, fot-li, home: no cal que t'hi miris tant!
Del GDLC de l' Enciclopèdia Catalana.
dimarts, d’octubre 14, 2003
VA DE PUTES, FALCONADES I PUTADES
Mentre passava unes setmanes d'investigador visitant al European University Institute de Florència, vaig patir una brutal envestida mediàtica del diari El Mundo, del parlamentari Boada i de la Família Rius/E-noticies, ficant-se a la meva vida personal i sobretot professional.
Dic el parlamentari Boada i no dic Iniciativa per Catalunya, perquè sóc dels que penso, que qualsevol grup parlamentari té dret, i fins i tot obligació, d'investigar-ho tot, inclòs a mi. Però el que no hi ha dret, és que a tort i a dret, un parlamentari faci declaracions acusatòries sense cap mena de contrast.
Del diari El Mundo no cal dir res més, del que és: una eina pura i dura de l'espanyolisme a Catalunya.
I de la Família Rius amb la seva eina E-noticies, continua embrutant tot el que soni a nacionalista català. És un periodisme groc profundament dolgut i amargat; avui robant i publicant una i una altra vegada, tota mena de documentació interna electoral del nacionalisme de govern. Un dia caldrà explicar en profunditat el merder de la Conselleria de Sanitat i el que ells publicaven sobre mi i el diari Segre de Ponent.
A casa meva, no en teníem prou d'atacs!.
La nostra Marassa de Vielha, avui s'haurà de veure-les amb un bordell. Per la seva feina a l'administració local, haurà de fer tancar un local il·legal de putes a Vielha. Serà in situ, rodejada de Mossos d'Esquadres. Ella tan petita i resolutiva!.
I tot això desprès d'haver rebut nosaltres, a casa, amenaces greus, per escrit del propietari-gestor del bordell, i d'haver espantat a tota la família, sobretot als més petits. Mentre que un regidor li cremaven el seu negoci.
Nosaltres estem totalment rodejats....ara almenys, directament amb explotadors declarats de putes.
I encara no sé, com ens quedaran forces, per denunciar el jutge de Vielha al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per imposar l'espanyol al seu jutjat.
Mentre passava unes setmanes d'investigador visitant al European University Institute de Florència, vaig patir una brutal envestida mediàtica del diari El Mundo, del parlamentari Boada i de la Família Rius/E-noticies, ficant-se a la meva vida personal i sobretot professional.
Dic el parlamentari Boada i no dic Iniciativa per Catalunya, perquè sóc dels que penso, que qualsevol grup parlamentari té dret, i fins i tot obligació, d'investigar-ho tot, inclòs a mi. Però el que no hi ha dret, és que a tort i a dret, un parlamentari faci declaracions acusatòries sense cap mena de contrast.
Del diari El Mundo no cal dir res més, del que és: una eina pura i dura de l'espanyolisme a Catalunya.
I de la Família Rius amb la seva eina E-noticies, continua embrutant tot el que soni a nacionalista català. És un periodisme groc profundament dolgut i amargat; avui robant i publicant una i una altra vegada, tota mena de documentació interna electoral del nacionalisme de govern. Un dia caldrà explicar en profunditat el merder de la Conselleria de Sanitat i el que ells publicaven sobre mi i el diari Segre de Ponent.
A casa meva, no en teníem prou d'atacs!.
La nostra Marassa de Vielha, avui s'haurà de veure-les amb un bordell. Per la seva feina a l'administració local, haurà de fer tancar un local il·legal de putes a Vielha. Serà in situ, rodejada de Mossos d'Esquadres. Ella tan petita i resolutiva!.
I tot això desprès d'haver rebut nosaltres, a casa, amenaces greus, per escrit del propietari-gestor del bordell, i d'haver espantat a tota la família, sobretot als més petits. Mentre que un regidor li cremaven el seu negoci.
Nosaltres estem totalment rodejats....ara almenys, directament amb explotadors declarats de putes.
I encara no sé, com ens quedaran forces, per denunciar el jutge de Vielha al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per imposar l'espanyol al seu jutjat.
divendres, d’octubre 10, 2003
Què és la Mineria de Dades?
La Mineria de dades o Data Mining és un procés per a descobrir, a partir d’una base de dades, nous coneixements que siguin vàlids, potencialment útils i, sobretot, comprensibles.
La mineria de dades extreu aquest coneixement de les dades mitjançant l’ús de tècniques estadístiques que permeten descobrir patrons i regularitats presents en el conjunt de dades.
