Mentre preparem la introducció consensuada de la conferència de l'històric nacionalista aranès Emilio Medan a Vielha aquest dijous, mentre escrivim l'aportació de Vivéncia Aranesa al debat de l'Estatut d'Autonomia, mentre tanquem els acords per fer una "Vetllada literària" amb 5 creatius de poesia i narrativa a Vielha i una "Tertúlia oberta sobre prostitució, droga i delinqüència a la Val d'Aran" aquest octubre, mentre ens blindem i ens protegim enfront qualsevol hooligan o granster d'Aran, mentre acabo els exàmens, mentre busquem locals per les activitats permanents i puntuals de Vivéncia, mentre busco coordinadors voluntaris pels programes de Vivéncia, mentre busquem uns acords permanents amb associacions occitanes, mentre entrem en programes europeus de cultura, mentre negocio tota la meva vida acadèmica i professional a Londres, mentre compro variats bitllets d'avió, mentre en matriculo a diferents Facultats catalanes i angleses, mentre participo a diferents seleccions de feina, mentre necessito cash ràpidament, mentre reclamo els diners que el Govern Maragall em deu, .................
..................els catalans celebren l'onze de setembre i a mi em fa una mandra horrorosa de fer-ne l'anàlisi política.

I això, que hi ha molta teca a comentar, sobretot l'interès, - via la tria política de la cançó bilingüe de Joan Manuel Serrat cantada a l'acte Institucional de la Diada del Parlament de Catalunya -, de recordar a molta ciutadania de Catalunya que són vinguts de fora. És com increïble, aquesta mania malsana del socialisme classista del PSC (PSC-PSOE), de recordar una i altra vegada que són immigrats una bona part dels treballadors catalans. Per a qualsevol catalanista, per a qualsevol nacionalista català sempre, ara i abans: "És català qui viu i treballa a Catalunya i ho vol ser-ho". Tot això assumit molt abans, que Pujol és fes seva, aquesta màxima. Ja ho són de catalans!!!. Ho som tots!!!. Doncs no, las "Manuelas de Madre" i la pijancia els "separen", els "identifiquen". Necessiten fer-ho, no sigui cas que s'apuntin a les reivindicacions catalanistes i els engeguin a la merda. (Com han fet molts dels fills i nets d'aquests immigrants). Ja fa molts anys que treballadors castellanoparlants de Comissions Obreres als anys 60 i 70es corrien davant la policia franquista en les Diades dels onze de setembre, cridant "Visca Catalunya, Visca la classe obrera" (Amb un accent marcadament castellà). Era una solidaritat generosa, que encara avui continua.

Penso que la meva mandra a fer l'anàlisi política de la Diada ve, perquè sóc un català a Aran. Una espècie estranya, que és mira des de lluny el que passa a l'altra banda del Túnel. Per alguns "ni xixa ni limonaa". (I tot aquest menyspreu fent costat la causa aranesa!, segur que em mirarien millor si fos un depredador potentat, que els hi fot el territori i els colonialitza amb la cultura).

Ah! però, el meu laberint personal té encara més gràcia, ara comença l'activitat compartida entre la cosa catalana, la cosa aranesa .....i l'anglesa.

Ja està en marxa la constitució de l'associació "Catalan Culture" que és una plataforma no governamental per promoure la cultura en català en el món anglosaxó. La seva seu és a Londres.

Als catalanistes algun fonamentalista ens veu com localistes, de nacionalisme de campana. Als aranistes algun fonamentalista ens veu com localistes, de nacionalisme de campana. Als occitanistes algun fonamentalista ens veu com localistes, de nacionalisme de campana.... I encara no s'han adonat que som nosaltres els plurilingües, els multiculturals i els cosmopolites. Que els moqui la mama!!!.

Jo trobo més forta aquesta imatge, que l'ofrena de qualsevol ram de flors al Monument de Casanova. Els de Madrid també ho veuen i estan que trinen.

BONA DIADA 2004!!!






11 DE SETEMBRE, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Després d'anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s'hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l'únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.

El 1979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis, però des de llavors encara no s’ha assolit un nivell d'autogovern satisfactori.

Celebrem la Diada des de la societat civil

Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos pels carrers per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern.

La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Volem fer d’aquesta celebració un acte polític d’afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa. Per aquest motiu, des de l’any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana celebrem un acte que comprèn una mostra d’entitats, parlaments de persones significatives de l’àmbit cívic i cultural, la lectura d’un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de música que clou la celebració.

Volem compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem construir-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible.


11 SEPTEMBER, THE NATIONAL DAY OF CATALONIA

On 11 September Catalonia commemorates the defeat it suffered at the hands of the Spanish troops of Felipe V of Bourbon in 1714. Catalonia, which had been a sovereign nation up to that point, lost its national rights and liberties, with its own laws abolished and Catalan language and culture banned.

After many years of darkness, in 1932, under the II Spanish Republic, Catalonia acquired a Statute of Autonomy which recovered some of its national rights. However, after the Civil War, the Franco dictatorship brought with it the toughest repression that Catalonia had ever endured, to a point that could be described as attempted cultural genocide. Thousands and thousands of people suffered retaliation and may were shot. These even included the President of the Government of Catalonia, Lluís Companys, the only European president executed under Nazism-fascism.

In 1979 the new Statute of Autonomy of Catalonia was approved, giving the country its own institutions and government, but to date a satisfactory level of self-government has still not been attained.

Celebrating the National Day as Civil Society

Every 11 September, many Catalans continue to demonstrate in the streets to demand recognition of our national rights and liberties and a greater degree of self-government.

The Festival for National Rights and Liberties is organised as a political event of Catalan civil society, to celebrate the National Day in a festive way yet as a protest. We want to make this celebration a political event of affirmation and national demands, in an open and participatory way. For this reason, since the year 2000, around two hundred institutions from Catalan civil society have staged an event that includes an exhibition of these organisations, speeches by significant figures from the civic and cultural sphere, the reading of a manifesto that has the support of all the organisations involved and finally a music concert to round off the celebration.

We want to share this festive protest with all the people who live in Catalonia, whatever their place of origin. Only if we attain greater capacity to decide what we want our country to be like in the future can we construct a nation that is fair, pluralistic, caring, integrationist and sustainable.



ELS ALTRES 11 DE SETEMBRE


Un record amb efecte a Allende.

Manifest 2004 de la Comissió 11 de Setembre

PER UN NOU ESTATUT QUE ENS FACI MÉS LLIURES


Cada any veiem una mica més lluny aquell 11 de setembre de 1714 que va marcar la nostra història col·lectiva i que continua marcant-la. La Diada Nacional, també la d’enguany, ens porta a la memòria uns fets que segrestaren les nostres llibertats nacionals i, a la vegada, aquests mateixos fets ens estimulen a recuperar, sense defallir, la nostra llibertat global. Celebrem que, malgrat tot, som un poble que ha tingut la voluntat de no sucumbir, que vol viure el present i que opta per orientar els seus passos cap als horitzons que el portin a la plena vida que ha de tenir un poble alliberat.

Sabem prou bé que si mirem cap a aquest futur, amb la certesa que l'aconseguirem, amb la serenor, la valentia i la perseverança que calguin, farem els passos que siguin necessaris per afrontar els reptes immediats o a curt termini.

Són molts els reptes que marcaran el nostre camí col·lectiu i que ara la nostra Diada Nacional ens posa al davant. Alguns d’aquests reptes adquireixen una especial transcendència per les importants repercussions que ja tenen en la nostra vida col·lectiva:

1. S’ha engegat ja el procés que durà a redactar el nou Estatut de Catalunya. Des de la societat civil reivindiquem que aquest nou Estatut tingui com a objectiu poder avançar nacionalment, a partir de l’aprofundiment i l’ampliació dels drets democràtics de la ciutadania, i sigui una garantia que reforci la nostra ferma decisió d’autogovernar-nos. El nou Estatut, amb un finançament adequat i just, ha de ser un mitjà per consolidar la cohesió social i el desenvolupament sostenible; ha de dissenyar una Catalunya que, tot incorporant els nous drets socials, econòmics, polítics, culturals i ambientals, millori la participació democràtica i permeti la inclusió social igualitària de totes les persones, tant en les diverses ocupacions i tasques com en les disponibilitats de serveis dignes, sobretot en l’educació i la sanitat. Un Estatut que faci un salt cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació al qual, com bé ha aprovat el mateix Parlament de Catalunya, mai no hem renunciat. Un dret que no separa ni exclou, sinó que posa al mateix nivell la convivència entre els Pobles, la dignitat i els drets de cada un d’ells.


2. En vista de la nostra participació més activa en la construcció de la Unió Europea, denunciem una Constitució europea que no reconeix la realitat nacional catalana, la seva llengua i la seva cultura, com tampoc no incorpora amb prou èmfasi els drets socials de les persones. No ens conformem amb una Constitució que ens ignora com a poble distint i com a poble que, des de fa molts anys, està treballant per una Europa de tots els Pobles. Volem tenir una presència directa en els organismes de la Unió Europea i reclamem que la nostra llengua sigui reconeguda oficialment amb tots els seus efectes. En definitiva, volem viure plenament en català dins de l’Europa que estem contribuint a edificar, sense exclusions ni subordinacions, com a nació que participa d’una sobirania compartida, com a poble que aposta per la unió en la diversitat. De la mateixa manera, lamentem els dèficits i les contradiccions que aquesta Constitució europea reflecteix en limitar, de fet, l’exercici de la democràcia en els camps social i econòmic, a causa del model de societat insolidari i individualista que preconitza.


3. Un dels nostres reptes immediats és, també, la plena incorporació de les persones nouvingudes a casa nostra perquè aquesta pugui ser igualment casa seva. Per això, també amb elles, volem impulsar la nostra personalitat col·lectiva cap al futur, mitjançant la construcció d’un projecte nacional fonamentat en la cohesió social, element preeminent i garantia de refermament de la identitat nacional. És des d’aquesta base que podrem articular el model polític i socioeconòmic que garanteixi a tothom els drets socials, l’ocupació laboral de qualitat i desterri la precarietat. És així com la nostra col·lectivitat nacional podrà acollir i integrar, en un projecte comú, les persones vingudes d’altres contrades i que ens aporten les seves pròpies cultures. La societat catalana ha après molt, pel mateix fet de ser marginada, de com s’ha de comportar per aconseguir un benestar compartit amb tothom que s’arrela a la nostra terra. És per això que reivindiquem tenir capacitat de regular-nos socialment per garantir que som un sol poble.


4. Finalment, des de la cultura de la solidaritat i de la pau volem avançar cap a l’horitzó del benestar, tot posant l’èmfasi en el retrobament dels qui, per la història, la llengua i la cultura, formem els Països Catalans en un territori compartit, que desitgem equilibrat. A la vegada, reafirmem que ens sentim a prop dels pobles que malden per sortir dels seus nivells d’opressió nacional i d’empobriment, especialment en el nostre context del Mediterrani. El Fòrum Social del Mediterrani que d’aquí a pocs mesos se celebrarà a Barcelona serà una òptima oportunitat per renovar la nostra decisió de cooperar i construir ponts amb tots els Pobles que un mateix mar agermana.


