Ahir és va celebrar l’Assemblea Nacional de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que va ésser un pas important per modernitzar tota una organització política que avui és a l’oposició.
Varen quedar clares tres coses:
Primera que l’organització de base és essencial (militants i simpatitzants) i s’ha d’autoorganitzar, escoltar i respectar aquest gruix de suport humà.
Segona, que CDA és un partit nacionalista aranès, interclassista i d’un ampli espectre ideològic de centre-esquerra i que qualsevol aventurisme que ens tregui d’aquest centre de gravetat és suïcida. Quan un està fort i ben definit, ja pot fer “pactes de gestió” amb qui vulgui, perquè el seu ideari no queda desfigurat.
I tercera, que no hi ha responsable polític o responsable institucional de CDA sense partit, perquè el partit és la marca i la base de qualsevol lideratge, veureu d’una altra manera és llençar el capital que el nacionalisme aranès té.
Un dels assistents a l’Assemblea podria dir que ell no va escoltar explícitament el que he escrit anteriorment, i tindrà raó, però hauria de rascar més i entendre els moviments previs de l’acte, fins i tot l’escenografia de l’esdeveniment, qui va venir i qui no, qui venia representant-se ell solet o representava un col·lectiu, l’enquesta que és va passar als assistents, quins documents és varen aprovar i quines són les resolucions finals de l’Assemblea. Si és valora tot això, l’assistent i el lector veurà que no és simplement donar més marxa a l’organització d’un partit, sinó, que a més, és construir un discurs potent -estratègic i tàctic- i no perdre ara simbòlicament, per segona vegada, les eleccions nacionals araneses perquè nosaltres mateixos ens quedem sense programa amb una desbandada general.

Resolucions de l’Assemblea Nacional de CDA,
celebrada el 31 de juliol de 2007 a Vielha

Reunida l’Assemblea Nacional de militants de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), en la que també hi ha assistit simpatitzants que han estat candidats en les passades eleccions, acorda adreçar a l’opinió pública les següents resolucions:

1. Per la nova situació política que viu CDA amb les seves responsabilitats institucionals, tan nacionals com locals, CDA és proposa rellençar el partit com a organització política i per això convoca un proper Congrés nacional de CDA per a la propera tardor.

2. El proper Congrés l’entenem com tot un període congressual de treball polític i organitzatiu fins arribar a la celebració de l’acte de cloenda; per això aquesta Assemblea de CDA incentiva a que les diferents agrupacions locals és potenciïn encara més com organitzacions operatives i allà on no hi hagi agrupació local se’n creí una, tenint present la divisió territorial per Terçons.

Volem aconseguir unes agrupacions capaces d’enquadrar la militància però també buscant fórmules flexibles d’organització que puguin involucrar als simpatitzants i a la població interessada en general.

3. Per la importància que té l’Ajuntament de Vielha e Mijaran com institució local de la capital d’Aran i per la transcendència que tenen els acords post-electorals que CDA ha pres amb el PPA, aquesta Assemblea Nacional de CDA vol ratificar públicament aquests acords i aprova un document polític explicatiu dels pactes posts-electorals per ésser difós a l’opinió pública.

4. CDA s’ha proposat respectar els 100 dies tradicionals i de cortesia abans de fer qualsevol valoració i critica detallada de les tasques de govern del Conselh Generau d’Aran avui dirigit per Unitat d’Aran-PSC, però hi ha una confrontació ideològica i de concepció d’Aran com a País que no podem passar perquè s’està estenen en força, conjuntament amb els socialistes catalans avui al govern de la Generalitat de Catalunya.

CDA defensa que en qualsevol divisió territorial de Catalunya i en qualsevol futura llei electoral, és contempli Aran com una unitat territorial pròpia i no integrada en cap altra unitat territorial.

Avui, en la política del dia a dia de la Generalitat de Catalunya actuen i s’organitzen les institucions territorials del govern com les seves planificacions, com si existís una vegueria “Alt Pirineu i Aran”, quan això és una opció unilateral del socialisme català i aranès i que no respon a cap divisió legal vigent.

5. L’Assemblea Nacional de CDA vol expressar públicament la seva voluntat de potenciar un ampli debat ciutadà per elaborar la nova Llei d’Aran que preveu l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya.

I CDA crida especialment a tots els nostres conciutadans, que com nosaltres, defensem “Aran com a País” perquè aquesta visió d’identitat involucri tot l’articulat de la futura Llei d’Aran, eina essencial per desenvolupar una societat de benestar de qualitat.

Aran, 31/07/2007

...

Estem a poques hores de celebrar-se l’Assemblea Nacional de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), i com tota moguda de partit les diferents famílies polítiques s’han mogut per deixar impremta en aquesta cita.

No passarà res d’espectacular, perquè tot el que havia de passar ja ha anat passant des de fa dies absolutament d’esquena a la premsa, però aquest cop en la solemnitat d’una assemblea: a més d’un li han d’estirar les orelles i dir-li que ha d’aprendre a entrar en la nova fase d’oposició nacional que és ara CDA.

És absolutament demencial no haver entès, encara avui, que ara som oposició, però encara és més fort que algú no entengui que ara és quan més és necessita un treball d’equip col·legiat i lleial. Les solucions personals sempre les hem d’entendre, però el que no potser és voler aplicar una solució personal i destrossar el treball previ fet i assumit per centenars de persones que creien de bona fe en ell, amb l’obra de govern, amb el programa i amb les propostes de futur. Per això tot un sector critiquem algun “director reciclat” que segueix pontificant a la premsa, sota una altra bandera.

A can Convergència d’Aran tot plegat és una carrera de fons, on els que viuen de les fantasmades i de l’efectisme de sortida de ruc espantat, tenen els dies comptats.

...

Perquè la sortida forçada de Carles Cuadrada com a Director Assistencial de l’Hospital Val d’Aran de Vielha em crea malestar i mal humor?

Segurament perquè sempre em poso al costat dels perdedors i dels que linxen per justificar misèries i falta de dignitat. És com una broma substituir al que té un historial de cap del servei d’urgències d’un hospital gran com el de Mataró i substituir-lo per una farmacèutica local i de carnet, i tot això a la vegada que és publicita a la premsa que és busquen metges per l’administració sanitària aranesa amb l’incentiu de pagar-los-hi un 30 % més del sou usual, però ningú els hi explica amb quin personal professional directiu és trobaran, encara que personalment siguin unes persones encantadores.

Però no vull entrar a fons en això, perquè vull esperar que acabin els 100 dies de gràcia que té el nou Govern del Síndic Boya (acaba a finals de setembre) i desprès ja parlarem del patrimoni sanitari que l’antic govern aranès ha construït.

El que no suporto són els antics-nous directors amb càrrec de confiança, que en un temps supersònic canvien de polítics, d’equip propi i de programa per donar-se solucions laborals personals. Hi ha qüestions de dignitat i de coherència.

...