Els processos de data mining es basen en mètodes procedents de la recerca i desenvolupament en bases de dades, estadística, aprenentatge automàtic i visualització.
mineria de dades f
es extracción de datos
es minería de datos
fr exploration de données
fr extraction de données
it estrapolazione dei dati
en data mining
TOT AIXÒ ÉS EL QUE EM PORTA BOIG ENTREMIG DE LES NEUROCIÈNCIES, LA RECERCA DE CAMP DEL NACIONALISME ARANÈS I EL REPORT DEL TURISME BRITÀNIC. Aquí fa fred, l'esquena em fa mal i l'hèrnia bull .... és a dir misèries
La Mineria de dades o Data Mining és un procés per a descobrir, a partir d’una base de dades, nous coneixements que siguin vàlids, potencialment útils i, sobretot, comprensibles.
La mineria de dades extreu aquest coneixement de les dades mitjançant l’ús de tècniques estadístiques que permeten descobrir patrons i regularitats presents en el conjunt de dades.
Els processos de data mining es basen en mètodes procedents de la recerca i desenvolupament en bases de dades, estadística, aprenentatge automàtic i visualització.
mineria de dades f
es extracción de datos
es minería de datos
fr exploration de données
fr extraction de données
it estrapolazione dei dati
en data mining
TOT AIXÒ ÉS EL QUE EM PORTA BOIG ENTREMIG DE LES NEUROCIÈNCIES, LA RECERCA DE CAMP DEL NACIONALISME ARANÈS I EL REPORT DEL TURISME BRITÀNIC. Aquí fa fred, l'esquena em fa mal i l'hèrnia bull .... és a dir misèries
dimarts, d’octubre 07, 2003
AQUEST ÉS L'ARTICLE QUE NINGÚ EM PUBLICARIA:
-----------------------------------------------------------------------
PERQUÈ NO CALLES DURAN LLEIDA!!!
Sembla mentida que el Gran Estratega electoral d'Artur Mas no s'hagi adonat que Duran i Lleida és la persona menys indicada per fer reflexionar al votant indecís nacionalista, social-demòcrata i progressista.
Cada vegada que Duran ataca ERC un nacionalista indecís es decanta definitivament per Esquerra.
Senyor Duran, perquè no us dediqueu a la franja més de centre-dreta que és la que li correspon?. Una franja tant necessària com l'altra, però avui desatesa.
El Duran és creu la reencarnació de Jordi Pujol i que tots els tipus d'electorats li ponen i això, precisament, és una de les coses que han canviat.
D'ara endavant el líder polièdric no és té, ni a CiU ni a Catalunya. Pujol ja és un jubilat d'honor, que fa campanya i els altres, representen cadascun, una sensibilitat social i nacional diferents.
Eh nens!, noves generacions que jubileu a tothom, jugant amb el futur del País!: demaneu respectuosament a en Duran, que és quedi a segona línia, sense "robar" protagonisme i fent la feina que no fa. I si no sap que fer, que doni una volta pel seu partit i n'expedienti-hi uns quants més, que això és utilíssim per la campanya electoral. Gràcies.
-----------------------------------------------------------------------
PERQUÈ NO CALLES DURAN LLEIDA!!!
Sembla mentida que el Gran Estratega electoral d'Artur Mas no s'hagi adonat que Duran i Lleida és la persona menys indicada per fer reflexionar al votant indecís nacionalista, social-demòcrata i progressista.
Cada vegada que Duran ataca ERC un nacionalista indecís es decanta definitivament per Esquerra.
Senyor Duran, perquè no us dediqueu a la franja més de centre-dreta que és la que li correspon?. Una franja tant necessària com l'altra, però avui desatesa.
El Duran és creu la reencarnació de Jordi Pujol i que tots els tipus d'electorats li ponen i això, precisament, és una de les coses que han canviat.
D'ara endavant el líder polièdric no és té, ni a CiU ni a Catalunya. Pujol ja és un jubilat d'honor, que fa campanya i els altres, representen cadascun, una sensibilitat social i nacional diferents.
Eh nens!, noves generacions que jubileu a tothom, jugant amb el futur del País!: demaneu respectuosament a en Duran, que és quedi a segona línia, sense "robar" protagonisme i fent la feina que no fa. I si no sap que fer, que doni una volta pel seu partit i n'expedienti-hi uns quants més, que això és utilíssim per la campanya electoral. Gràcies.
FINAL DE GIDDENS I NOU DIRECTOR A LA LSE
A la London School of Economics and Political Science - la LSE- s'ha acabat l'era Anthony Giddens, ja hi ha un nou Director.
Ningú dubta de la solvència de Giddens tant com del seu vedetisme. Potser amb la guerra de l'Iraq i de voler justificar el que era injustificable, ha acabat de quedar tocat com a cervell de polítics, sobretot de Blair. L'actitud de la "LSE oficial" i la guerra, fou tant vergonyant, que Giddens només va quedar elogiat pels quatre sapastres d'ofici, mentre aquest seguia fent comunicats "consolant" als estudiants nord-americans.