L’11 de setembre de 1714 va ser el de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals. Altres onze de setembre del món, més recents, han posat en relleu que les llibertats són valors humans que ens dignifiquen i per als quals val la pena mantenir la memòria i reprendre-la sempre per caminar conjuntament cap a l’horitzó de la plena realització de les aspiracions humanes més nobles.

Comissió 11 de Setembre

Carregat de feina, d'exàmens, de gestions a Londres, de gestions a i per Vivéncia Aranesa, tinc tantes coses delicades en marxa que qualsevol distracció és mortal per a la programació. Només em faltava la Festa Major de Vielha i el clima familiar de relaxament.

Jo m'he escapat a un espectacle de música melòdica en el que l'estrella-cantant era l'actual Alcalde Vielha Juan Riu. Sí, si estimat lector, l'intrèpid cantant era la primera autoritat local de la capital d'Aran!!!. A mi m'agrada aquest deixar-se anar de l'alcalde a la plaça pública, sobretot perquè és d'uns pocs moment que és autèntic, és ell. Com a cantant "professional" és una birria, com a persona que canta és una delícia. Jo com un imbècil, l'aplaudia, el victorejava i feia el tonto amb la Piuca. Ella i jo sabíem que estant a la plaça li fèiem costat, tot i que jo, dia rera dia, hi estic políticament més lluny. M'hagués agradat assessorar-lo políticament, oferir-li anàlisi política, estratègia informativa, contingut cultural, però és absolutament impossible: massa "soviètics", massa ciutadans que auto-odien al seu país i massa insensibles als temes socials rodegen l'Alcalde.

Però, com que el que és porta a Aran és viure com el "Club de la Comèdia" i fer l'estruç, almenys coincidim en la gresca.

La premsa catalana ens porta la discussió de la Constitució Europea, també s'hi troba qüestions de la redacció del nou Estatut d'Autonomia. La vida associativa catalana canalitza discussions i a més és divulga tot tipus de fórmula d'autogovern que s'està aplicant mundialment, perquè el ciutadà de "a peu", pugui tenir més informació per opinar i per proposar.

Aran és diferent: No hi ha premsa, ni escrita, ni àudio, ni àudio-visual que aporti dades per la discussió i ni tampoc analitza res i si cal fer-ne denuncia o lloança. Res de res.

Els pocs fòrums d'internet que parlen d'Aran, només recull uns cafres, que sota l'anonimat, rebenten al seu adversari, però no aporten cap dada, ni opinió. Són d'encefalograma pla, alguns d'ells els tenim d'alumnes de professors implicats amb nosaltres i això encara em preocupa més.

Les Institucions públiques d'Aran han fet un simulacre de fer una discussió sobre les propostes araneses per un nou Estatut d'Autonomia. Quasi totes les associacions públiques legals no han rebut cap paper i centenars de ciutadans d'Aran tampoc. Que passa?. Com s'envia el material?.

Arriba un moment que tanta inutilitat ens ha de fer reflexionar, perquè aquest és el problema que no passa res, perquè volen que no passi res.

L'Alcalde de Vielha Juan Riu sempre assegura que a ningú interessa l'Estatut i la Llei d'Aran i el que sí, interessa al veí, és si li donen permís per això o per allò, o sigui: "que hay de lo mío". Això és absolutament cert. Trist, però cert. El problema és que la solució de les petites i particulars coses, està emmarcat en les grans línies i els grans principis dels que governen. I això no passa. És governa localment o nacionalment sense principis, sense brúixola i desprès passa el que passa.

Com impulsor d'activitat cívica, d'activitat cultural i d'activitat de benestar social, em preocupa que per resoldre coses "de lo mío", s'estiguin carregant i sembrant zitzània, en el petit món de l'associacionisme d'Aran.

No és pot impulsar des de l'ajuntament associacions cíviques per resoldre negocis ruïnosos o mal administrats, i així poder-los-hi deixar infraestructura. Exemple: el sector de la música a Vielha.

En sentit diferent però acabant al mateix lloc: No és pot impulsar des de l'ajuntament activitats de veïns com si fossin associacions i no ho són, perquè el món associatiu és una cosa seria. Exemple: el sector del teatre a Vielha. Qui firma el contractes amb els actors i companyies?

No és pot finançar des de l'ajuntament, col·lectius que és presenten com associacions i no ho són. Exemple: el sector de la llengua a Vielha. De quina manera és dona igualtat d'oportunitats en finançament públic, a les entitats sense afany de lucre?.

Està molt bé i és molt lloable que és faci música, teatre i és reivindiqui la llengua i s'ha de felicitar als veïns que hi participen, però l'ajuntament com el Conselh, no és poden saltar la legalitat o fer un intrusisme descarat en l'associacionisme de la societat civil. Una entitat pública ha d'estar al servei de tothom i no de "l'amiguete", "la germaneta", "la novia" i "la parenta" més o menys llunyana o la gent del seu partit, votant o possible votant.

I com deia abans: desprès passa el que passa, com que el PP del senyor Gimeno, ens fa arribar a casa un paper on diu que ell i els seus, són responsables de tota les coses de cultura que fa l'Ajuntament de Vielha. I aquesta manipulació és així, perquè el regidor té una barra immensa i l'Alcalde no té el que ha de tenir, perquè acollonit a quedar en minoria, s'ha "venut" l'anima aranesa, l'anima progressista, si mai l'havia tingut.

Però a més, aquesta desinformació passa, perquè l'Ajuntament de Vielha no té cap línia informativa clara i professional, per fer arribar als seus veïns les dades del que fa l'Alcalde i no el PP. Perquè?. Perquè el full informatiu que edita l'Ajuntament, el fan funcionaris i no professionals del periodisme. La "Era Crasta" és una tassa de cafè sense cafè. Esperem que el pont que aquesta Festa Major inaugurarà l'Ajuntament de Vielha, l'hagi dissenyat un arquitecte i no un funcionari o funcionaria aficionada al dibuix.

I així podríem anar continuant per les "coses petites" de Vielha... fins que arribem al proper "escàndol" que s'està gestant i que jo ja sé, com també saben molts d'altres pares i mares de Vielha afectats, i cap mitjà informatiu d'Aran se'n farà ressò.

-------------------------------------------------------------------------------
VIVÉNCIA ARANESA
CONFERÉNCIA

Era associacion Vivéncia Aranesa a eth plaser de convidar-vos tara conferéncia que, damb eth títol "Eth moviment polític dera Associacion “Es Terçons”: un exercici de memòria istorica en contèxte deth debat deth nau Estatut d'Autonomia e era naua Lei d'Aran", impartirà Emilio Medan, Baile de Les.

Era conferéncia aurà lòc ena Sala d’Actes der Ajuntament de Vielha e Mijaran,
eth dijaus dia 16 de seteme, tàs ueit dera vrespada.

Aran,2004
"VIVÉNCIA ARANESA"
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Programa Mossen Condò de Dinamizacion Civica e Culturau
------------------------------------------------------------------------------

Doneu-vos el pa l'un a l'altre,
però no mengeu de la mateixa llesca.
Canteu i danseu junts i sigueu feliços,
però deixeu que cada un de vosaltres pugui restar sol,
Com soles estan les cordes d'un llaüt
per bé que la mateixa música les faci vibrar.

Lliureu els vostres cors,
però no en custòdia l'un de l'altre,
Car només la mà de la Vida pot estotjar els vostres cors.
I romaneu junts,
però no massa a la vora l'un de l'altre:

Ja que les columnes del temple estan separades,
I ni el roure ni el xiprer creixen l'un a l'ombra de l'altre.


Khalil Gibran

LA MILITÀNCIA POLÍTICA

En molts e-mails se'm pregunta quina és la meva militància política, i de quin partit sóc.

Des de fa més de set anys vaig decidir no estar vinculat a cap organització política i dedicar-me de ple a les Organitzacions No governamentals: a les culturals i a les defensores dels drets humans i dels pobles.

Només com a parèntesi vaig donar suport personal al candidat a la Presidència de la Generalitat, Artur Mas i ho vaig fer a ell personalment i no al seu partit ni a la seva federació. Posteriorment aquell moviment ciutadà és va transformar en una Plataforma de caràcter transversal, promotora de l'acció unitària de les diverses versions del nacionalisme català als Països Catalans.

Per tant sóc independent, sense cap afiliació política i sense cap carnet de partit polític.

Això no vol dir que no tingui opinió ni com a ciutadà, ni com a votant, ni fins i tot professionalment, com a politicòleg.

A més, això no vol dir que no sigui coneixedor i miri des de lluny com s'està estructurant una tercera opció política a Aran: Progressista, Republicana i Occitanista. Mirant: sí, escoltant: també, però militant: no, perquè el meu compromís és la militància cívica i cultural sense partidisme.

També faig periodisme: periodisme cívic i lliure, i per tant això vol dir explicar la realitat i posar n'evidencia -si fa falta- les irregularitats, les injustícies i l'engany a la població, participant a la construcció de la nació catalana i de la nació occitana. Un periodisme de compromís.

Doncs com deia: no tenir carnet no vol dir no tenir opinió i a més pot representar coincidir en alguna postura d'un partit o d'un altre, que sempre serà del bloc dels demòcrates, dels defensors dels drets de les nacions sense estat i per actualitzar-ho bé, dels anti-guerra.

Per això, no tinc cap inconvenient de fer costat a propostes que surten de partits catalans i diuen no a la Constitució Europea.

Per exemple, jo estic d'acord amb un sector de militants de Convergència Democràtica de Catalunya, en la seva postura respecta la Constitució Europea, per això en reprodueixo el seu manifest de presa de postura:


"Perquè estimem Catalunya :
SÍ a EUROPA !
NO a aquesta Constitució jacobina de Socialistes i Populars que ens vol esborrar del mapa Europeu.


EL MANIFEST : DIGUEM NO !
"Diguem NO, amb l'esperança que arribarà un dia que podrem dir SÍ."


Diguem NO a una Constitució que ens esborra política i lingüísticament del mapa Europeu.

Diguem NO a una Constitució que reconeix llengües de dos cents mil parlants i no és capaç de reconèixer una llengua com la Catalana parlada per deu milions de persones.

Diguem NO perquè és el que diria qualsevol espanyol o francès si aquesta Constitució no reconegués la seva pròpia llengua.

Diguem NO perquè l'essència de Convergència és Catalunya. CDC no pot dir SÍ a un text que elimina Catalunya de l'Europa del segle XXI

Diguem NO perquè només Convergència pot fer que el poble de Catalunya rebutgi aquesta Europa de Socialistes i Populars, aquesta Europa d'en Borrell i d'en Vidal Quadres que ens vol marginar.