Aquests dies d’apagades descomunals i d’aparició de llepaculs a la monarquia, estem veien una història d’espies entre espanyols i russos que sembla un serial de tele, sinó fos que és veritat. L’estiu sembla que ajuda a la relaxació i jo també gaudeixo de les series televisives com la sèrie italiana “Gente di mare”, traduida per a TV3 com “Guàrdia de costes”, i on l’actriu Giada Desideri amb un cabell recollit sota un barret femení de guàrdia, aporta la nota espectacular d’una dona “bionda, alta è slanciata” o sigui increïble i això que no és la protagonista.

A Aran també necessitem relaxació i seria un bon moment per publicar les històries curtes d’espionatge al Conselh Generau d’Aran durant el període Barrera. Serien del tot divertides. Per exemple : “Informàtic espia amb amor des de Tarragona”, “Xofer d’alta direcció és droga al seu despatx”, “Guardia civil al corrent dels amors laborals”, “Compra de mobles, lloguer d’habitacions i altres feines a l’administració central”. Són idees dels contes d’estiu on line per aquest agost. No us ho perdeu i suggeriu temes, que a Aran ens coneixem tots i ho sabem quasi tot!.

...

..............................

Anem cap el gran “Centre Nacional de la Cultura Occitana de Vielha e Mijaran” en els terrenys de les antigues casernes?.
Necessitem projectes d’alta volada. S’ha de retornar la il·lusió a la capital d’Aran.


...

He rebut aquesta carta i com que jo sé que tot és vol fer absolutament obert a la població, implicant el màxim nombre de simpatitzants, en reprodueixo el text de la convocatòria. (S’adjunta un “Document polític”, però aquest de moment és privat) :

.

Benvolut / Benvoluda,
Vos hèm arribar aguesta carta entà convocar-vos formalament ara Assemblea Generau deth nòste partit Convergéncia Democratica Aranesa (CDA), que se celebrarà eth pròplèu 31 de junhsèga ena sedença deth partit.

Aguesta Assemblea dubèrta a toti es militants, ei ua prumèra amassada entà trabalhar peth pròplèu Congrès de CDA .

Se demane un esfòrç pr'amor que i assistigatz e fòrça especiaument non i auràn de mancar cap des cargues elegidi des diferents administracions e tot eth rèste de militants e simpatizants que tanben sigueren candidats.

Era Assamblea ath delà d’actualizar es tèmes organitzatius intèrns, tanben a ua volentat d’aportar ara militància, as nòsti simpatizants e ara opinion publica en generau ua avaloracion des passades eleccions municipaus e ua explicacion des pactes post-electoraus. Per tot açò, vos adjuntam ad aguesta carta, un “Document politic” pr'amor que lo podatz liéger prèviament e ena Assemblea lo podetz enriquir en tot aquerò que credetz oportun.

Entà acabar dar-vos es gràcies per dauant per participar ena dinamizacion de CDA e sustot dar-vos es gràcies peth trabalh hèt enquia aué, e en especiau enes passades eleccions municipaus e nacionaus.

Cordiaument,
Jusèp Louis Boya, President de CDA
Carlos Barrera, Secretari Generau de CDA

----------------------------------------------------------------------------------------
ACTE: Assemblea Generau de Convergéncia Democratica Aranesa
DIA: Dimars 31 de junhsèga de 2007
ORA: as 20 ores.
LÒC: Sendença de CDA. Plaça Coto Marzo de Vielha.

----------------------------------------------------------------------------------------

Entà quinsevolh pregunta o incidéncia metetz-vos en contacte damb Maria, es deluns e dijaus a compdar des 19 ores, a traves deth telefon deth partit, numerò 973 64 32 31.

.
Vielha, 23 de junhsèga de 2007

Qualsevol de les possibles feines professionals que estic optant per aconseguir un lloc de treball remunerat, m’allunyen de qualsevol militància política activa. (Militància sigui del tipus que sigui. I ni tan sols podria estar a la “cuina” política o sigui entre bastidors). Ni el periodisme com jo l’entenc, ni les ONGs internacionals o locals poden conviure amb una militància activa política i de carnet.

N’hi ha molts que respiren tranquils, els uns i els altres, però a mi el que em fa trontollar els meus pensaments són els e-mails que rebo que m’animen a tenir un paper d’una espècie de "consciència critica transversal, que doni canya per igual a tothom”.

.
Aquests e-mails, com d’altres, sempre m’han acompanyat en aquesta travessia del desert, que és participar a la política a la Val d’Aran sent un nou vingut, però aquests e-mails són absolutament irreals i de vegades injustos, perquè de sempre he defensat “País” o sigui "Aran i Occitania" i això per desgracia no és tan transversal com és podria creuré en aquests paratges.

...

.

.

.

.

.

La dimissió de Josep Piqué com a President del Partit Popular de Catalunya (PPC) ha de tenir repercussions a l’actual pacte de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran?

Un PP liderat per un Aleix Vidal-Quadras a Catalunya faria totalment indigerible el pacte per a un nacionalista aranès.

Segons que faci el convergent Pau Perdices en el futur, pot representar el seu suïcidi i l’assassinat del projecta polític del nacionalisme aranès per molts anys.

N’hi ha molts que esperen passar el cadàver, jo no.

...

Una de les vergonyes més gran que he passat per una acció d’un altre a la Val d’Aran és quan còpia en mà de pàgines d’aquest Blog, el que és líder dels socialistes aranesos i avui Síndic d’Aran, denunciava el seu contingut. Suposo que era un reflex profund dels masovers d’aquesta paratges que se’ls creuen en propietat, i que no feia ni uns mesos, afirmava amb solemnitat, que Aran no hi ha llibertat i hi ha por. L’endemà el mateix líder negociava amb Sindicatura la meva destitució per un article d’opinió que no era del seu grat, desprès -com que no va poder força la destitució- un de la colla em va posar una querella a mi, amb repercussió al director de la publicació.

Tanta histèria i demagògia fa poca pedagogia a una joventut aranesa que se li envia un missatge deformat i se’l convida a l’art de la picaresca de que tot és pot aconseguir amb engany, sectarisme i per apalancament de secta.

Quan estàs treballant en xarxes d’accions urgents de defensa dels drets humans arreu del món, penses que tot el d’Aran és pura pirotècnia d’europeus benestants i que tot plegat és una broma de mal gust i molta barra.

Jo no m’haig de modificar, ni falsejar el meu currículum com han i estant fent d’altres al Conselh Generau d’Aran. El lliure pensament, el ser completament lliure fins i tot carregat de contradiccions, és l’únic que puc oferir com una activitat cívica i de compromís, per això molesto tant, per això m’ho estant fent pagar tant car.

...

Quan algun dia les “Jornades Occitano-Catalanes”, que és celebren a Aran, siguin plantejades com un laboratori d’idees anyal per avançar en les necessitats del País, potser llavors podrem fer una seriosa reflexió col·lectiva sobre l’espai occità de mitjans de comunicació i en concret les necessitats que en té la Val d’Aran.

Des de que va sortir el mes de Juny l'Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006, que no hi ha ni una paraula sobre els mitjans de comunicació en aranès, estic pensant amb intensitat que s’ha de fer sobre els mitjans de comunicació a Aran.

Necessitem premsa diària escrita en aranès, i és urgent. Però com fer-la?.