Ara tenim nou Director un tal Howard Davies vingut de les finances desprès d'haver estat Chairman of the Financial Services Authority. Aquest almenys d'entrada no enganya ningú, ve del món dels taurons de la City. De moment discretament no monopolitza la Web de la LSE, com ho feia l'estrella Giddens, potser serà tot un símptoma.
El que a mi em sobta, i se'm pot dir il·lús, és que el nou Director Davies entre les seves acreditacions acadèmiques NO té un doctorat. O sigui tenim un Director de l'escola universitària de més prestigi d'Europa i part del món, dirigida per una persona que no és Doctor. I jo, trencant-me les banyes en unes de les aventures que m'acabarà costant la salut, per aconseguir un honorable doctorat, estant comprovat que sense aquest és possible tocar el cel. Que segons diuen: és toca quan s'arriba a director de la LSE.
M'agradarà veure el Director-NO-Doctor en una de les reunions més classistes del món a la LSE, entre doctorats i un nombre considerable de Premis Nobel, donant-los-hi instruccions sobre els horaris, els concursos i els pressupostos. Serà un espectacle deliciós, tant com l'afició del nou Director, òbviament, cricket.
Ningú dubta de la solvència de Giddens tant com del seu vedetisme. Potser amb la guerra de l'Iraq i de voler justificar el que era injustificable, ha acabat de quedar tocat com a cervell de polítics, sobretot de Blair. L'actitud de la "LSE oficial" i la guerra, fou tant vergonyant, que Giddens només va quedar elogiat pels quatre sapastres d'ofici, mentre aquest seguia fent comunicats "consolant" als estudiants nord-americans.
Ara tenim nou Director un tal Howard Davies vingut de les finances desprès d'haver estat Chairman of the Financial Services Authority. Aquest almenys d'entrada no enganya ningú, ve del món dels taurons de la City. De moment discretament no monopolitza la Web de la LSE, com ho feia l'estrella Giddens, potser serà tot un símptoma.
El que a mi em sobta, i se'm pot dir il·lús, és que el nou Director Davies entre les seves acreditacions acadèmiques NO té un doctorat. O sigui tenim un Director de l'escola universitària de més prestigi d'Europa i part del món, dirigida per una persona que no és Doctor. I jo, trencant-me les banyes en unes de les aventures que m'acabarà costant la salut, per aconseguir un honorable doctorat, estant comprovat que sense aquest és possible tocar el cel. Que segons diuen: és toca quan s'arriba a director de la LSE.
M'agradarà veure el Director-NO-Doctor en una de les reunions més classistes del món a la LSE, entre doctorats i un nombre considerable de Premis Nobel, donant-los-hi instruccions sobre els horaris, els concursos i els pressupostos. Serà un espectacle deliciós, tant com l'afició del nou Director, òbviament, cricket.
dilluns, d’octubre 06, 2003
El curs acadèmic en marxa
Avui han començat les classes a la London School of Economics and Political Science (LSE). Avui també he tingut la primera avaluació:la PAC, de la Mineria de Dades -Data Mining- de la Universitat Oberta de Catalunya, curs lligat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Encara em faltaran un munt de crèdits per reforçar el meu treball de "psicologia i psiquiatria del nacionalisme".
Estic cansat i sense ganes d'escriure més.
Demà no aniré a Barcelona, el viatge em fa perdre el temps i desprès tardo molts dies a recuperar la "tranquil·litat" acadèmica. Llàstima!. Per participar en el rodatge del documental de "l'Assemblea de Catalunya" potser valia la pena haver-hi anat, però l'agenda mana i tampoc m'han donat cap facilitat.
Cada dia uns i altres, e-mails crítics inclosos, em recorden que sóc un zero a l'esquerra.... gràcies pel bany de realisme, però jo riuré l'últim, perquè parafrasejant a n'en Sanuy, certes històries les escriure jo, tant si agraden com sinó.
Estic cansat i sense ganes d'escriure més.
Demà no aniré a Barcelona, el viatge em fa perdre el temps i desprès tardo molts dies a recuperar la "tranquil·litat" acadèmica. Llàstima!. Per participar en el rodatge del documental de "l'Assemblea de Catalunya" potser valia la pena haver-hi anat, però l'agenda mana i tampoc m'han donat cap facilitat.
Cada dia uns i altres, e-mails crítics inclosos, em recorden que sóc un zero a l'esquerra.... gràcies pel bany de realisme, però jo riuré l'últim, perquè parafrasejant a n'en Sanuy, certes històries les escriure jo, tant si agraden com sinó.
dissabte, d’octubre 04, 2003
RECURSOS POLÍTICS ON LINE DE LES Nacions sense Estat A EUROPA (1)
Una Web amb el Tot el món gal·lès en documentació política de la National Library of Wales.