Diguem NO perquè l'abstenció és sinònim de falta de compromís per partida doble, amb Europa i amb el poble de Catalunya; pitjor encara, l'abstenció facilitaria la victòria espanyola del SÍ a Catalunya.

Diguem NO perquè és la millor manera de defensar Catalunya a Europa; si ara no ens fem respectar, el dia que tinguem una altra oportunitat per re-negociar els nostres drets nacionals en aquesta Europa dels estats, la nostra força de negociació serà aleshores més minsa que l'actual.

I finalment, diguem NO per dignitat; per dignitat amb tots els catalans i catalanes que han ajudat a construir Europa al llarg de la seva història, i també per dignitat envers els nostres fills i els nostres néts, perquè el dia de demà no ens puguin dir que no vam defensar el nostre país i la nostra llengua amb la força que calia.".

Segurament, jo ho hagués redactat diferent però en el fons hi estic d'acord, des de la meva independència, hi estic d'acord. S'ha d'acabar la política vergonyant dels dinosaures de la política, ens cal llibertat des d'una postura clara.

Voldria comentar diverses coses sobre els e-mails que rebo entorn els comentaris del que escric aquí.

La primera cosa: és novament agrair-los tots, perquè fins i tot els que discrepen amb mi, són molt enriquidors.

La segona cosa: és que hi ha un gran nombre d'e-mails que és perden i els autors que els escriuen no ho acaben sabent.

M'explicaré: aquest Blog està blindat amb un potent antivirus, no només el meu, sinó tot el sistema Blogger en general, que és del cercador Google. A més, el meu contacte que ofereixo als lectors, el que en dic "contacte directe i privat" és a traves d'una adreça d'e-mail del portal Yahoo, que a la vegada està també protegit per un sistema d'antivirus de múltiples capes i a més un anti-spam de correu no desitjat. Tot aquest mecanisme de protecció fa que si algun dels e-mails que se m'envia, té algun virus o d'altres patologies, son destruïts i se'm comunica la seva destrucció, donant-me -de vegades- algunes dades de l'emissor.

Porto, aquest 2004, més de 400 (quatre cents) e-mails destruïts automàticament, com a protecció. Molts d'ells infectats pel virus W32.Netsky. A part, dels centenars d'e-mails posats en un cul-de-sac pel Spam-Guard, com a correu no desitjat, i que segons la quantitat i periodicitat, és poden destruir també automàticament. Algunes patologies d'e-mails infectats, també fa que acabin destruïts com spam.

Un Blog té una possibilitat de lectura mundial, però per les temàtiques i l'idioma base que utilitzo, hi ha lectors fidels de Catalunya i Aran, i també amb molta regularitat del Regne Unit. També és normal que els e-mails vinguin prioritàriament d'aquests territoris. Molts dels e-mails destruïts per infectats, suposo que fins i tot coneixia qui els havia escrit.

Dit d'una altra manera: podria ésser que mai hagi pogut llegir, el vostre e-mail, que tant amablement em vàreu enviar.

No sóc un venedor d'antivirus, però seria bo que en féssiu una profunda revisió de les vostres proteccions i no us oblideu actualitzar-les.

L'últim dia de mes ha estat ple de contactes, xerrades i petites reunions. Ha estat la fórmula per sondejar a la gent que envolta Vivéncia Aranesa i que estan implicats en algun Programa, Projecte o Activitat.

Segurament l'acord més espectacular és haver decidit cancel·lar l'acte públic Frederic Mistral del mes de desembre. Les raons són profundes: no hi ha una suficient base social que d'una forma activa pugui participar en l'elaboració de l'acte cultural. A més hi ha una total insensibilitat de l'administració pública pel tema i és detecta un desconcert pels temes lingüístics que pot repercutir en l'elaboració i la projecció de l'acte. Per altra banda Vivéncia Aranesa, com a inici de procés de mobilització cultural a Aran, està massa en les beceroles per assumir aquest repte a contracorrent.

Hi ha un total acord i satisfacció, tot i la transversalitat de maneres de pensar de Vivéncia Aranesa, d'haver convidat Emilio Medan, l'Alcalde de Les, per fer una conferència sobre: "Eth moiment polític dera Associacion “Es Terçons”: un exercici de memòria istorica en eth contèxte deth debat deth nau Estatut d'Autonomia e era naua Lei d'Aran", a Vielha el proper 16 de setembre.

Moltes crítiques a l'Alcalde Vielha, Juan Riu per la seva falta de respecte al ciutadà catalanoparlant de Vielha, perquè novament ha editat una carta en un opuscle de la Festa Major bandejant el català, però primant el bilingüisme espanyol del PP. Vivéncia Aranesa no és pot inhibir del conflicte que significa que una primera autoritat local creí un conflicte de llengües dinamitant la convivència de cultures, primer, perquè atenta al més elemental respecte al veí però a més, perquè acaba minant la voluntat dels catalanoparlants de Vielha de fer costat la causa aranesa i occitana. He sentit a dir a un comerciant, que em parlava amb el llibret de la Festa a les mans, que el feia servir energicament, com un ventall: "Si l'Alcalde és incapaç de respectar-me com a ciutadà que parla català, que faig jo en una associació que defensa l'aranès, una llengua minoritària o és que el català no té problemes?. Hòstia que em respecti, si vol que el consideri el meu Alcalde!".

Jo ja ho he dit de mil i una manera, que significava aquest problema de llengües,i no tinc n'idea com afrontar-lo en aquest moment, perquè nosaltres partim d'una derrota moral entre els sectors que creiem sensibles en el tema. A part de la insensibilitat política, social i lingüística, hi ha un problema de legalitat, l'Alcalde és una autoritat pública i el ciutadà té canals de defensa, caldrà trobar el més adequat, encara que jo sempre he pensat que en temes de llengües s'ha de fer per la via del diàleg. Però tothom diu, el que jo també he viscut: "Riu és un especialista en marejar la perdiu".

Una altra novetat és la necessitat que Vivéncia tingui la seva pròpia Web. Això m'agrada molt, perquè aquest espai és el meu Diari personal i vull escriure els meus propis i particulars plantejaments, i vull que la línia editorial de l'associació quedi reflectida en un altre lloc.

Per acabar: s'ha dissenyat definitivament el contingut i l'estratègia de difusió de la nostra contribució en el debat del nou Estatut d'Autonomia, només cal escriure el text. Senyalo només, perquè la gent és creu que els textos surten sols i es poden comprar a la llibreria, però no és exactament així. Que la històrica amant "Teresa de Bausen" ens inspiri, amb el seu agosarament. És un honor treballar per Aran i pels aranesos, perquè és una elemental defensa dels drets dels pobles i seria una satisfacció que la seva construcció nacional sigui tot un èxit. És tot un sentiment.

Una de Londres:

Continuen els preparatius per realitzar el proper dissabte a Trafalgar Square de LIBERTY, London's Disability Rights Festival o sigui el Festival dels drets dels discapacitats. És un festival que dura un dia, organitzat per l'alcalde de Londres amb l'associació Greater London Action on Disability i esponsorat pel banc Lloyds. El que en realitat és aquest festival, és un gran aparador per presentar el talent d'artistes discapacitats com també músics i grups. Tot un bon muntatge.




Una de Vielha:

Hi ha hotelers aranesos que estan indignats que perquè al Palai de Gel de Vielha és faci el proper dissabte una representació de teatre de "Rubianes" i això signifiqui tancar el Palai tot un cap de setmana, inclòs el divendres, per muntar i desmuntar l'escenari. Tot això passarà com a preludi del tancament tècnic, que ja té programat el Palai durant el mes de setembre.

Diuen que a l'estiu Vielha té poques infraestructures turístiques i només falta que per fer teatre encara tanquin la pista del Palai.

Trobo que tenen raó, veurem que diu el Gremi d'Hotelers i Turisme Val d'Aran. Segurament no diran res. El que a mi em preocupa, perquè ens repercuteix a tots els que organitzem coses, és que per fer cultura, encara que sigui del ja-ja-ja, hi hagi un enfrontament amb els interessos dels hotelers. L'alcaldada d'aquesta vegada torna a ésser la quadratura del cercle, no és pot servir a tants sectors fent de transvestit amb els grans temes i amb les polítiques del dia-a-dia.

Ja m'agradaria a mi que fos l'Alcalde de la cultura, la digitalització de Vielha i el municipi de serveis universitaris, però sembla que res, de res, ni tant sols serveix els interessos dels hotelers que no tenen que ésser mai incompatibles amb la cultura, és clar que per això no els hi has de trepitjar els seus ulls de poll o sigui els seus negocis.

Algú sap quina política té aquest alcalde-baldufa en cultura i en turisme, perquè roda d'un plantejament a un altre plantejament, usualment contraposat, en un temps meteòric?. Alcalde sinó fos que tinc la síndrome d'Estocolm amb vostè, encara posaria més llenya al foc del seu camí erràtic, però és igual, millors que ens deixem d'històries de "terror" municipal i cantem junts un bolero:

A ESCONDIDAS

Ni tus padres ni los míos
Quieren nuestras relaciones.
Dicen que son amoríos,
¡ay!, sin frío ni calor.

Qué saben lo que es cariño,
ni el estar enamorados.
Qué saben lo que sentimos,
ni lo que es un gran amor...

A escondidas he de verte,
y he de hablarte
a escondidas.
A escondidas suspirarte,
y besarte
a escondidas.

En las sombras de la noche
nuestras almas juntas van,
prisioneras de un cariño
que nos lo quieren robar...
A escondidas y en voz baja,
yo te digo
que te quiero...
Como si fuera un pecado,
hemos de llevar oculto
y a escondidas nuestro amor.

Text del nou anunci de la virtual televisió aranesa:

"Que deu fer ara mateix la persona que serà el proper Síndic?.
Que deu fer ara mateix la persona que presidirà el futur "Plenari del Conselh" d'Aran?......

Doncs estudiar, ESTUDIAR, perquè darrera cada esforç hi ha una persona responsable i preparada per estar al servei del país i del ciutadà. Desconfia d'aquells que és riuen de la formació, perquè ells mai aconseguiran el cel i ens poden amargar la vida."







Un llibre té un vessant macrocòsmic i un altre microcòsmic. El primer és la manifestació que es desprèn del seu principi, la intel.ligència còsmica.
El segon es troba al cor, la intel.ligènica individual.

Dibuixos i pensament de Marta Grífoll.

Avui diumenge s'han acabat les vacances i avui mateix comença per a mi el curs 2004-2005.

Tinc feina per tot arreu, suposo com tothom, però jo hi tinc una especial mandra d'afrontar algun tema delicat que aquest mes de setembre s'han de resoldre. També s'ha de retocar tota la programació de Vivéncia Aranesa d'aquest primer trimestre. El que ja està tancat, és la primera conferència pública "d'un convidat de conviccions profundes", com aportació a la reflexió, en el debat de l'Estatut i la Llei d'Aran, que és farà el proper dia 16 de setembre a Vielha. El nostre "Programa Mossen Condò de Dinamizacion Civica e Culturau" de Vivéncia Aranesa també, a més de les conferències, haurà de fer la seva aportació per escrit al debat.