En aranès o dedicada íntegrament sobre temes d’Aran, però feta de forma plurilingüe?.

Feta des de Lleida, Barbastro, Barcelona, Tarbes o des d’Aran?

La classe política de tots colors està interessada en una premsa professional en aranès?.

Perquè per imperatiu electoral, tothom publica de forma trilingüe i fins i tot bilingüe, oblidant el català.

Hi ha inversors privats interessats en invertir en premsa en aranès?

La premsa escrita en aranès només potser premsa gratuïta?

Que és més important que sigui en aranès o que els continguts siguin d’arrel aranesa, independent de la llengua?

En premsa escrita els corresponsals del “Segre”, la “Mañana” de Lleida, els de “Aran información” de Barbastro i els de “Tot Aran” de Vielha fan premsa nacional aranesa o ofereixen material totalment desnacionalitzats i desnacionalitzadors?

Cal fer una reflexió i actuar amb valentia. A mi ja no em queden forces.

...

La commoció de la militància de base convergent de CDA és enorme per les barbaritats sectàries sobre la mobilitat del personal tècnic, les noves tasques encomanades i la marginació segons el carnet polític al Conselh Generau d’Aran. Segueix a bon ritme la batuda discreta que està executant el nou Síndic i la seva piconadora de fidels.

Encara en totes les muntanyes d’Aran ressonen les rialles d’aquells que no és creien que els “nous” al poder, construirien ponts d’entesa com pregonaven.

- Nen, ets de la tribu?. No. Doncs al racó i calla, sinó t’obro expedient!.

...

Desprès de veure i gaudir la trilogia de les pel·lícules “Trois couleurs” de Krzysztof Kieslowski, amb el “Blau”, el ”Vermell” i el “Blanc”, estic de ple ficat en les ONGs de desenvolupament i ocupació.

“Vivéncia Aranesa” fa dies que estatutariament va fer un canvi important i a més de potenciar la cultura occitana va agafar un caire també de ONG cívica en el propòsit de potenciar la sensibilització en temes de drets humans, cooperació i cultura de la pau.

Sempre ens hem mogut modestament a nivell de sensibilització a Aran i als Pirineus en general, treballant un petit grup de quadres, però per primera vegada és podria lligar un treball sobre terreny en un àrea de cooperació internacional i la gent d’aquí. Si ho fem així : poc broma, perquè el lligam és directa amb gent necessitada. No és màrqueting social per europeus, és logística de supervivència diària al Tercer món.

Potser algú li costarà creure que a mi la política m’interessa ben poc, el que m’interessa és el País i el compromís en uns valors cívics, potser d’això algú en diu política, però queda ben lluny del que m’envolta.

...

.......................


...

Avui d’una manera formal s’enceta el període precongressual de Convergència Democràtica Aranesa (CDA). La que és l’Agrupació local més gran del partit, la de Vielha e Mijaran, redefineix el seu treball i planificarà tota la seva activitat de futur.

Vielha e Mijaran és molt més que un Ajuntament i el nacionalisme aranès organitzat, s’ha de posar al dia per incorporar a amplis sectors de la ciutadania que donin resposta als reptes polítics, econòmics, socials i culturals de la capital del País.

.

.

.

.

.

.

...

En ple atur forçat per la política torno a retrobar el saborejar una pel·lícula diària, que tant necessitava. Avui he tornat a una pel·lícula dels meus 15 anys: “Un homme et une femme” de Claude Lelouch. Sempre els drames romàntics m’han captivat, perquè són exactament com la meva pròpia vida. Però evidentment la meva visió de la pel·lícula 41 anys desprès, no ha estat igual. Però el que no ha canviat és la meva visió d’abans i d’ara de Anouk Aimée, que en realitat és deia Françoise : un brutal cap de línies contundents, per fer un bust de Brancusi.

Segurament avui, quan he vist la pel·lícula en format vídeo i sense la foscor d’una sala de cinema amb tot el seu excitant cerimonial, encara més se m’ha reforçat pensar també en qüestions tècniques com en el guió, en la anímica música de Francis Lai, en l’estil de l’actor Jean-Louis Trintignant, en la localitat francesa de Deauville i la seva mar, i sobretot amb la fotografia (influència directa del meu fill Marc) on és combina escenes de color, de banc i negre, fins arribar a un marró fangós de sèpia, però fet com a sèpia entonat o sigui reforçat. Tot plegat una fotografia lush com dirien els anglosaxons, on la fotografia en si mateixa descriu alguna cosa que transpira plaer i desig.

.
Doncs si els personatges són brutals físicament, la història és un travat drama romàntic, el paisatge de somni, la música vital i la fotografia t’envolta i t’estira al desig, la pel·lícula acaba sent sentida. Hi ha escenes, ritmes i trucs que no són d’avui, però el conjunt segueix sent una pel·lícula emblemàtica. Però realistes, escèptics, burletes, amorals i altra clientela amargada que no la mirin, perquè és tot un altre món.

...

Està bé que Convergència Democràtica de Catalunya (CDA) hagi anunciat un debat obert “a dins i a fora del partit” sobre el concepte de la “casa gran del catalanisme” que serveixi per definir les respostes del catalanisme sobre el “present i futur per seguir sent nosaltres representants de la catalanitat” i per “situar-nos entre els millors referents”.

També està bé que Artur Mas, com a secretari general de CDC, hagi anomenat Quico Homs com a coordinador de tot aquest projecte.

Serà un bon moment perquè en el discurs del nacionalisme català s’hi sàpiga explicar el nacionalisme aranès. Els convergents catalans sempre han estat receptius amb les reivindicacions nacionals de la Val d’Aran, però a l’hora de fer un discurs coherent de respecte al nacionalisme aranès, tot plegat grinyola i moltes vegades sents discursos pobres de concepció, de filosofia i de fons, perquè en realitat, no s’assumeix que a l’anomenada “Autonomia Catalana” hi conviuen dos Països: el català i l’occità.

Haurem de donar canya a Mas, Homs i des de lluny: mirar de reüll a Duran i Lleida i pensar si caldria “Desfederar-nos” del demòcrates cristians, cosa que a Aran fa dies que han fet els convergents.

...

Estic retornant al món de les ONGs, on segurament no havia d’haver sortit mai. Però déu ni do, quina brutal i cruel competitivitat hi ha per aconseguir treballar a les ONGs internacionals.

Tinc la sensació d’ésser l’acompanyant tonto de moltes seleccions ja orientades i atorgades. En anglès, en italià, en espanyol, en català, tant se val la llengua i l’àmbit, tant se val el currículum que portes, els estudis, l’experiència, els valors, el reciclatge, la iniciativa... tant se val tot, les seleccions laborals obertes acaben tancant-se amb la promoció d’algú o alguna de la casa.

Ésser català és un problema, ésser un home és un problema, ésser heterosexual és un problema, haver estat a l’administració és un problema, passar del 50 és un problema, estar divorciat és un problema, viure a Vielha és un problema, no tenir cotxe és un problema, no mesurar metre 80 és un problema, ésser lliure i tenir iniciativa pròpia és un problema, tenir experiències en administracions de Països petits i no com USA és un problema, saber només l’anglès és un problema perquè necessito el francès i l’italià, defensar les nacions sense estat i les llengües minoritàries és un problema: les ONG internacionals son estatals, defensar els indígenes és un problema perquè les ONG no volen molestar directament al poder, i així un i mil problemes.