The Welsh Political Archive
The Welsh Political Archive
divendres, d’octubre 03, 2003
Orquestra de Cambra de l'Empordà
Un de les experiències més bèsties que he tingut en treball i cultura és haver estat gerent de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Ho vaig estar poc temps, vaig ajudar a crear-la com a treballador i la meva participació professional va acabar com el rosari de l'aurora, -magistratura del treball inclosa. És un dels treballs que no surten a cap currículum meu, però va ésser una bona experiència fins que va durar. A mi m'apassionava.
Han passat quasi catorze anys de viure una bona temporada a Figueres: d'Hotels i fondes, d'audicions i tries de músics, de números i pressupostos, de sentir néixer l'Orquestra amagat entre les columnes del teatre on assajaven.
L'anima real de tot això era i és el director Carles Coll. Avui l'he sentit per internet al Programa de ràdio "Postres de Músic" i m'ha semblat vital com sempre. Vàrem acabar molt malament però és un tio excel·lent. Avui és queixava que l'Orquestra no se la coneix prou, llàstima que hagi trigat adonar-se de què el màrqueting cultural i la publicitat, a més de la bona música són necessaris, per donar a conèixer un conjunt musical.
La feina del mestre Coll i de l'Orquestra és molt important per a Catalunya i per la música. Han portat la música clàssica, la música contemporània i sobretot la música catalana per tota una sèrie de pobles i poblets que mai havien tingut musica en directa d'aquesta qualitat.
Mentre s'acaba d'ensorrar una altra joia, com era L'Orquestra de Cambra del Lliure, val la pena fer costat al mestre Coll i a l'Orquestra de Cambra de l'Empordà en la seva tasca. Simplement, quan sapigueu que actuen: aneu-hi. És bona música i militància musical.
Han passat quasi catorze anys de viure una bona temporada a Figueres: d'Hotels i fondes, d'audicions i tries de músics, de números i pressupostos, de sentir néixer l'Orquestra amagat entre les columnes del teatre on assajaven.
L'anima real de tot això era i és el director Carles Coll. Avui l'he sentit per internet al Programa de ràdio "Postres de Músic" i m'ha semblat vital com sempre. Vàrem acabar molt malament però és un tio excel·lent. Avui és queixava que l'Orquestra no se la coneix prou, llàstima que hagi trigat adonar-se de què el màrqueting cultural i la publicitat, a més de la bona música són necessaris, per donar a conèixer un conjunt musical.
La feina del mestre Coll i de l'Orquestra és molt important per a Catalunya i per la música. Han portat la música clàssica, la música contemporània i sobretot la música catalana per tota una sèrie de pobles i poblets que mai havien tingut musica en directa d'aquesta qualitat.
Mentre s'acaba d'ensorrar una altra joia, com era L'Orquestra de Cambra del Lliure, val la pena fer costat al mestre Coll i a l'Orquestra de Cambra de l'Empordà en la seva tasca. Simplement, quan sapigueu que actuen: aneu-hi. És bona música i militància musical.
dimecres, d’octubre 01, 2003
VENCIMENTS DE PRÉSTECS PER L'ARANÈS
Avui quedo lliure de tots els préstecs a Caixa Catalunya per haver finançat, editat i dirigit Eth Diari que és va publicar a Aran. Els venciments ja són un fet.
Des del 1998 amb préstecs personals, avalats pel meu germà Lluís, he anat pagant el que va ésser l'única experiència de periodisme professional en aranès-occità de premsa escrita diària.
Ni les Institucions nacionals araneses, ni les catalanes no van ajudar mai aquesta operació cultural. Per una banda vaig preservar la independència per allò de qui paga mana o si pot posar pel mig, i per l'altra banda és la demostració de l'enredada de certs programes de normalització lingüística i de veure com alguna gent del conflicte i del problema de la llengua en viuen, més que intervenen per normalitzar-la.
S'ha de reconèixer públicament que hi va haver molta gent que va participar i mai va veure ni va demanar un duro, especialment en Xavi Gutiérrez que feia de corrector.
Ni que sigui un esdeveniment petit, és un dia de festa i de trobar més tranquil·litat.
Des del 1998 amb préstecs personals, avalats pel meu germà Lluís, he anat pagant el que va ésser l'única experiència de periodisme professional en aranès-occità de premsa escrita diària.
Ni les Institucions nacionals araneses, ni les catalanes no van ajudar mai aquesta operació cultural. Per una banda vaig preservar la independència per allò de qui paga mana o si pot posar pel mig, i per l'altra banda és la demostració de l'enredada de certs programes de normalització lingüística i de veure com alguna gent del conflicte i del problema de la llengua en viuen, més que intervenen per normalitzar-la.
S'ha de reconèixer públicament que hi va haver molta gent que va participar i mai va veure ni va demanar un duro, especialment en Xavi Gutiérrez que feia de corrector.
Ni que sigui un esdeveniment petit, és un dia de festa i de trobar més tranquil·litat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)