Sembla que s'ha enviat per correu a la ciutadania d'Aran, la proposta dels partits que estan al "Plenari del Conselh" sobre el Debat de l'Estatut de Catalunya i Aran, com sempre Vivéncia Aranesa no ha rebut cap documentació oficial, ni jo tampoc personalment. Espero que sigui un error que corregiran, però tindrà nassos que intentin ningunejar-nos com altres sectors pretenen fer. Vivéncia Aranesa és una organització legal i jo estic empadronat a Vielha i en sóc votant. Que és necessita més, perquè els tres partits ens enviïn la documentació?.

Com a Organització No-governamental de Cultura, Vivéncia Aranesa no renunciarà a adreçar-se directament a la Ponència del Parlament de Catalunya, com ja han fet altres entitats catalanes, perquè el pretès "embut" de fer-nos passar tots per una proposta unitària, desarma a qualsevol iniciativa discrepant i pretén amagar les discrepàncies dins dels mateixos partits aranesos.

El fet de no haver oficialment partits aranesos al Parlament de Catalunya, fa que Aran quedi sense veu oficial en el debat parlamentari i això és una llàstima. Que hi hagi un parlamentari aranès no és el mateix, precisament per la manera que hi ha arribat, posa en més evidencia la manca de partits aranesos.

Des de Catalunya això d'Aran encara no s'entén i moltes vegades és fan un enorme embolic o directament manipulen. Un petit exemple, seria el comentari avui d'un periodista de La Vanguardia (que fins i tot en fa un titular destacat), que parla d'un home a Vielha, que sóc jo, i del Bus de l'Estatut, que segons ell "...hay muchos lugares en los que se acoge de mayor agrado la campaña itinerante. En Vielha por ejemplo, un hombre pasó seis horas dentro del vehículo, consultando la web, e intercambiando opiniones con los técnicos y otros visitantes...". Vale tio!, Val senyor Francesc Bracero: varen ésser 6 hores de rebuig civilitzat del Bus per part del president d'una entitat i de comprovar la poca recepció de la gent. Ni rastre de les nostres queixes per la falta de l'aranès al Bus i per la falta d'especificar l'historia d'Aran.

No podem "perdre" el temps contestant a tothom, encara que faria falta, espero que tota aquesta logística quedi resolta quan contractem un gerent per Vivéncia Aranesa. Avui cert treball de les entitats sense afany de lucre, han de traspassar l'amateurisme i professionalitzar-ne un equip gestor.

TANCAT PER VACANCES.
BON ESTIU.

"COLOMINES O AL·LUCINES?"

Aquest és el millor comentari d'Aranportal.com que va aparèixer en un Fòrum dedicat a mi i a aquest Diari Cívic. Té gràcia, fou escrit en castellà originalment i la llàstima és que l'autor posteriorment és va destapar com un incontrolat.

"ZORRA CATALANISTA VETE DEL VALLE!!"

És un dels més fatxes i xenòfobs comentaris oferts a la meva persona. Que no cal traduir-lo. Encara n'hi ha d'altres d'aquest estil.


No és tracta de presentar un concurs de frases, el que vull comentar és tot un petit esdeveniment digital que ha passat bàsicament a Aran entre el diumenge dia 15 i el dijous dia 19 d'aquest mes.

En el món dels Fòrums on line l'esdeveniment no passarà a la història, però és un símptoma de com estant les coses en aranès i occità a la xarxa i com un segment de la població jove d'Aran que consumeix hores d'ordinador, s'expressa.

Tot plegat fou que el Webmaster o sigui el gestor i animador d'una Web, en aquest cas era Manel Rella ,va introduir un comentari a la seva Web, (Web presentada com un Portal), en el que donava l'adreça d'aquest Diari Cívic i ho presentava com "Una altra web diferent, polèmica i subjectiva d'Aran".

En 5 dies hi varen haver mes de 100 (cent) comentaris i mes de 1000 (mil) lectures, que per un portal d'escassa audiència i dedicat a Aran com aquest, és molt.

La base de tot això fou fotrem a parir per tots costats. Figurativament: Uns m'aguantaven -els que és dedicaven a copiar i enganxar trossos del Diari i del currículum meu- i els altres m'hostiaven dedicant-me o comentaris durs, o insults directament.

La cosa va arribar a quotes altíssimes d'atac descontrolat i de hooligan, i fou tant exagerat que avui el Webmaster ha fet desaparèixer el comentari inicial i tots els comentaris posteriors, dient en una carta entre d'altres coses, que: "...y como medida preventiva, no he dudado en eliminar ciertos links, noticias y comentarios que dependiendo de la interpretación podrian considerarse como descalificaciones y atentados al honor, y que podrian acarrear otro aviso o denuncia...".

Imagineu com anava de forta la cosa, que el nen Rella desprès d'haver escrit ell en el Fòrum, quan algú el criticava de censura: "...Seras gilipollas! si este portal fuera facha te censuraria a ti imbecil, pero por lo contrario no lo hace, y por cierto si quieres volver a mentar mi nombre en un comentario ten los huevos de poner el tuyo subnormal...".

Aquest era l'arbitra del partit, el coordinador, el que ordena el debat o sigui el Webmaster. Com és pot veure un piròman, apagant un foc.

Com Al Capone que no el varen caçar per les seves activitats de gàngster sinó per qüestions d'hisenda, aquest Webmaster ha hagut d'afluixar veles, perquè l'han caçat no per ésser un piròman i fomentar l'odi, sinó perquè havia introduït i manipulat el diccionari de Ficus Vergès o sigui una propietat intel·lectual. Potser que tot l'hi hagi arribat el mateix dia, no és tanta casualitat.

A mi em sembla bé, que és facin Fòrum i també és del tot acceptable cert llenguatge desenfadat i directa que acaba sent un enginy jove per desqualificar o no.

Per exemple en positiu: ".. oe oe como molan estos piquesssssss. Visca Aran!!!...".

O en negatiu: "...Payaso para ti es poco! quizas te pega más retrasado mental! porque solo dices tonterias, si tan valiente eres deja tu nombre cobardeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee".

Tota crítica és acceptable i en el meu cas, està en el meu "ofici" fer-ho, per molt dura que sigui la crítica dins d'uns paràmetres de civilitat.

Si analitzéssim els comentaris, un per un, trobaríem certes coses molt interessants:

Primera, que era de gent molt jove i algun gran però absolutament infantilitzat.
Segona, que tot era en castellà malgrat algunes petites accepcions. Cap en aranès, només una exclamació. Us recordo que eren més de cent comentaris.
Tercera, que hi havia comentaris xenòfobs i de fer fora del País al que estaven criticant.
Quarta, un alt anticatalanisme, però fet de dues maneres: uns eren espanyolistes recalcitrants i que es posaven amb el meu catalanisme i independentisme despectivament, uns altres eren aranistes i es reafirmaven com a tals, però també acabaven adherint-se a l'espanyolisme i aquest aranisme ho feien en castellà.
Cinquena, es va evidenciar una falta absoluta de respecte als valors socials.
I Sisena, tots els comentaris, excepte els del Webmaster, és varen fer de forma anònima i cap dels usuaris registrats al Portal va participat al debat, almenys expressant la seva condició de registrats. Sospito que és més fàcil insultar en l'anonimat.


I així podríem anar destriant que va passar i com va passar.

No es cap bajanada l'esdeveniment digital, per molt que va servir per castigar-me a mi, va ésser molt interessant i fou una llàstima que tanquessin el Fòrum. Jo no hagués denunciat a ningú.

El que voldria és que les Webs d'Aran i Occitània funcionin i s'enriqueixin de debats, i que els Webmasters des del primer moment diguin i en donin exemple, d'això que escrivia Rella, forçat per la pressió que li ha caigut al damunt: "... os pido por el bien del portal que las opiniones y criticas sean constructivas...".

Perquè no ens podem imaginar Webs, Portals, Blogs en aranès lligats a tot l'univers de Webs en Occità?. S'hauria d'ajudar a tota mena d'iniciatives privades, siguin del color que siguin, perquè aquest moviment digital tiri endavant. Perquè la joventut d'aquest País s'expressi de forma normalitzada amb la nova tecnologia digital.

Per fer bons continguts de Webs només cal tenir constància, tenir gust estètic i saber escriure... i per favor sense faltes d'ortografia senyors!!!!.

http://diaricivic.blogspot.com/

Vivéncia Aranesa obre la discussió entre el seu Patronat i els seus col·laboradors de Programes, de Projectes i d'Activitats, el Document dels grups polítics amb representació al Conselh Generau d'Aran.

El dia 10 de Setembre ha d'estar redactada una proposta com Entitat.
El dia 16 de Setembre s'ha de repartir el nostre Document a l'Aran, fent arribar formalment la nostra proposta al Conselh Generau i a la Ponència de l'Estatut del Parlament de Catalunya. (A la Ponència del Parlament, ja hem fet arribar unes primeres propostes lligades amb la vinguda del Bus de l'Estatut i el Festatut a Vielha).

DOCUMENT DOCUMENT DOCUMENT DOCUMENT DOCUMENT DOCUMENT DOCUMENT DOCUMENT

ERA REFORMA DER ESTATUT D’AUTONOMIA E ARAN

Document consensuat pes tres grops politics damb representacion en Conselh Generau d´Aran sus era reforma der Estatut d´Autonomia e Aran. Volem rebrembar-vos qu´aguest document ei dubèrt as vòsti suggeriments.
En tot atier eth procés de reforma der Estatut d’Autonomia de Catalonha entenem qu’eth nau Estatut aurie d’auer un titol especific relatiu a Aran. Aguest titol aurie de contemplar es següents questions:


1.- Era singularitat privatiua d’Aran com a país damb territòri, lengua, istòria e cultura pròpies.


2.- Eth reconeishement de Catalonha e deth sòn Parlament, en promòir, respectar, protegir, deféner e desplegar es institucions pròpies de govèrn e eth reconeishement dera singularitat deth territòri d’Aran, mès enlà dera organización locau, comarcau e supra comarcau.


3.- Dar mandat ath Parlament de Catalonha entà qu’en tèrme maxim de dus ans vòte ua segona lei de regim especiau d’Aran en reconeishement d’un regim juridic public dera entitat territoriau d’Aran, en tot establir un nau listat de competéncies de cession obligatòria, en tot acceptar-li eth desplegament reglamentari com a facoltat exclusiva, e sense mès límits qu’eth respècte ath blòc de constitucionalitat e ath principi de legalitat.