Quina llàstima. M’agradaria ésser negre, dona, homosexual, nacionalista d’Estat, islamista pluricultural, buròcrata enrrollat .... i llavors potser llavors, seria executiu d’una ONGs beneïda per algun Sant, o Sant Baró o comuna il·lustrada. Quina merda!.

.
Però no pararé i em canonitzaré com l’acompanyant persistent. Una manera de reclamar transparència. Serà, almenys, com un testimoni d’estil de com buscar feina solidària.

.

.

..

Acabo de llegir exhaustivament el mensual “Aran información” que publiquen a Barbastro. Sí, si a Barbastro de l’Aragó, tal com ho sentiu.

La primera sensació és que els socialistes aranesos no necessitaven, ni necessiten fer cap HUELHES electorals, ni cap publicació d’opinió, ni de partit, perquè el socialistes aragonesos ja els hi fan tota la feina. No només és tenir una línia editorial concreta, sinó que és també la priorització de les noticies, el disseny, la maquetació, els silencis, etc. etc, que fa de la publicació una potent eina encoberta d’opinió. Però estant en el seu dret i ells ho exerceixen en escreix. Que tinguin llarga vida, perquè així reforçarem la democràcia !!!.

La gent d’Aran Información sempre han estat simpàtics i gent educada. Quan m’he reunits amb ells, sempre m’hi he trobat bé. Però recordo un autèntic xoc de trens quan jo no els hi volia posar anuncis, sinó introduient l’aranès d’alguna manera.

A més, jo volia que passessin per un concurs públic d’ajuda a la premsa escrita, però ni ells ni el meu propi Conselh, mai va entendre la necessitat de la transparència econòmica del diner públic en premsa.

És evident que hi ha un dèficit profund entre els meus, que és creuen que els periodistes és compren, però també és evident que ells, -tant ètics i estètics-, sobre els diners atorgats directament, mai varen fer escarafalls, més aviat els exigien fora de concurs. Seguien la màxima aragonesa, aquella que diu “...a caballo regalado no le mires el dentado...pero pagar reconsagrados..”.

...

S’acaba de saber que la Comissió Europea ha multat a Telefònica per “abús de posició dominant”. A la Val d’Aran també s’hauria de multar algun polític, precisament per exercir un greu abús de posició dominant.

Mala peça al teler tenen aquells que volen governar de forma “participativa i de proximitat”, sinó entenen que per practicar això, necessiten a “l’altre”. I que és incompatible intentar aniquilar l’adversari i a la vegada vendre el discurs de la col·laboració.

A més, s’ha d’acabar la pràctica dual de cinisme que consisteix en fer obstruccionisme subtil a l’administració local que no és domina i a la vegada demanar col·laboració a nivell d’administració nacional a l’adversari.

Segons com segueixin jugant les cartes i com administrin els danys col·laterals electorals, és trobaran que entre ells dialogaran molt, però serà només entre ells, perquè només cal posar-se d’acord que el nacionalisme aranès no participa en res dels muntatges socialistes de base participativa, i llavors ja s’ho faran entre ells, això sí: clonats en tota mena de grups sectorials. Però per molt que ho vernisin, tots sabem que són els mateixos.

Si volen col·laboració, s’ha d’exigir coherència.

...

..................................


He intentat per segona vegada entrar els meus papers en una Oficina de l’atur a Vielha capital. Novament la documentació està mal feta. Ni el Conselh, ni la gestoria, ni les pròpies solucions de l’INEM, han donat resposta a uns problemes burocràtics que els nous gestors del Conselh Generau d’Aran haurien de resoldre.

Passar d’una cuina de fer olla aranesa i entrecots, a gestionar tota una administració, pot acabar passant el que passa ara: un elefant en una botiga de cristalleria. Un cuiner liderant el management de l’administració nacional aranesa. Al·leluia!!!.

No només el traspàs de poders ha estat una “xapuza”, és que les qüestions administratives del traspàs ronden la negligència i la mala fe.

A la Val d’Aran, el valor de l’estudi i el valor del treball professional ben fet, està de baixa. Els que ho reivindiquem som titllats d’il·lusos i d’emprenyadors.

Doncs, em nego rotundament a que és manipulin papers firmats per l’antic Síndic, com pretenen fer. Que el nou Síndic, novament em cesi i em firmi els papers.

Serà un cas divertit i singular a la petita historia de l’administració aranesa i als nens que no mengin, els hi diran en el futur, -intentant posar-los-hi la cullera de sopa a la boca-:

“... menja, menja petit, sinó dos Síndics et fulminaran com varen fer al JR de Ca Sarriulera ...”.

Tota una sentència terrorífica.


...

Tothom sap que la política té molts clars i obscurs, i moltes vegada, és absolutament despietada. No és tracte de criticar un color polític o un altre, perquè a totes les cases hi ha molta merda i molt de potiner deshumanitzat.

A Aran hi ha hagut canvis de colors en l’administració nacional i també en administracions locals. Per tant, hem pogut veure els nous a cada administració i un se’n fa creus de veure tants pinxos, de perquè tenen un nou càrrec, ja poden trepitjar a tothom.

Aquest fenomen és socialista, com és convergent. Un cop col·locats -uns i altres-, que els demés els bombin. Entre canvis, està ple de tècnics que saben del seu futur, perquè ho han sentit al bar, però ningú oficialment els hi ha comunicat res.

A mi, m’és igual que sigui un convergent, un socialista o un pepero: Un imbècil és un imbècil tingui la ideologia que tingui. I aquests dies fa vergonya veure tants “nous rics de càrrec” absolutament inútils en temes de recursos humans. Tot un flac favor a la política.

Per altra banda, desmobilitzar al personal perquè un ja esta ben assegut en una cadira institucional no només és delicte, és contradir la política de “proximitat” que dèiem que faríem des de les institucions.

----------------------------------------------------------------
Post dedicat a les col·legues de la O.T. de V e M.


...

Per a crear una bona i efectiva proposta nacionalista aranesa caldrà posar en marxa el que jo en dic la “pràctica del puzzle”, que no és altra pràctica que dinamitzar sectors limitats i desprès connectar-los tots en una dimensió nacional. Dit d’una manera directa: s’han de crear amb força les agrupacions locals, perquè siguin les peces que facin moure tota l’organització a nivell d’Aran.

Per la meva part, el que vull participar és en “l’Agrupació de Vielha de CDA”.

En una població: l’Ajuntament i els seus polítics són molt importants, però per sort fora de l’Ajuntament també hi ha vida. S’ha de llaurar a fons, per involucrar al personal també en les iniciatives polítiques, socials i culturals fora de les institucions.

I això encara adquireix més relleu quan, per la matemàtica, ha calgut fer un pacte de gestió a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran que pot desfigurar la pròpia essència del nacionalisme aranès, sinó és juguen bé les cartes.