4.- Era declaracion exprèssa de qu’eth territòri d’Aran non pòt quedar includida en cap division territoriau pròpia de Catalonha que non sigue era madeisha


5.- Era declaracion expressa de qu’eth Magnific Sindic d’Aran, com a president deth Conselh Generau d’Aran ei er ordinari dera Generalitat de Catalonha en Aran, e laguens deth territòri d’Aran protocollariament e immediatament peth dejós deth Plan AunorablePresident dera Generalitat de Catalonha.


6.- Reconeishement dera lengua aranesa (occitan d’Aran) com a lengua pròpia de Catalonha, en tot èster oficiaus en Aran es lengües aranesa, catalana e castelhana. Es administracions d’Aran e de Catalonha velharan en foncion des sues competéncies per emplec, er ensenhament e era normalizacion der aranés.



Val d’Aran, a 20 de junhsèga de 2004

Fa bastants anys, en temps de l'Alcalde Convergent de Lleida Manuel Oronich jo vaig intentar crear una entitat a la zona de Ponent, amb seu a Lleida i relacionada amb les Borges Blanques, anomenada "Farga de cultura Margarida Companys", com és pot veure en honor a la meva mare, i entre altres coses, una de les seves tasques era molt social, relacionada amb la gent de la Presó i en el tema de la prostitució, especialment d'immigrants.

Ara seria molt llarg explicar que va passar, com vàrem reciclar l'entitat i els diners del patrimoni, i com em vaig tenir d'enfrontar-me al reaccionari de l'Alcalde Convergent i a la pròpia direcció de la Convergència Democràtica de Jordi Pujol, tant la de Barcelona com la Lleida, per la intromissió en una tasca social d'alt risc, que necessitava molta militància, més que caciquisme i repressió, com entenien els altres. Jo vaig acabar portant al Jutjat a l'Alcalde de Lleida. I si el periodisme implicat del diari "El Segre" no hagués mentit en el Jutjat, l'Alcalde hauria tingut problemes. Però "l'amiguisme" i "l'oficialisme" varen triomfar.

L'ex-Alcalde Oronich els convergents se'l varen treure del damunt, i jo tot el projecte el vaig traspassar a Andorra i a Aran. A la Val d'Aran va sostenir l'inici d'Eth Diari i va servir per preocupar-me dels temes socials sobretot de marginació.

Tot això que ara explico en quatre ratlles va durar 14 anys del 1984 al 1998. Va començar just quan deixo d'ésser Cap de Gabinet del Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i acaba, quan arribo a Vielha per fer de periodista.

Si és que algú mai pensa en mi a Aran, se'm recorda pels temes d'identitat, nacionalisme i per periodisme, però hi ha un altre treball fet quasi sempre a la "cuina", que és preocupar-me i intervenir en els temes socials. Droga, prostitució, alcoholisme, seguretat, condicions de vida i de treball degradants etc. a la Val d'Aran, són qüestions que per militància i preparació hi he intervingut, i encara intervindré més. Afegint-hi la problemàtica de la nova immigració islàmica a la Val d'Aran.

Quan els polítics políticament correctes d'Aran em critiquen i em diuen que "som un País petit i certes coses no se'n pot parlar", ells pensen amb la família A, B o C, amb el clan blanc, negre o roig o amb el "capitost" 1 o 2 o 3.

I penso que tenen raó: "som un País petit i ens coneixem tots", i sobretot Vielha encara és més petita, i la part dreta o esquerra del Riu Nere són també zones més petites. Però jo penso també amb la Juani, la Loli, i l'Antonio que és prostitueixen cada nit a Vielha. La Charo i el Clever que va de merda fins les orelles cada dia i amb els altres de noms diversos: beguts de bar en bar cada vesprada. I això només és una mostra, de la tira llarga de gent, que també estan en aquest "País petit que ens coneixem tots". O suposadament ens "...coneixem tots".

L'auto-anomenada "esquerra" d'Aran, és una esquerra pija que si mai vol governar al Conselh Generau ens haurà de demostrar que realment és d'esquerra i és preocupa dels temes socials, o només viu de renda d'unes altres sigles del socialisme històric català i espanyol.

Tot el nostre problema que tant ha crispat l'ambient per la qüestió del bordell de Vielha, no és un problema personal, a part d'un problema de seguretat, és un problema de sensibilitat democràtica i de progrés. De moment no teniu ni la més mínima credibilitat d'esquerra, i no cal dir de sensibilitat i cultura republicana.

Ni la cultura, ni l'Estatut ni la Llei d'Aran són possible sense "color", sense posicionament nacional i social, per això seria del tot necessari que tingues un fort contingut de benestar social tot aquest nou autogovern.

He rebut molts e-mails comentant coses que he escrit i també e-mails de felicitació per l'aniversari de Diari Cívic: Gràcies a tothom, i asseguro poc a poc, contestar tots els e-mails. Però trigaré una mica. A tots gràcies.

També he rebut en directa tota mena de comentaris pels carrers d'Aran, cosa que ha fet que d'ésser un "Diari on line" ha passat, en alguns casos, a "Diari de paper", perquè hi ha gent que ha fet circular copies impreses i fotocòpies. Alguns comentaris han estat estimulants, altres han estat agres. Tothom hi té el seu dret de criticar-me, si vol. Jo també m'equivoco, però no enganyo a ningú, perquè això és un diari personal per tant subjectiu, i diria encara més super-subjectiu perquè només recull, en la seva edició pública, allò que m'ha frapat i em porta a un comentari.

Ahir però a Les, és va trencat definitivament una relació personal i política que a mi em semblava important, perquè no puc acceptar que per una "Casa de putes" i una amenaça permanent a la meva família per part dels macarres, és converteixi en una acusació i un insult a mi, de part dels salvadors, ja no sé de què.

El més fàcil, és matar al missatger que descriu la realitat (que per altra banda diuen que coneix tothom), i el més difícil és defensar els valors d'esquerra i de progrés, poc compatible en xulejar senyores al mercat del sexe.

Segueixo pensant que no estic equivocat en parlar d'aquest tema com a persona i com a periodista, i espero que mai passi res a mi i als meus, perquè tots aquests miserables seran la cobertura "intel·lectual" de qualsevol problema que tinguem. Ningú per molt passat gloriós que tingui defensant Aran, és compatible en estar relacionat amb un bordell a la capital del País i voler estar simultàniament a primera línia, liderant parcel·les del món de la comunicació i de la cultura.I sobretot el que no poden anar pontificant i donant lliçons és de moral i de convivència.

No dubto que pot ésser un gran drama per algú, però és de cínic voler separar responsabilitats de famílies i matrimonis, com a imatge pública. No em puc ni imaginar que passaria si el marit de la Minobis, la directora de Catalunya Ràdio, estès relacionat - d'una manera o una altra- amb la direcció d'una Casa de barrets.

El respecte també s'ha de tenir a nosaltres, que en el seu moment ja en vàrem denunciar al jutjat les amenaces i encara no s'ha acabat tot el procés.

Però no en tinc cap dubte, que aquests polítics que em diuen, a boca de canó: -"Ets un fill de puta", quan em veuen pel carrer, si els hi va la Sindicatura, diran que ells no en sabien res i deixaran penjat a qui calgui.

Potser calen més valors d'esquerra i menys hipocresia. En un país mogut per clans, potser voldria la pena que els Seniors expliquessin a les "noves figures", que hi ha coses que no es poden admetre's, i que almenys guardar les formes és important, en el món tèrbol de la prostitució i la vida pública.

Un altre fenomen sobre comentaris al Diari Cívic han estat alguns Fòrums en Webs relacionades amb Aran. Que jo sàpiga això ha passat en dues.

En una Web, la malvolença del Webmaster sobre mi, era tant gran - un tal Manel Rella -, que ja directament han presentat les coses en negatiu i òbviament no en surto gaire ben parat. En l'altra Web especialitzada en Bossòst, algú ha anat copiant i enganxant comentaris del Diari, i ha obert discussions públiques, bastant estimulants.

S'ha dit de tot: a favor i en contra. De tot el que s'ha dit el més preocupant han estat els comentaris xenòfobs i els que directament ens convidaven a mi i a la família a marxar d'Aran. És evident que no representen al País, però no em deixa de sobtar, que quan algú pot escriure un missatge anònim, en un Fòrum, és desfoga covant una actitud fatxa.

I és que la doble moral, les mentides i la hipocresia mai porten a les bones idees i a les bones pràctiques.

L'altre dia vaig veure per segona vegada una actriu que no he sentit mai en acció, però era tant gran la seva simpatia que n'he quedat prendat. Estava en un programa d'una televisió francesa, fent de convidada en un concurs on s'hi jugaven diners. Ella estava seductora i simpàtica. El programa era una birria, però la seva presencia va pujar l'interès del concurs, precisament per això la varen convidar.

L'actriu és Marianne James, és una espècie de diva de música clàssica i altres estils. Té un físic enorme a l'estil de la Caballé, tot i que estem parlant d'una dona del 62.

A part del que fa la Marianne, que no conec i ja buscaré entre la seva discografia i els seus vídeos, el que m'interessa ressaltar ara, és la seva gràcia i el seu sentit positiu de la comunicació.

És que arriba un moment que entre les petites coses de cada dia i les grans coses, estem envoltats d'amargats que només transmeten vibracions negatives a tothom.

El que encara és més greu, són aquelles actituds negatives dels que ocupen llocs de responsabilitat a l'administració pública.

Quina culpa en té el país de tanta i tant amargat, frustrat o tanta depressió no diagnosticada, dels que estan a primera línia cara el públic, que en comptes de transmetre bon rotllo creen un clima enrarit i frustrant.

Tothom té dret a tenir un mal dia, fins i tot una època dolenta, però s'ho han de fer mirar tantes "menopàusiques" i "pitopàusics" que estan en llocs de "lideratge" i que no fan bé la seva feina i sobretot el que no fan bé és dirigir i motivar equips humans de treball. Perquè els destrossen professionalment i humanament.

Els derrotistes d'Aran i de Catalunya farien bé de mantenir-se allunyats dels llocs de comandament. És impossible il·lusionar a la ciutadania en qualsevol projecte nacional, polític, social, cultural i lingüístic sinó som nosaltres els primers de transmetre utopia i desig. Una utopia tant petita, com atendre amb respecte i de forma positiva al ciutadà en les seves demandes.

Potser fa falta més sexe i més poder cridar de plaer, a ple pulmó, com una diva.

-------------------------------------------

Avui començo una nova gira de treball a diverses poblacions del Baix Aran com a President de Vivéncia Aranesa. Faré nit a Les, i buscaré les vibracions positives de l'aranisme més coherent.

ES DIUS MOS CONCEDIREN ERA PARAULA

Es dius mos concediren era paraula
E damb era eth dret ara opinion,
Es hemnes amants pariren nòsta veu
E damb era era nòsta dignitat.
Es dius mos dèren era paraula
E damb era, era libertat.
La cau suenhar! ...

Arrivarà un còp que es nòsti mòrts
Trincaran era pèth dera tèrra,
Com eth mainatge viu, aquiu en vrente,
Dera hemna que a eth rend compdes.
Non rasoam com ac hègem,
Non defenem com defeniem.
Que està passant? ...

I a qui bròde tot eth dia arabesques,
I a qui vò èster acceptat,
Era vertat ei qu’auem pòur de crebar,
Per pòur a quedar-mos soleti.
Non cremegam nòste futur!,
Nòsta essència qu’ei era lengua.
La estam venent! ...

Era nòsta lengua qu’ei era nòsta lum
Era lum que mos hè a enténer.
Quan eth mèn hilh serà ja un vielhet
E seigue ath cant deth huec en casa
Voi que eth vent e era flaira d’èrba
Ramplisquen sòn còr d’esperança.
L’auem encara!...

Lletra i música
de Lúcia Mas

Mireu bé la fotografia, perquè aquest és el meu món des de fa molts anys.

Aquest passeig londinenc és de Green Park, però podria ésser de qualsevol parc del centre o de la perifèria de Londres, del Gran Londres. En aquest ambient de soledat, he pensat una i mil vegades com potser Aran i Occitània i com poden ésser els Països Catalans. En aquest ambient guanyo una força increïble per carregar piles pels ideals i la integritat del moviment cívic i polític en el que em moc. No us podeu imaginar com és el Londres profund, el que em permet fer un treball social i de premsa amb la gent de barri, i a un altre nivell amb el món acadèmic. Estimo Londres i també em sento londinenc.

Des de sempre m'ha excitat, sí sí ... excitat, la llengua anglesa aplicada a la politicologia i sobretot a la neurologia. Des de petit estudiar en anglès ha estat una fascinació. Paradoxalment el meu anglès és macarrònic, amb un fort accent de l'Eixampla barcelonina, però sempre ho confonen com si jo fos un italià de Roma.

Acabo de veure el reportatge de denúncia de la BBC sobre la corrupció a la designació de les seus olímpiques que ha emès TV3, i ha estat una excel·lent investigació de periodisme. Quina enveja de com treballen aquests professionals. Em sabria greu que la candidatura de Londres pel 2012 no se'n surti per culpa del reportatge, però aquest és el preu de la llibertat.

A mi m'agrada molt l'Alcalde laborista de Londres: Ken Livingstone i seria molt enriquidor treballar en algun dels seus equips, per exemple treballar al voltant del "Cultural Strategy Group".

També per a ells, òbviament, seria negatiu no aconseguir els Jocs per a Londres. A mi no m'interessen ni un borrall els Jocs com esdeveniment esportiu, però si m'interessa molt com a impulsors de les reformes urbanes i socials. Imagineu com potenciaria Londres, el meu Londres, una de les grans capitals del món !!!.

Com podeu veure la meva vida és mou entre un país petit i una ciutat enorme, una estimulant aventura mentre la il·lusió, i no el cos, aguanti. La resta són misèries.

LES FOTOGRAFIES QUE VALEN MÉS DE 3.000 EUROS

Aquest és el deute moral i de serveis prestats que Lengua Viua té aquest any amb el Conselh Generau d'Aran pels diners rebuts. Evidentment són suposicions, perquè tant demanar aquests socialistes "transparència", i ells són els primers d'amagar que reben del diner públic. Només se sap que cobra el "grup Nadau" de música que novament varen contractar aquest any, i està en aquesta xifra. Això sense comptar tot el desplegament propagandístic. Qui paga totes les misses?.

Els polítics d'Aran no volen discussió pública del que pacten als despatxos i Lengua Viua fa de "trobadors" del Festatut, les males persones diuen que varen fer de "titellaires" de l'invent del Conseller Saura.

En les fotos del Festatut celebrat a Vielha el dimarts dia 3 d'agost, podeu veure la quota convergent i la quota d'Unitat-PSC de Lengua Viua, fent costat a l'invent lúdic del govern Maragall. Us estalvio les fotos de mares, pares i nens que els "trobadors" varen mobilitzar. No farem com la Reina d'Aran que per promocionar-se com a futura Consellera de Cultura del Conselh és capaç de sortir a la televisió sermonejant als televidents amb nens ballant a la classe de l'escola, al costat -en el mateix reportatge- d'un diputat fent el míting polític. Arreu del món d'això en dirien: ins-tru-men-ta-lit-zar a la canalla.

És interessant veure en les fotos, per la quota convergent: al professor (primera fotografia) que no pot assistir a les trobades de Vivéncia Aranesa que fem amb el professorat, perquè diu que està preparant oposicions. El Síndic li deixaria fer un descans, aquella nit.

I per la quota socialista: al jubilat que han posat al front d'Unitat-PSC (el que parla pel micro) i que està fent tots els papers de l'auca per ésser l'alternativa electoral oficial a Joan Riu, l'actual Alcalde de Vielha. Joanitooo, cria assessors i et trauran els ulls!!!.

Tranquils!!!... tots és broma, no vull pas mal a ningú, només és que ens estem carregant el país.... i com diu el marit d'una de les harpies nacionals: "Con Franco viviamos mejor". Tot un demòcrata.

Fins ara tota aquesta gent, no em dirigeix la paraula quan ens creuem pel carrer i per extensió també ho fa amb els meus.

Que passarà, doncs, quan expliqui amb pels i senyals, com algun dels seus marits defensaven al "putero/macarra" que administrava la Casa de barrets de Vielha que és volia legalment tancar, mentre és cremava de forma intencionada el comerç de l'Alcalde i nosaltres rebíem notes d'amenaces?. Llavors potser si que faran morros justificats, mentre el suposat delinqüent està missing i en "crida i cerca".

Com tothom és fa un fart de dir-me: la Val d'Aran és molt petita i ens coneixem tots. Fins i tot, qui són els barruts i les barrudes. Començant per mi. És que sóc una mala persona, perquè explico el "rerafons" de les coses.

Felicitats Conseller Saura ja teniu el trofeu per la propaganda.

Per casa apareixen nous vents de llibertat, que recullen les aspiracions i els desitjos de sempre. Dia a dia el retorn a Londres ja és un fet, i la nova orientació de la meva vida professional també respira canvis. Serà un engranatge de rellotgeria compaginar Vielha i Londres.

El meu món son les dinàmiques i les organitzacions no governamentals, la recerca del nacionalisme i de la identitat, i la pragmàtica de les polítiques culturals i socials.

Ara és el moment de reforçar la meva militància pels drets humans d'una manera estructurada, tot compaginant-ho amb la militància cultural. També aquest Diari Cívic ha de reflectir aquesta nova orientació.
-----------------------

Fem un cop d'ull a les estadístiques de la vergonya i de la indecència humana de tot l'any 2003:

EXECUCIONS EXTRAJUDICIALS / HOMICIDIS IL·LEGÍTIMS
Es van cometre execucions extrajudicials en 47 països:

Àfrica: Angola, Burundi, Camerun, Costa d'Ivori, Etiòpia, Libèria, República Centrafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Rwanda.
Àsia: Cambotja, Corea del Nord, Filipines, Índia, Indonèsia, Malàisia, Nepal, Tailàndia.
Amèrica: Belize, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guatemala, Guyana, Haití, Hondures, Jamaica, Mèxic, República Dominicana, Veneçuela.
Europa i Àsia Central: Alemanya, Àustria, Bulgària, Espanya, Federació Russa, França, Macedònia, Portugal, Regne Unit, Turquia, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Autoritat Palestina, Iraq, Iran, Israel i els Territoris Ocupats

"DESAPARICIONS"
Es van produir "desaparicions" de persones a mans d'agents estatals en 28 països:

Àfrica: Angola, Burundi, Costa d'Ivori, Etiòpia, Libèria, República Centrafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Rwanda Àsia: Índia, Indonèsia, Filipines, Nepal, Pakistan.
Amèrica: Colòmbia, Mèxic.
Europa i Àsia Central: Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Espanya, Federació Russa.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Aràbia Saudita, Algèria, Iraq, Israel i els Territoris Ocupats, Kuwait, Líbia, Síria.

TORTURA I MALTRACTAMENTS
Es van rebre informes sobre víctimes de tortura i maltractaments a mans de les forces de seguretat, la policia i altres autoritats estatals en 130 països:

Àfrica: Angola, Burundi, Camerun, Txad, Comores, Costa d'Ivori, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Guinea, Guinea Equatorial, Guinea Bissau, Kenya, Libèria, Madagascar, Malawi, Mauritània, Moçambic, Namíbia, Níger, Nigèria, República del Congo, República Democràtica del Congo, Rwanda, Senegal, Swazilàndia, Sud-àfrica, Sudan, Togo, Uganda, Zàmbia, Zimbabwe.
Àsia: Afganistan, Bangla Desh, Cambotja, Xina, Filipines, Índia, Indonèsia, Illes Salomó, Japó, Laos, Malàisia, Maldives, Mongòlia, Myanmar, Nepal, Pakistan, Singapur, Sri Lanka, Taiwan.
Amèrica: Argentina, Bahames, Belize, Bolívia, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Equador, Estats Units, Guyana, Haití, Hondures, Jamaica, Mèxic, Nicaragua, Paraguai, Perú, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai, Veneçuela.
Europa i Àsia Central: Albània, Alemanya, Armènia, Àustria, Azerbaitjan, Bèlgica, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Federació Russa, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Kazajistan, Kirguistan, Letònia, Lituània, Macedònia, Moldàvia, Polònia, Portugal, República Txeca, Romania, Sèrbia i Montenegro, Suècia, Suïssa, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia, Ucraïna, Uzbekistan.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Aràbia Saudita, Algèria, Autoritat Palestina, Sud-àfrica Bahrain, Egipte, Unió dels Emirats Àrabs, Iraq, Iran, Israel i els Territoris Ocupats, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Marroc i Sàhara Occidental, Qatar, Síria, Tunis, Iemen.

PRESOS DE CONSCIÈNCIA
Es van recloure presos de consciència en 42 països:

Àfrica: Burundi, Camerun, Txad, Eritrea, Guinea, Guinea Equatorial, Libèria, República Democràtica del Congo, Rwanda, Togo.
Àsia: Butan, Xina, Indonèsia, Maldives, Myanmar, Nepal, Tailàndia, Vietnam.
Amèrica: Cuba, Perú, Mèxic.
Europa i Àsia Central: Armènia, Bielorússia, Finlàndia, Federació Russa, Turquia, Turkmenistan, Ucraïna.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Aràbia Saudita, Algèria, Egipte, Iran, Iraq, Israel i els Territoris Ocupats, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Marroc i Sàhara Occidental, Síria, Tunísia, Iemen.