Un pacte de gestió, mai pot desfigurar un projecte polític que sigui coherent i sòlid, per això ens cal vida política a Vielha també a fora de les polítiques municipals.

Qui s’hi apunta?.

...

Ja és un fet que la propera tardor hi haurà el Congrés de Convergència Democràtica Aranesa (CDA).

Aquest Congrés serà molt important i no consistirà en un simple esdeveniment d’imatge de cara la galeria, perquè tot canviï i tot quedi igual.

La pròpia forma d’arribar al dia del Congrés li donarà un caire d’autèntica renovació o no, tot dependrà de la dinàmica de treball que ja des d’avui se li doni.

Ha d’ésser el Congrés de la participació ciutadana, obert, transparent, enriquidor, plegat d’idees i dinàmiques engrescadores. Serà el rearmament moral: teòric i organitzatiu per convèncer a Aran de que és i que pot fer el nacionalisme aranès.

Ara que CDA a nivell nacional aranès és a l’oposició, és més que mai que s’han de difondre les idees de País a totes les llars i seria una bajanada pensar que estar a l’oposició és passar un desert en silenci. Avui més que mai la comunicació i la participació són necessaris.

...

..........


Que mirava jo sol, mentre m’increpaven i xiulaven davant l’Ajuntament de Vielha, el dissabte 16 de juny del 2007?

..........

..........

..........

..........

...

En aquesta nova etapa de política institucional aranesa penso que m’haig de dedicar més a reflexionar sobre el nacionalisme aranès i el seu futur “full de ruta”, que criticar una i una altra vegada als responsables del nou govern d’Aran. Esperaré 100 dies com marca la tradició per deixar treballar, i desprès ja comentarem com va la cosa.

Però només tres petits comentaris:
Hi havia alguns funcionaris del Conselh que esperaven l’entrada dels socialistes com les noves forces d’alliberament i s’han quedat frustrats quan els hi ha demanat les claus de les portes de la seu central i han experimentat sorpresos de quin pal van els seus. Ho han trobat una falta de consideració i de respecte.

L’altre comentari és més gratificant:
El nou govern ha ratificat al seu càrrec el Director del Servei Aranès de la Salut (SAS). És un reconeixement públic, que malgrat tanta critica pre-electoral i electoral a la sanitat aranesa, les coses és feien bé. Veurem ara quin serà el cap de turc que és carregaran a l’Hospital, per justificar tanta demagògia com han fet. Amb tota aquesta moguda de ratificacions que encara hem de veure, hi ha alguna cosa que fa molta ferum.

I l’últim comentari sobre el Conselh socialista, que no tornaré a fer fins d’aquí 97 dies:
Desprès de més de 48 hores del nomenament del Síndic Boya no és de rebut tenir una web oficial del Conselh que encara tota estigui basada en l’antic Síndic i l’antic govern. Tant que varen criticar i ara sabran que és fer una web amb una mà al darrera i a peu coix.

Entrant en matèria del món convergent aranès: Voldria abonar que cal anar decididament cap a un Congrés i que cal assumir, dolgui a qui dolgui, una anàlisi profunda dels resultats electorals. Fer d’estruç seria fatal i ens queda molta feina per fer.


...

Ja no sóc Cap de comunicació del Conselh Generau d’Aran, i com sempre passa quan deixes un càrrec públic molts dels que et feien la gara-gara han deixat de trucar.Això passa sempre. N’hi ha uns altres que no saben que pot acabar passant i pensen que pots acabar en un altre lloc de decisió i a distancia et fan saber que existeixen. Molta misèria hi ha en política i les conductes en relació a un “ex” són ben peculiars.

Però el més difícil és saber fer d’oposició. Hi hauran molts convergents aranesos que no en sabran mai i ja des d’avui estan distorsionant com s’ha de treballar en el futur. Com més peix gros han estat, menys saben fer d’oposició i això ho hauran d’arreglar ràpid, perquè sinó ni els petards de Sant Joan podran camuflar les explosicions entre la militància.

Hi ha molta feina a fer i els nous polítics del Conselh també en tindran un bon munt de feina. Ara sabran que és treballar en una dictadura informàtica.(Si no ho saben, ja els hi explicaré jo).


...

M’agradaria explicar , de veritat , de veritat, que hi ha darrera el pacte de Vielha que retorna a l’Ajuntament de Vielha a Pepito Calbetó i evidentment ho faré quan toqui.

Els d’Unitat d’Aran-PSC sempre han pres per imbècils als Convergents i no poden sofrir que aquests apliquin estratègies polítiques i a més les expliquin, i sobretot els hi esmenin la plana a ells.

Res del que ha passat a Vielha ha estat improvisat i respon al Pla B del que podia passar amb els resultats electorals. O és que algú és creu que és casualitat que en tota una campanya electoral plena d’articles i debat no s’hagi escrit ni una paraula, ni una crítica, sobre els amics de Pepito Calbetó?. Era el Pla B i la possible palanca per poder aplicar el programa de govern local que volíem, per acabar amb el caos de gestió i el clientelisme de l’Alcalde Riu.

Juan Riu ha estat un mal alcalde i ha de deixar l’ajuntament pel bé de la capital d’Aran. Veurem ara, com el convergent Pau Perdices pot arreglar tota la merda que Riu ens deixa.

Sí l’únic argument d’anàlisi dels socialistes aranesos del perquè han perdut l’Ajuntament de Vielha és dir: “...El pacte respon a l’afany de venjança de CDA contra Unitat d'Aran...”. I acabar dient que tenen la “...voluntat d’exercir una oposició serena i exigent..”, mentre els seus matons i familiars fan “caceloradas” pel carrer i increpen als militants convergents, tothom tranquil perquè segueixen amb la mateixa mediocritat de sempre i estem en la bona línia.

-----
Nota : Els d’Unitat d’Aran-PSC han fet públics tres documents sobre els oferiments que ells varen fer a Convergència i també a Pepito Calbetó pel nou govern local. Increïble !!!, amaguen un quart document de la proposta que varen fer als Convergents. Ni amb això poden jugar net, novament fent de trileros.

...

Comença la setmana de la querella d’Unitat d’Aran-PSC -a traves de Juan Riu- contra mi, per dir-ho amb el termes que ho explica l’alcalde en funcions de Vielha e Mijaran.

Com que és una acció clarament política i d’instrumentalització de la justícia per fer propaganda, crec que cal començar a donar a la publicitat tot el material que envolta aquest atac directa a la llibertat d’expressió.

Per això, a continuació penjo en aquest blog la citació judicial (encara que s’hagi canviat la data fins el proper divendres dia 15) i també penjo les argumentacions de la querella per la part acusadora.


La querella (Arxiu pdf - 2,75 MB) clicar
(Atenció: De vegades, quan hi ha molta gent que l’està veient, costa descarregar aquest arxiu o apareix en pantalla la nota “No és pot ensenyar la pàgina”. Si és vol llegir, s’ha de tenir una mica de paciència o provar en un altre moment. Gràcies).

.

.

...

Mentre que els socialistes de Vielha em tinguin al jutjat per un article d’opinió, que no busquin el meu suport intel·lectual per una solució compartida a l’Ajuntament de Vielha.