DETENCIÓ SENSE CÀRRECS NI JUDICI
Es van detenir arbitràriament i es van recloure sense càrrecs ni judici persones en 58 països:

Àfrica: Burundi, Txad, Costa d'Ivori, Eritrea, Etiòpia, Guinea Bissau, Kenya, Madagascar, Malawi, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centrafricana, República Democràtica del Congo, Rwanda, Senegal, Sierra Leone, Somàlia, Sudan, Swazilàndia, Tanzània, Togo, Uganda, Zimbabwe.
Àsia: Afganistan, Bangla Desh, Brunei Darussalam, Xina, Índia, Malàisia, Maldives, Myanmar, Nepal, Pakistan, Papua Nova Guinea, República Democràtica Popular de Corea, Singapur, Sri Lanka, Vietnam.
Amèrica: Colòmbia, Cuba, Estats Units, Jamaica.
Europa i Àsia Central: Regne Unit.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Aràbia Saudita, Algèria, Autoritat Palestina, Egipte, Unió dels Emirats Àrabs, Iraq, Iran, Israel i els Territoris Ocupats, Líban, Líbia, Marroc i Sàhara Occidental, Síria, Tunísia, Iemen.

PENA DE MORT
Es van condemnar a mort persones en 63 països:

Àfrica: Burkina Faso, Burundi, Camerun, Txad, Etiòpia, Ghana, Malawi, Nigèria, República Democràtica del Congo, Rwanda, Somàlia, Sudan, Swazilàndia, Tanzània, Uganda, Zàmbia.
Àsia: Bangla Desh, Xina, Filipines, Índia, Indonèsia, Japó, Laos, Malàisia, Myanmar, Pakistan, Papua Nova Guinea, República Democràtica Popular de Corea, Singapur, Sri Lanka, Taiwan, Tailàndia, Vietnam.
Amèrica: Bahames, Belize, Cuba, Estats Units, Guatemala, Guyana, Jamaica, Mèxic, Saint Lucia, Trinitat i Tobago.
Europa i Àsia Central: Armènia, Bielorússia, Kazajistan, Kirguistan, Qatar, Samoa, Tadjikistan, Uzbekistan.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Aràbia Saudita, Algèria, Autoritat Palestina, Egipte, Unió dels Emirats Àrabs, Iraq, Iran, Jordània, Kuwait, Líban, Marroc i Sàhara Occidental, Iemen.

Es van executar persones en 28 països:

Àfrica: Botswana, Txad, República Democràtica del Congo, Somàlia, Sudan, Uganda, Zimbabwe.
Àsia: Bangla Desh, Xina, Japó, Mongòlia, Pakistan, República Democràtica Popular de Corea, Singapur, Taiwan, Tailàndia, Vietnam.
Amèrica: Cuba, Estats Units.
Europa i Àsia Central: Bielorússia, Egipte, Kazajistan, Uzbekistan.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Aràbia Saudita, Iraq, Iran, Jordània, Iemen.

ABUSOS CONTRA ELS DRETS HUMANS COMESOS PER GRUPS ARMATS D’OPOSICIÓ
Els grups armats d'oposició van cometre abusos greus contra els drets humans –com ara homicidis deliberats i arbitraris de civils, tortura, segrests o ostatges– en 68 països.

Els grups armats van cometre actes violents i homicidis en 34 països:

Àfrica: Angola, Burundi, Costa d'Ivori, Etiòpia, Libèria, República Centrafricana, República Democràtica del Congo, Senegal, Somàlia, Sudan, Uganda.
Àsia: Afganistan, Filipines, Índia, Indonèsia, Illes Salomó, Laos, Nepal, Pakistan, Sri Lanka.
Amèrica: Colòmbia, Haití.
Europa i Àsia Central: Espanya, Federació Russa, Macedònia, Regne Unit, Sèrbia i Montenegro, Turquia.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Aràbia Saudita, Algèria, Autoritat Palestina, Iraq, Israel i els Territoris Ocupats, Marroc i Sàhara Occidental.

Els grups armats van infligir tortures i maltractaments en 18 països:

Àfrica: Angola, Burundi, Costa d'Ivori, Libèria, República Democràtica del Congo, Senegal, Somàlia, Sudan, Uganda.
Àsia: Afganistan, Índia, Indonèsia, Illes Salomó, Nepal, Sri Lanka.
Amèrica: No es va constatar cap cas.
Europa i Àsia Central: Regne Unit.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica: Algèria, Iraq.

Els grups armats van agafar ostatges i van fer segrests en 16 països:

Àfrica: Burundi, Libèria, República Democràtica del Congo, Senegal, Somàlia, Sudan, Uganda.
Àsia: Afganistan, Filipines, Indonèsia, Nepal, Sri Lanka.
Amèrica: Colòmbia, Perú.
Europa i Àsia Central: No es va constatar cap cas.
Orient Mitjà i Nord d'Àfrica:Algèria, Iraq.



http://www.ai-cat.org








Un apunt de política aranesa:

Cada dia l'Alcalde de Vielha Joan Riu (suposadament socialista), fa un pas més en oficialitzar en el seu Ajuntament, una política lingüística que respon a la política del bilingüisme espanyol que potencia el PP.

Aran és un país trilingüe, i no bilingüe, i és l'aranès el que ens uneix a tots!!!.

Aquest Alcalde ens està mostrant com seria Aran, si mai governessin les noves generacions d'Unitat d'Aran-PSC. Aquestes "noves generacions renovades" una mica granadetes, presidides - des de fa unes setmanes - per un jubilat, per agafar peix entre l'electorat, prescindeixen de la discriminació positiva de l'aranès i van directament al castellà.

Riu governa "tranquil", perquè a l'ombra : Pepito Calbetó (el cacic/alcalde de l'antic règim) i el regidor del PP (la dreta reaccionària) li fan costat. I per això paga penyora, encara que sospito que s'hi troba perfectament. El senyor Gimeno del PP explica a tothom de forma xulesca, que és el responsable de cultura de l'Ajuntament, encara que oficialment ningú ho accepta.

Tota aquesta colla prefereixen una "Manuela de Madre" i una "bandera espanyola", que fer costat, per solidaritat, a una nació sense estat com la catalana. "Ells" que tenen un país que se'ls ensorra!.

És de pel·lícula surrealista que la "Reina d'Aran" truqui desesperada i excitada a l'autoritat local, perquè en no sé quin Estudi, havien robat la bandera espanyola. Com ho van solucionar d'entrada?. Com ho faria el "nen" del PP, eliminant les altres.

Ara una Comissió de Festes de l'Ajuntament de Vielha reparteix propaganda a totes les bústies de la ciutat, amb la formula del bilingüisme espanyol, igual com ho fan en diferents presentacions d'esdeveniments que aquest Ajuntament organitza.

No és això companys... no és això!.


PD:
I Eth Trenet segueix corrent pels carrers de Vielha, com ambaixador de la música més deplorable i espanyolista del mercat. Una altra oportunitat perduda per potenciar la música i les cançons occitanes i per pujar de nivell la ruta turística urbana.

Tranquils però... l'oposició convergent a Vielha està lligada de mans i peus, en temes lingüístics, perquè el Conselh Generau governat pels convergents, també segueix la política del PP. Truqueu per telèfon al Conselh i quan estigueu en "espera", escoltareu i entendreu el que vull dir. Una autèntica colla d'irresponsables!!!.

Avui fa un any que vaig començar aquest DIARI CÍVIC, una petita aventura personal, cultural i cívica.
Llarga vida i molt apassionament!!!.




Cyrano a Rosaura

"T'estimo, em torno boig, m'ofego, no puc més;
duc el teu nom al cor talment com si hi dugués
un picarol, i com que em tremola una mica
constantment, el teu nom, sabessis com repica!
M'enrecordo de tot el que fas i el que faig
per a tu; saps, l'any passat, era el dotze de maig,
tu vas sortir de casa amb un pentinat nou!
En veure't, em vaig dir: '-Mira el sol, com es mou'.
I de tant contemplar la llum dels teus cabells
daurats veia per tot petits cercles vermells,
i em deia: '-Ve't aquí que m'enlluerna el cor,
i els meus ulls, allà on miren, hi posen taques d'or!'"

Rosaura, amb veu torbada

"Això sí que és amor..."

Cyrano

"Si ho és... el sentiment
que m'envaeix, gelós, terrible, és realment
amor, d'amor en té tota la furor trista!
És amor de debò... i no gens egoista!
Donaria el meu cor per la teva alegria,
i més si no et pogués dir la meva follia;
O! només que pogués sentir de lluny l'inici
d'un riure que ha nascut del meu dolç sacrifici!
Cada mirada teva suscita una virtut
en mi, i un valor nou. Comprens la magnitud
del meu amor? L'entens! L'estimes gaire?
No em veus l'ànima nua com se m'enfila enlaire?...
Aquest vespre, amor meu, és tan meravellós!
Us parlo i m'escolteu, només nosaltres dos!
Fins i tot en la meva esperança menys modesta
no ho hauria gosat esperar. Ja no em resta
res més sinó morir! Si amb aquestes paraules
que dic vós tremoleu com els nens amb les faules!
I tremoleu talment la fulla entre les fulles!
I tremoles, i plores, i amb llàgrimes em mulles.
Sento el teu tremolor que arriba fins a mi
a través de les flors d'aquest dolç llessamí!


Fragment de Cyrano de Bergerac
Edmond Rostand
(Traducció de Xavier Bru de Sala)





JOC

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.


Teoria dels cossos
Gabriel Ferrater






Visca la nostra classe política!!!.

Celebrem un dilluns immens, brivant amb la música del New Age. I per això assaboriu una mostra del treball musical de GEORGE WINSTON, un dels meus músics preferits i que tenen molta història en la meva vida cultural i sentimental.

Si cliqueu el petit tros en format MIDI que hi ha a continuació podreu escoltar uns 8 minuts de la peça Long Love del CD December. Només un avís: el treball de Winston és absolutament obsessiu, si fa o no fa com jo.

http://e.1asphost.com/jrcc/Long%20Love%20de%20George%20Winston.mid

Des de fa mesos qualsevol intent de fer alguna cosa amb els convergents catalans o aranesos ha estat un desastre. És com portar merda a la sabata. La plataforma "mobilització catalanista MCAT" creada per donar suport personal a Mas, va tenir una incomprensió constant d'alguns dirigents, sobretot per l'actitud de calçasses de l'Artur i per la mala llet de "l'anestesista major de la mobilització ciutadana" el doctor Jordi Pujol, va acabar quasi en via morta. La intervenció del "Don" Duran Lleida ho va acabar d'esclafar-ho tot. Perquè n'aprenguis nen: a l'oposició i que et moqui la mama!.

A Aran les coses sempre han estat tibants entre els convergents i jo. El boicot, el veto i la calumnia és el plat que m'han servit a mi i a la família, durant anys. Encara hi ha algun cínic que m'ha demanat "lleialtat" a la seva colla!.