.
Primer han de respectar la llibertat d’expressió, desprès parlarem de com justificar la política local compartida.

.
Un acord per fer què?. Quin seria el “Full de ruta”?.

.
Les Anglades, el poliesportiu, Tuca, el Palau de gel, el desenvolupament urbanístic, el cinema, els habitatges de protecció, la projecció turística, el Palau de congressos, el finançament local : on són els punts d’acord?.

.

On són els mínims per a un compromís?.

.

Això no és simplement compartir cadires, on és el programa de govern comú possible?.

.

.

.

...

Feblesa nacional i feblesa ideològica

Estem en temps de pactes, tant pel Conselh Generau d'Aran, com pels Ajuntaments, però només voldria recordar una cosa als meus: un no és pot vestir de “lagarterana” i “anar al túnel del temps”, assumint qualsevol pacte que comporti una desfiguració mortal del que defensem.

La campanya electoral ha acabat.

A Aran només els talibans és prenen una campanya com una cosa personal. Jo no. I no us podeu n’imaginar la quantitat de merda que m’han tirat al damunt sense ésser ni candidat. (Amb jutjat inclòs).

S’ha de practicar la “cultura del possibilisme i del pacte” des de la fortalesa de la defensa del País (per això som nacionalistes) i la defensa d’un programa social plural (per això som una partit-plataforma que incloem gent diversa, des del liberalisme més radical fins la socialdemocràcia). Sí s’ha d’elaborar un pacte de govern compartit amb el contrincant, s’ha de fer sense tenir de baixar el cap fins a terra, regalant tota la casa o sigui els valors identitaris del partit traduïts en polítiques sectorials.

Cal recordar que fer d’oposició constructiva és un terreny digna i també necessari pel País.

.

.

...

Final d’una etapa a Aran i per a mi començament d’una etapa de premsa i universitat.

.

De moment des d’ahir oficialment, és va donar un gran pas que ha estat canviar el meu Supervisor de la meva recerca sobre Occitània que faig a la London School of Economics and Political Science (LSE).

Per fer la recerca doctoral, "The contribution of Occitan cultural elites to the Occitan nation-building process", necessitava un altre equip de tutors que entenguessin millor que és això de les nacions sense estat i que és això d’Occitània.

I desprès d’un controvertit i llarg procés administratiu i acadèmic he pogut aconseguir un Supervisor adequat : serà Daniele Conversi.

Conversi, ben conegut a Catalunya pel seu llibre “The Basques, the Catalans and Spain”, és mou entre Londres i Roma i serà de gran ajuda per donar-li aquest toc de frescor acadèmica a la meva recerca, que tan he necessitat i que encara no havia trobat entre tants gurus i buròcrates dels estudis de nacionalisme i dels hispanistes britànics.

No deixa d’ésser un procés del tot romàntic: viure i treballar a Aran; estat lligat a una Universitat anglesa per una recerca; fer un treball sobre Occitània situat logísticament a Tolosa; tenir un supervisor italià; i anar a seminaris i controls a Londres i Roma. Amb tanta moguda, com diu Conversi: Coraggio!!!.

...

Per molt que se’m vulgui estirar de la llengua, no penso escriure cap anàlisi política global del que ha passat a Aran, fins que s’hagi constituït els Ajuntaments i el Conselh Generau d'Aran.

.

No hi ha cap mena de dubte que caldrà una profunda autocrítica de moltes coses i una explicació detallada de les dinàmiques internes dins del nacionalisme aranès. Mentre tant però, s’ha de continuar totes les negociacions, primant que és pugui aplicar el programa nacionalista i sobretot no deixant que pactes contranatura puguin destruir la unitat del partit.

.

Els que no han entès el missatge del desastre de Bossòst millor que és quedin a casa. I el desastre no només és electoral.

.

.

...

“A History of Sex (Antonio and Ulrike)”, 1995.
Del fotògraf de Nova York, Andrés Serrano.
Exposició: “El dit a la nafra”.


...

Voldria contestar en públic dos e-mails que dos lectors m’han fet arribar i un comentari d’un blog de l’univers dels d’Unitat d’Aran-PSC que diàriament em dediquen alguna floreta, de moment sempre negativa.

Ara no estem en campanya electoral i a més d’aquí pocs dies no tindre el compromís de treballar al Conselh Generau d'Aran, per tant les coses les podré explicar més clares i no tenir de fer insinuacions o suposicions. Com a periodista independent veurem si hi ha llibertat o no a Aran. De moment la primera vista de la denúncia de l’Alcalde Riu sobre mi, per un article d’opinió, és veurà al jutjat el proper dia 15 juny. La nova era del Síndic Boya començarà amb un judici en el que ell serà citat com a testimoni amb qualitat de Secretari General d’Unitat d’Aran-PSC.

Resposta al primer e-mail:
Xavi, no tinc cap inconvenient de escriure i dir en públic :
“Moltes felicitats Paco Boya i Unitat d’Aran–PSC en conjunt, pels vostres resultats electorals. Que tingueu sort i serviu el millor possible al País. Salut!!!”.

Xavi, sinó ho he fet abans és perquè no s’ho creurien que va seriosament, com tampoc és van creure el que un dia vaig escriure “...En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País..”. La candidatura era la d’Unitat d’Aran-PSC al Conselh. (17 d’abril).

Xavi, si et creus que jo sóc el sectari no coneixes de que van les tribus del País.

Només una anècdota il·lustrativa:

La última nit de la campanya electoral jo estava sopant sol als baixos del Restaurant Mandronius de Vielha. Quasi no hi havia ningú i vaig tenir l’avinentesa, que un grup nodrit de militants d’Unitat d’Aran-PSC varen baixar a la sala on sopava jo i varen ocupar una llarga taula. El grup el capitanejava en Paco Boya. Educadament vaig saludar al diputat Boya mentre passava a un pam de la meva taula. Resposta: ni paraula. Mirada al front i passejada militar. Altres del grup si que em varem saludar. Desprès jo d’esquena a ells, em vaig anar menjant una Pizza “tres formatges”, que haig de confessar em va fer mal.

Aquest és el tarannà del futur Síndic d’Aran. Que ni que fos per raons institucionals, ja que ells van de campions de defensar les institucions, tinc un càrrec i almenys per cortesia havia de respondre.

Que la Manuela la dona del futur Síndic s’hagi passat un any i quatre mesos no dirigint-me la paraula quan en creuaven a la feina, era la seva opció personal i tenia el dret de fer el que vulgues. Em dolia, però la senyora és així.

Són anècdotes, però també són símptomes de com funcionen els personatges i les seves famílies. Les anàlisis polítiques també és nodreixen d’aquestes dades humanes per acabar d’entendre tot un procés que no es redueix només a estadístiques, algunes dades i a disseccions d’estratègies i tàctiques.