Però jo que sóc molt més possibilista i pràctic del que la gent és creu de mi, he intentat fer tota mena de ponts amb els convergents aranesos. L'últim "pontet", va sé fer costat a les Jornades Catalano-Occitanes d'enguany, tot i que fa tres anys varen censurar la publicació d'una conferència que havia fet en unes altres Jornades i que vaig ésser marginat durant els dos anys posteriors. Doncs, seguint la mala sort: el meu curs fou suspès.

I ara també ha estat suspesa la participació aranesa, i per tant la meva participació, al Festival Mundial de la Joventut que s'havia de fer aquest mes al Fòrum de les Cultures de Barcelona. Ni pagant-los-hi totes les despeses el Conselh Generau, no s'ha pogut aplegar el suficient jovent per fer l'activitat. Un nou desastre aranès i un nou desastre meu amb els convergents.
Déu meu, Déu meu....és que no ets convergent?.

Ara el President Maragall ens envia una invitació a Vivéncia Aranesa per participar al XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) que és celebrarà aquest mes de setembre. No és una invitació per tirar-hi coets, perquè l'invitat ho paga tot, i només escolta, calla i aplaudeix. Però mira fa gràcia, veure noves maneres de fer i de veure com aquest organisme segueix enfotent-se i menyspreant la Val d'Aran. Potser valdria la pena anar-hi, per fer un parell de "pontets" amb els socialistes pirinencs i amb els d'Esquerra de la Seu d'Urgell..

La CTP ara està Presidida per Pasqual Maragall i l'actual Secretari General és Joan Ganyet, l'enemic mortal de Paco Boya. Tots dos dels socialistes, però quan és deuen veure toquen paret per no clavar-se els punyals respectius. Ganyet sempre ha pensat que Boya li va robar el lloc al Parlament de Catalunya.

Però Joan, és que ho va fer amb molta gràcia !!!.
Sinó recordem-ho: un militant d'Unitat d'Aran s'apunta a una doble militància i simultàniament és fa del PSC. Llavors d'incògnit, com independent, és fa de Ciutadans del Canvi, a continuació ocupa un lloc a la llista electoral per la quota d'aquesta plataforma de "socialistes d'incògnits", desplaçant militants històrics.

Un procés de metamorfosi insòlit perquè comporta tenir al diputat Boya fent de PSC a Catalunya -ni rastre d'aranès- fustigant, una i altra vegada, amb estil borrellista a la cultura catalana. A veure sinó és genial el número de transformisme.

I sí, anéssim al Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus?.

PENSANT EN UN GRAN FOTÒGRAF, PENSANT EN EL MEU MARC



Henri Cartier-Bresson
Fotografia de Dennis Stock








Obres de Henri Cartier-Bresson

UNA NOIA

L'arbre m'ha entrat per les mans,
la saba ha pujat pels braços,
l'arbre ha arrelat dins mon pit,
profundament.
Els brancs creixen lluny de mi, talment braços.

Arbre ets tu,
molsa ets tu,
violetes amb vent al damunt.
Un infant molt alt ets tu.
Tot això és follia per al món.


Ezra Pound
Traducció d'Agustí Bartra

El show del Festatut que actualment s'està fent a la capital d'Aran i que està promocionat pel Conseller de la Generalitat Saura des de Barcelona amb els honors de l'Alcalde socialista-popular de Vielha, Joan Riu, marca unes pautes de conducta política que caldrà analitzar, perquè demostra fins a quin punt els dinosaures del aranisme han perdut la brúixola i cada dia que passa fan més partidisme que política nacional i cultural.

És igual que els "dinamitzadors de carrer" del Conseller Saura només parlin en el show català i castellà, que les pancartes només siguin en català i que l'aranès sigui postergat a uns paperets dignes de la normalització lingüística de qualsevol tribu en extinció. Això és igual, perquè tots sabem fins a quin punt la majoria dels catalans - élite inclosa - no entenen res d'Aran i dels aranesos, perquè són profundament centralistes, inclosos els catalanistes.

El que és preocupant són la gent d'aquí i la reduïda élite "dels 50": de les famílies, dels negociants i dels que treballen per a ells (Polítics inclosos). Recordem però, que som 7.000 ciutadans a Aran.

L'objectiu de fer boicot al Festatut era enviar un missatge clar a la Generalitat del Tripartit, de què la Val d'Aran ha de tenir un tracte singular al nou Estatut. Tota aquesta conya de què no volem estar en una vegueria dels Pirineus, és una cortina de fum per amagar la veritable discussió, que és la de què quan és caracteritzi Catalunya, és faci com a plurinacional és adir "a Catalunya hi ha comarques i un País: Aran". Tota la resta del text estatutari, depèn d'aquesta definició de principis inicial.

Doncs, no senyor!! els del col·lectiu Lengua Viua fan costat a l'esdeveniment de Saura i ens amenitzaran a la Plaça de l'Església amb una lectura de poemes, perquè l'Estatut reculli "les coses" d'Aran. Però quines?. Perquè tanta indefinició? Perquè tan folklore?. Seguint la línia de l'aigualit discurs de la "Corsa", aquesta gent no reivindiquen res. Apunten, citen... Però això si, prenen partit i van amb el carnet a la boca. Però això no quadra: perquè haurien d'ésser d'esquerres i en canvi actuen com si fossin de dretes?.

La cultura i inclosa la llengua, en la seva potenciació, té color polític i en tot procés de reconstrucció nacional fer-ho o no amb mobilització i participació ciutadana, és també una opció política i cívica. Avui que el Síndic convergent Barrera i el diputat socialista Boya tenen segrestada la discussió pública de l'autogovern d'Aran i només és discuteix a porta tancada en despatxos, és necessari reivindicar la discussió pública de forma seriosa i no a traves de "pallassades" del Conseller Saura. La societat d'Aran és adulta, madura i responsable per poder discutir el seu futur nacional i no és necessita "els salvadors de la pàtria" per tallar l'ala a la discussió o frivolitzar la discussió fins al més pur acte de festa major. Només una dictadura parla de la minoria d'edat del poble.

I seguint aquesta línia és el que fan, els que els hi agrada dir-se degans de la reivindicació de la llengua. A Lengua Viua hi ha gent de carnet convergent i gent de carnet de PSC i fan el mateix, perquè són dues cares de la mateixa moneda. Deixar la reivindicació al pur folklorisme, no fer participar a la gent en una discussió seriosa, boicotejar qualsevol opinió conjunta vers l'Estatut per part de les Entitats i deixar les coses als polítics professionals, aquestes són les consignes. I Lengua Viua amb la hipoteca de la morterada d'euros que li ha donat el Conselh per les seves activitats, pels lligams dels seus adherents en executives polítiques, per "l'agafada en calces" a la seva Presidenta per l'incident a Catalunya Ràdio que ella en dirigeix la Delegació local : que va consistir en emetre improperis al Síndic i que és van emetre per distracció per estar el micròfon obert. (Incident que en qualsevol part del món que no funcionessin com una República Bananera, hauria dimitit de la direcció de la Delegació o la directora Minobis l'hauria cessat.); per tot això avui llegiran poemes i el Conseller Saura, a tort i a dret, podrà dir i publicitar de la participació de la gent d'aquí al seu esdeveniment. Una jugada mestre !!!.

És bo per Aran tanta mascarada?. Sóc un autèntic fill de puta que no hauria d'explicar aquestes coses?. Sóc un irrespectuós perquè la gent fa el que pot?. Sóc un barrut perquè qui té la representació del poble són els polítics i jo no represento a ningú?. Sóc un autèntic desgraciat, perquè equiparo la "dreta" convergent i l'"esquerra" d'Unitat-PSC?.

Sóc un fill de puta, un irrespectuós, un barrut i un desgraciat... i si voleu un farsant i un tarat, però per uns instants penseu si tinc raó.

Si tinc raó i l'oportunitat històrica d'actuar unitàriament, fent vibrar a la gent de forma reivindicativa per aconseguir el reconeixement de Aran com a país a l'Estatut, és una oportunitat que estem perdent, per falta de lideratge i per interessos de negocis i llocs de treball. I si jo tingues una mica de raó?.

Quant surts a fer el viatge cap a Itaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
que vagis a ciutats a aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
que siguis vell quan fondegis la illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí
sense esperar que et dongui més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi com be t'has fet
sabràs el que volen dir les Itaques.

Fragment de l'obra poètica Viatge a Itaca,
del poeta grec Kavafis traduït al català per Carles Riba

Canvis de destinació, canvis de fills, canvis de parelles... un bon embolic de matrimonis i parelles separades. L'estiu fa moure a la meva família, absolutament asimètrica. I les vacances és van repartint per branques parentals, actors i destinacions d'una manera ben planificada o quasi. Uns comencen les vacances a Irlanda, d'altres a Anglaterra, desprès uns cap a l'Espanya profunda, d'altres cap a la Catalunya central. I ella, ELLA, fent turisme cultural per Europa; tot esperant reunir a bona part de la família per acabar en una setmana triomfal de sorra emprenyadora, sol ofensiu i marejada segura per unes carreteres infectes. D'això se'n diu vacances: la meva setmana de vacances.

A mi no m'agraden les vacances, a mi m'agrada estiuejar. És a dir aquells llargs períodes de vida fora de la ciutat, on no fèiem res i jugaven. Molts records!! Aiguafreda (La Llobeta), Castellterçol o de Sant Andreu de Llavaneres on els Colomines/Companys havíem fet unes estades plenes de vida i on jo sempre m'ajuntava amb els del poble i em diferenciava dels de la "colònia" o sigui els estiuejants -els de fora-.

Jugàvem, però muntaven molta moguda cultura. Era l'època de la meva primera revista que "editava i dirigia", mes o menys als deu anys, que és deia "INICIS". Un títol proposat, clarament, per una persona adulta, perquè no potser que un nen tingui consciència històrica, ni que sigui personal. Malgrat la meva obsessió a planificar, no crec que penses a aquella edat un títol cronològic, per acabar 43 anys desprès en un altre títol com "Maduresa".

Com és pot veure, tot és repeteix. Som el que des de petits hem viscut.

Aquests dies quan la mestressa era a Polònia m'ha fet pensar en l'Stanislaw Lem, l'escriptor polonès del que el 1978 vaig llegir un increïble llibre, mig de ciència ficció, que en castellà l'Editorial Bruguera en deien "La Fiebre del Heno" : Un títol agafat perquè sí, perquè l'original és diu "Katar" i en anglès n'han dit "The Chain of Chance". I pel que recordo, "el temps" en la novel·la n'era un dels protagonistes. I és que n'és de protagonista estel·lar "el temps" en la vida personal, la vida familiar i la vida col·lectiva. I no només perquè anem envellint, sinó perquè hi ha una cosa a cada moment i moltes vegades "el tren" passa només un cop.

Com tenim "el tren" a Aran?. I a Catalunya?. Com tenim la Llei d'Aran?. I l'Estatut d'Autonomia?. I estendre la discussió als ciutadans?.

Visc i vivim tanta ciència-ficció, que m'hauré de llegir de nou el llibre de Lem, almenys que sigui ficció de la bona.