-------
L’altre e-mail el de l’Aurora i els comentaris d’en Bronski ja els contestaré un altre moment perquè haig de confessar que estic trist i no em fa cap vergonya dir-ho aquí. Aquest blog el vaig crear com un diari personal molt vital i redactat a pit descobert sobre el que penso, tot i que moltes vegades m’ha servit per cohesionar la opinió militant dels meus, saltant-me les parets infranquejables que un també té a la seva casa política. A tot arreu hi ha talibans i merda, i sinó pots eliminar-la millor torejar-te-la per elevació. M’excita fotre a parir l’immobilisme, el sectarisme, els aprofitats i la hipocresia. No hi puc fer més.

...

Convergència Democràtica Aranesa (CDA) ha perdut el Govern del Conselh Generau d’Aran.

Per nou vots en un Terçó, s’ha perdut un Conselher i llavors s’ha perdut la majoria al Ple del Conselh que ha d’elegir al Síndic d’Aran.

.

Des de fora pot semblar poc, però des de dins serà un canvi radical i una revolució local, sense cap mena de dubte. Les vendettes estant servides i la judicialització del debat també.

Necessito temps per fer una anàlisi política del que ha passat. A nivell personal haig de buscar feina: tota una nova i apassionant aventura que ha de començar a Londres, Vielha o Tolosa de Llenguadoc.

Si CDA no fa una profunda anàlisi de com ha anat tot, s’equivocarà en rodó. No és pot “fer partit” sense potenciar la cultura del treball i la reflexió conjunta, amb tota l’autocrítica que calgui. Sinó hi ha un lideratge participatiu, ens estarem equivocant i ens cal molta pedagogia per promoure el treball militant.

Ja hem començat la campanya electoral 2011 i això és una carrera de fons que cal saber afrontar des d’avui, cadascun des del seu lloc, la seva responsabilitat i habilitats.

Hòstia!!! que només ha estat per 9 vots, desprès de governar 12 anys!!!.

(Llàstima que jo me n’he perdut quasi 10 anys).

.

.

.

.

.

...

TOTS CONTRA BARRERA

■ El fracàs de l’operació Serrano.
■ Els qui mouen els fils de Juan Riu.
■ Es Angaldes, la Tuca, el cine i el poliesportiu: del pelotazo a la mediocritat.

La propaganda electoral molts cops es reduccionista i de tan simplificar de vegades és perd la reflexió. Intentem tot seguit entendre que passa a Vielha i com a capital d’Aran, perquè tot el que hi passa involucra a la resta del territori aranès.


Riu el volien canviar per l’Angelina
Al pobre Juan Riu el seu partit Unitat d’Aran-PSC se l’han volgut treure de sobre. No volien que repetís com alcalde i li varen proposar a l’Angelina Casas si volia ser-ne la candidata. L’Angelina no ho va acceptar i Riu va d’alcaldable novament. És la segona vegada que el partit intenta defenestrar-lo, això mateix li va passar fa quatre anys i llavors Riu va fer tot un espectacle públic de virtual dimissió i va acabant guanyar la partida. Però sempre amb una condició: que seria alcaldable o arribaria a alcalde però faria de “reina mare” o sigui hi seria, però les decisions importants les prendria Paco Boya i Rufino Martínez. Aquest fet a Riu l’ha marcat tota la legislatura. Ha estat sempre un alcalde a la defensiva, sense cap valentia, i vivint de renda dels projectes iniciats per l’antic alcalde Pau Perdices.

Vielha el camp de proves dels socialistes
La cúpula socialista d’Unitat d’Aran-PSC han tingut amb Vielha l’únic lloc important per demostrar al aranesos de com poden governar. S’ha prioritzat l’interès de l’estratègia socialista global que l’interès per la població de Vielha e Mijaran i és així com Riu ha pres decisions clarament lesives per l’interès del seu municipi i en general d’Aran.

Poliesportiu de 2ª, poliesportiu de 1ª
El primer exemple d’instrumentalització de Vielha per la política socialista de partit és la construcció d’un nou Poliesportiu. S’ha preferit fer un Poliesportiu reduït i s’ha preferit no voler una inversió del Conselh Generau d'Aran per aquesta instal·lació d’un milió d’euros, perquè amb el Síndic Barrera no s’hi pacte, només s’ha de destruir. I així Vielha és queda sense poliesportiu professional i competitiu. Però a més s’ha de saber que el Poliesportiu de primera era un projecte de Perdices, i que el de Riu és un Poliesportiu de segona, però que ara pagarem com si fos el de primera.

Es Anglades, el negoci i Riu
Cada municipi te dret a desenvolupar el seu urbanisme, però Vielha e Mijaran com a capital d’Aran no pot restar al marge de tota la urbanització general del territori. A la zona de les Anglades a Gausac s’ha fet una alcaldada descomunal en base a un pols de l’aparell socialista de la Generalitat i Unitat d’Aran-PSC contra el Conselh Generau d'Aran com institució i contra el Síndic de CDA, Carlos Barrera en particular. A més, tot basat en un model d’urbanisme clientelar i afavoridor del sector privat.

El socialisme contra Aran
Des de la Generalitat del Tripartit amb Unitat d’Aran-PSC és va bloquejar la “Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran” amb seu a Lleida i quan es va potenciar és va desnaturalitzar, trien sobirania al Conselh i a Aran. Paco Boya destruïa que Aran com a País, pugues decidir el seu urbanisme.

Les irregularitats de les Anglades
La urbanització de la zona de les Anglades que va aprovar Juan Riu i la Comissió d’Urbanisme contra el criteri del Conselh i contra els propis tècnics de la Generalitat, està ple d’irregularitats: no s’han respectat els terminis per esperar els informes obligatoris demanats quan es va saber, per altres informes, que és una zona inundable i d’esllavissades. Mai en cap altre operació urbanística s’hagués actuat tan negligentment i tan ràpid com és va fer aquest cop. Una nova qualificació de terreny, totalment sota sospita.

El desaprofitat valor social
Escandalitza pensar que Riu i els socialistes han afavorit mes als privats i al negoci immobiliari que beneficiar a l’Ajuntament amb una bona política social. De les tres àrees de les Anglades: d’equipament esportiu, zona verda i zona edificable, s’ha fet curt per afavorir l’interès social: Pocs habitatges de protecció oficial, exagerades compensacions i possibilitats de construir dels privats.

El pelotazo
Per a un privat, que un lloc que valia una quantitat perquè era terreny inundable, de cop és qualifiqui per urbanitzar és un regal del cel. Del cel, o del socialistes?. Tots els inversionistes tenen dret a viure i a fer negoci, per tant: bona sort i a fer caixa. Doncs, perquè ens fiquem amb la família Serrano, un dels propietaris?

El pelotazo de Serrano i la política
Tothom sap que pelotazo vol dir negoci de dubtosa legalitat amb el que és guanya molts diners. Nosaltres creiem que la urbanització de les Anglades encara que l’hagi aprovat la Comissió d’Urbanisme és de dubtosa legalitat i sí a més, els privats han fet molts diners és un pelotazo. Això és el que ha fet el senyor Juan Antonio Serrano, però a més ha tingut una generosa compensació pel Camp de futbol que era seu. Serrano ha fet diners i ha volgut de forma xulesca entrar a la política activa per liquidar políticament a aquells que li volien fer perdre el negoci de la seva vida i per assegurar-se un favorable futur pla d’edificabilitat, que li pot reportat més diners.

La forquilla aranesa
Per diners i per personalismes Serrano s’ajunta als qui poden disputar el control del Conselh convergent i s’ajunta amb els socialistes d’Unitat d’Aran-PSC. És igual si son companys de viatge antagònics d’ideari, cal tombar a Barrera i als seus. I com ja havia après a la vida familiar amb la seva germana, que per destruir al nacionalisme aranès “és pacte amb el diable, si cal”, ell també ho fa. Més valdria que la ex-Sindica Amparo Serrano li expliques al seu germà que el poble no perdona i desprès d’una moció de censura, els socialistes varen perdre el poder i han tinguts els seus anys de llarga penitència a l’oposició. La forquilla és clara: els extrems de la dreta i l’esquerra s’ajunten per batre al centre nacionalista. Tots contra Barrera.

Serrano, operació fallida
A Aran no és que no agrada els canvis de camisa, el que no agrada és que els hi prenguin el pel. Tothom sap el “tot per la pasta”, el “tot contra Barrera”, però saben a més, que Serrano ha girat l’esquena als interessos turístics del País?. Desprès de la pantomima de fer-nos creure que és desvincula del Gremi d’Hostaleria per fer política, -però segueix com a president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, la seu central del Gremi-, el senyor Serrano fa costat a una política turística socialista que va contra l’estació de Baqueira, contra Ruda, que potencia un turisme populista i que també potencia un turisme de caça per exemple. Però a més, Serrano desprès de parlar de moratòria d’hotels, mentre acabava el seu, ara no diu res sobre els grups d’hotels programats a Tuca i mentre s’omplia la boca a les entrevistes de que les segones residencies feien mal a l’hoteler, ara construirà com a privat a les Anglades, hi ben segur hi hauran segones residències. Quina barra!.

Serrano estupor dels socialistes històrics
No és només CDA qui no li agrada la operació Serrano, son molts votants d’Unitat d’Aran-PSC que no entenen aquest fixatge presentat com estel·lar i com que crea rebuig, ara de forma vergonyant la direcció deixa en segon pla. Els canvis de camisa amb run run de fons de negoci, no agraden a ningú. Un votant socialista de Castiero ens deia: -No estic disposat a posar el vot per Serrano perquè sempre pensaré, que cada vot que posem per a ell, sona la caixa registradora.

Urbanisme i equipaments de volada curta
Juan Riu i els qui el porten: Paco Boya i Rufino Martínez, desenvolupen Vielha e Mijaran sota un model de partit al servei de la tàctica de batre al Conselh i a Barrera. Per això: res de col·laboració institucional, res de consensuar operacions estratègiques per a Vielha i Aran. I així: estant plenament d’acord Convergència Democràtica Aranesa amb obrir Tuca, els socialistes han volgut, per electoralisme, fer-s’ho sols, primant l’urbanisme de Tuca abans que la nova estació d’esquí, i tot fet sense consens. I també fet a l’esquena de les pedanies que son els amos dels terrenys. Pedanies que també volen Tuca, però volen concretar com es farà tota l’operació, tant opaca avui.

Una Vielha mediocre
Tot aquest desgavell comporta irresponsabilitats com programar un reduït cine per a Vielha amb habitatges i deixar de banda un ambiciós projecte que s’ha de fer a Vielha en els terrenys de les antigues casernes, que és un gran “Complex de Congressos i Cultura” on hi ha d’haver un cine-teatre de primera categoria. Doncs no: Riu i els seus, ens hipotequen Vielha i el País amb obres de baixa volada sense l’impuls i el lideratge que Vielha ha de tenir a Aran i als Pirineus. Definitivament: no es pot administrar Vielha com un super.◄

...

...

...

...............................


...

La veritat que en començo a estar tip. Però val la pena explicar-ho en públic perquè el lector és faci una idea de com funcionen alguns clans aranesos. Fer-ho públic és la única garantia de desemmascarar l’assetjador.

Seguim amb els escrits contra mi a diferents nivells des de la web oficial del partit Unitat d’Aran-PSC que ha caigut en el més pur escrit de la premsa caciquista d’altres temps. Que des d’una web oficial d’un partit, a serials, és vagi escrivint de forma manipulada sobre la meva biografia, que no sóc ni candidat a les properes eleccions, almenys ha de resultar peculiar. Alguns desinformats haurien de saber funcionar millor el Google i resseguir tota la noticia que és vol explicar i fer-ho del començament a l’acabament, sinó simplement és donar una idea falsa, que de fet és el que és busca.

Demanaria que la Família Serrano, amb el Juan Antonio al davant (el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida), deixes de trucar a casa i deixes de molestar a la meva família. Sinó està d’acord amb el que escric, que ho rebati escrivint, però que deixi d’intimidar. Exactament a l’alcalde de Vielha Juan Riu que deixi de trucar-me al mòbil.

Sembla que amb l’Alcalde Riu ens veurem al jutjat, de moment jo no en tinc cap notificació. Veurem com acaba l’alcaldada de portar-me a un jutjat per un article d'opinió, sense haver passat cap organisme preceptiu de l’Ajuntament per fer aquesta acció. Jo només he escrit el que tothom avui parla dels socialistes i la Família Serrano: De com varen fer la fortuna i com la continuen fent.


...

...

Avui és el Dia d’Europa, aprofito per recuperar un petit article inèdit que vaig fer canviar per un altre a la revista “Eth Quinze”, veien que és retardava l’edició de la revista i la columna d’opinió perdia actualitat.

La columna d’opinió:

Aran europea

Aquests dies celebrem el 50 aniversari del Tractat de Roma. Des de la Comunitat Econòmica Europea fins a l’actual Unió Europea dels 27 Estats, s’ha desenvolupat tot un sòlid tramat institucional. Constantment rebem informació sobre aquesta Unió Europea, votem pel Parlament europeu i hem participat en un referèndum sobre la Constitució europea. Però malgrat tot això: “Europa” i la “integració” segueix se’n un misteri per a la majoria.

El reconeixement dels Estats en la Unió Europea, i no dels pobles i les nacions, reprodueixen en el conjunt de la Unió, els mateixos dèficits de llibertat interna de cada Estat, i això no ajuda a pensar la Unió com una cosa pròpia.

Però la Unió Europea ens condiciona el dia a dia. L’euro és la millor prova. Però a més les directives i les inversions de la “Comissió Europea” i les normes del “Parlament Europeu” condicionen profundament el que desprès s’aprova en els Parlaments estatals i en els autonòmics. Com també, en el propi Conselh Generau d'Aran. Només d’inversions europees el Conselh va rebre, el període 2000-2006, 1.200.000 euros.

Per això cal informar-se i “viure” Europa. Des de l’associació cultural i cívica “Vivéncia Aranesa” hem treballat en aquesta sensibilització i des de la Biblioteca Generau de Vielha amb el seu “Er Espaci dera Union Europèa”, també ha fet la seva tasca informativa. Caldria més implicació dels dinamitzadors culturals, pedagògics i periodístics d’Aran.

JR Colomines-Companys

...